Aquests dies a la feina he pogut comprovar una vegada més que els nens i les nenes (sobretot aquestes últimes) cada cop tenen la maca "edat del pavo" més aviat.Ahir vaig estar en una classe de cinquè on nens i nenes tenen uns 10 anys d'edat i vaig quedar força parada. Les nenes riuen per tot, es miren els nens de reullet, no t'escolten per xerrar amb les amigues, tenen les agendes plenes de cors amb noms de nen encerclats i un llarg etcètera de coses que demostren que han arribat a la fantàstica "època pavil" on mestres i pares aguantem el tirón mentre elles es senten "super incomprendidas" perquè no les deixem fer el que realment volen fer (generalment no és estudiar, ja us ho dic jo).
Alguns nens tampoc queden enrera (tot i que s'ha de dir que els nens entren a "l'edat del pavo" una mica més tard) i es dediquen a lluir-se davant les nenes mentre et contesten amb males paraules per a que quedi ben clar que són uns revels (cosa que encanta a les nenes).
"L'edat del pavo" és una edat difícil per a tots. Jo recordo la meva "edat del pavo" com a horrorosa perquè la meva mare no entenia que jo ja era gran i una i altra vegada insistia en tractar-me com a una cria. Ai, que inocent que era! Quines ganes tenia de crèixer i el que donaria ara, en algunes ocasions, per tenir uns quants anyets menys i tornar a viure del "jo tia que guai que en (poseu nom) vindrà a la festa de la (també podeu posar nom)".
Ara, tot s'ha de dir, admiro la paciència que van tenir amb mi totes aquelles persones que van sofrir la meva "edat del pavo" i es que ara em toca ser a mi la que conviu amb nens i nenes amb les hormones disparades i, de vegades, és horrorós! I dic de vegades perquè en general (i per molt que em queixi) m'agrada veure com interaccionen les petites personetes durant la seva "edat del pavo".
És maco veure com en moltes ocasions t'inclouen a la seva vida i els ajudes a superar obstacles dins aquesta fase tan delicada. M'agrada saber que jo he ajudat encara que sigui una micona a que aquests "projectes d'adults" arribin a bon port. Tot això m'agrada... l'únic q em fa una mica de llàstima és que "l'edat del pavo" comenci cada vegada més i més d'hora fent que la infància es perdi, de vegades, quan ni tan sols ha començat la millor part.
10 comentaris:
I espera't quan ens toqui viure-la com a pares... miedo me da!
Sempre he pensat que la feina de mestre i la de metge no estan suficientment pagades, perque realment la feina que feu no té preu!
Pitonets!
Justamente en eso pensaba yo el martes... resulta q fui al kiosko a buscar iuna botella de agua y alli habia como 10 niñatos de estos, hablando en voz muy alta, riendose de forma escandalosa, metiendose unos con otros... vamos, q ponen el medidor de estupidez y revienta...
Yo no podria ser profesora, asiq os admiro por la faena q haceis!!! luego estan los padres q se piensan q ya los enseñaran en el cole, y en casa hacen lo q quieren,pero ese es otro tema...
besos!
Gràcies a les dues per valorar la meva feina perquè normalment no trobes reconeixement sinó frases del tipus " q bé viviu" o "anda, si només feu vacances".
Em dona la impressió de que cada vegada es redueix més el període de la infància i en canvi s'allarga molt més el de l'adolescència... arribant a alguns casos a persones de 40 anys que es comporten com autèntics adolescents.
Bona reflexió Jordi :-)
Uffff, l'edat del pavo, quin horror!!!
Tens molta raó dient que cada vegada comença més aviat, i la veritat és que els nens es tornen realment insuportables, però a part de tot això, jo m'ho passo pipa a classe escoltant els seus comentaris.
Aix nena quin patir aquesta edad! Jo no vull que la Lila la tingui mai! perque m'odiarà per moments... a que si? a mi aem pasaba amb ma mare!!!
Nena a mi em pasa al reves que a tu... jo vaig pel carrer amb els meus nois i em diuen... tens el cel guanyat!!! jajaja si però amb un mal sou i poques vacances... així que prefereixo vacances al cel!! Un petonet!
Yo pensaba que este post iba a tratar de una receta culinaria para cocinar el pavo de navidad jajaja
Pero la sorpresa ha sido mayor...la edad del pavo, esa gran fase que todos hemos sufrido ( aunque algunos mas que otros)
Magisterio ha sido mi carrera frustrada, pero hace unos años para resercirme era monitora de tiempo libre, me iba de acampadas y de campamentos por ahi con chavalines y chavalinas de 10 a 16 años, y he visto de tooooodo.
A veces eran insoportables, pero otras veces eran autenticos soles, sobre todo cuando ves como tu dices , que estas poniendo un granito de arena para que esa persona se convierta en un adulto con valores.
Un beset
Si es q en el fons són monos, eh¿? tan inocents i pensant q ho saben tot... aiiiisss!!!!
PD: si Emma la teva filla t'odiarà en algunes ocasions però és el q hi ha :-P
Bé l'edat del pavo, que bonica aquesta època en que a tot li trobes pegues i els teus pares i adults en general et tenen una mania!!!!!!!!!! ja patirem quan ens arribi, perquè quant ens toqui a nosaltes potser comença als 8 anys.
Treballar amb nens no sempre és fàcil i menys amb adolescents en plena crisis. Però si tens 20 sentats davant teu doncs em puc imaginar que és molt pijor.
Petons
Publica un comentari a l'entrada