Demà deixo per primera vegada l'Andreu a la llar d'infants i sembla que ja començo a trobar-lo a faltar. Buf! He pres la decisió correcta i ho sé però no puc deixar de pensar en que em separo del meu nen. Potser és com adonar-me, en certa manera, que a mida que es faci gran més el perdré. Ara va a la guarde, després l'escola, l'institut...i algun dia deixarà de ser el meu petit, el meu bebè. És llei de vida i ho sé però em fa cosa i no puc fer-hi res.
Demà serà un dia dur i es que he triat una setmana dolenta també. He triat la setmana en que a la toia d'un anunci "le gusta ser mujer". Una setmana en que si em pregunten "¿a qué huelen las nubes?" contesto: "a pura merda ves!"
4 comentaris:
Esther si, es dur, pero es llei de vida. Aixo si, pensa en l'alegria que tindra quan et vegi tornar a buscar-lo (pobre d'ell que no!). Internet es una merda perque no permet abraçar a algú quan en tens ganes i ara em ve de gust fer-te una abraçada!
Un petonarro!
Aix nena, si que es una merda!!! ojalà poguesim fer com les mujeres desesperadas i està tot el dia amb les nostres criatures, fent pastissos, escribint llibre per a nens, comprant roba... bé el que no podem fer ninguna... hem de fer una primitiva aviam si ens toca i a la merda guardes, feines, hores al transport públic i problemes per quedar!!! jejeje, ah això si! jo em demano a la Susan!!! jejeje
Jo també t'envio una abraçada molt forta!
Gràcies noies. Q faria sense vosaltres¿?
Una abraçada per vosaltres també wapíssimes!
Ya verás como todo va muy bien, cuesta mucho..a mi ya me costó con Sílvia y la dejé en el cole por primera vez con dos años y medio!! y la primera excursión lloré cuando se fue el bus...pero luego ellos vuelven contentos y felices y se pasa todo.
Andreu es pequeño pero es sociable y se lo pasará pipa.
Publica un comentari a l'entrada