I puc demostrar-ho...Em llevo d'hora per anar a treballar, supero més de quatre hores de viatge per anar i tornar de la feina sense perdre el coneixement, a la feina endreço tot el que l'anterior mestra ha deixat fet un caos, aguanto els nens amb una somriure (val, de vegades m'emprenyo molt però normalment aguanto el "tirón"). Corregeixo, aguanto reunions de nivell, de cicle i d'equip directiu.
Arribo a casa i rento plats, poso i estenc rentadores, algun dia vaig a buscar l'Andreu a la guarde, preparo la seva motxilla pel dia següent, faig el meu dinar per l'endemà. Hi ha dies que banyo el nen, li poso el pijama (des de fa setmanes q això és pur esport de risc), li faig el sopar i li dono...
I la llista continua però potser seria ja passar-se :-P
A que només em falta el vestit de supergirl? doncs no dubteu que si em cabés potser me'l posava!
6 comentaris:
ja ja ja ja si el trobes em demano una M!!! ja ja ja ja acabo de fer les papilles de demà i estic rebentada, somnio amb el pelador de patates!!!!!!!!
Doncs si hem pasats de ser dones, a ser mares i ara mares treballadores que això vol dir ser supergirl!
Jo crec que ja podem demanar un sac ple de vestits de la supergirl!!!!!!!!
Petons
la verdad es q con ese ritmo debes estar reventada!!! yo tengo la suerte de q como llego mas tarde que mi marido, él hace la cena cada dia, el dia q esté el bebé (ES UNA NIÑAAAA!!) pues tendrá q ayudarme porque él tiene mejores horarios. Pero siempre se da por hecho q seamos nosotras las que hagamos la casa, cuidemos los niños, trabajemos fuera, y encima, estar de buen humor!!!
Pediremos a los reyes los difraces ;)
Ja sé que regalar-te pel cumple! Estaries moníssima amb un vestit de supergirl :)
T'has oblidat que a sobre has de preparar les coses del nen pel matí següent pq el teu marit es un xic inútil :P
jejejeje m'encanta la parella que feu.. sou tan tendres!!! jejeje aix jo anyoro el temps en que em podia conectar a internet!!
Mirashka i Lourdes quan faci la comanda us en demano un parell de vestits de supergirl :-)
Belen enhorabuena por la pequeña! La verdad es q los niños dan mucha felicidad pero tb el doble de trabajo. En fin, es lo q hay :-)
Jordi amore ja ho he dit q li preparo la motxilla a l'Andreu pel dia següent. Aiiii q no me lees jaja!
Emma tendres¿? si semblem pimpinela per internet! jaja!
Publica un comentari a l'entrada