dissabte, 20 de desembre del 2008

Sinceritat? No, si us plau.

Cada vegada me n'adono més que la sinceritat no és una de les virtuts que més es valoren. Tothom s'omple la boca dient "a mi em pots dir sempre les coses a la cara" o "m'encanta la gent sincera" però no és cert.

Quan ets una persona sincera et trobes que molta gent et té per una mala persona. Les mateixes persones que t'adoraven et poden deixar d'estimar a l'instant i tot perquè els has dit el que per a tu és una gran veritat.

És una llàstima adonar-se dia a dia que a la majoria de la gent li agrada la hipocresia. A la majoria de la gent li agrada que li diguin que sí a tot de manera cega, que se li digui que ho fa tot bé i que mai no s'equivoca. A la majoria de la gent li agrada que li ocultin els pensaments negatius i si en algun moment se t'acut dir que no t'agrada com ha fet això o allò. Ai pobre de tu! perquè ets dolenta, ets una mala persona i no tens sentiments.

És cert que, en moltes ocasions, em falta diplomàcia. Jo no sé dir les coses per a que sonin bé perquè sóc persona emocional i tot sovint em deixo anar però aquí hi ha cap pecat? No és millor ser així que no pas de les que callen i et donen un sí amb un no amagat?

A mi m'agrada la sinceritat i de la mateixa manera que jo sóc sincera amb els altres m'agrada que els altres ho siguin amb mi. Com sabré que m'equivoco si mai no m'ho diu ningú? Com podré aprendre dels meus errors si penso que jo ho sé tot? Com puc resoldre malentesos si la gent els oculta?

5 comentaris:

Lourdes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lourdes ha dit...

He suprimit el meu missatge!!!! quin desastre jejeje


Bé hi torno:

Jo valoro molt la sinceritat, de fet crec que és una de les qualitats que més valoro en una persona i no suporto de cap de les maneres que la gent no sigui sincera amb mi. Ho porto molt malament.

També he de dir que a vegades em plantejo si el ser sincer i dir les coses és una virtut o un defecte, perquè amb segons qui, et trobes que dir-li el que realment penses pot portar problemes.

Però també és cert que a la persona que no li agradi sentir la veritat i li senti malament és una persona que a la llarga no tindrem afinitat, ja que per a mi és una qualitat molt important i per l'altre persona no.

Jo tinc una manera de ser que necessito dir les coses i necessito que me les diguin, em sentin bé o malament, però el fet que me les diguin no farà trencar la relació que hi hagi, tot el contrari la farà més forta.

Petons i no canviïs mai!

Esther ha dit...

Trobo que tens molta raó en tot el que dius. Llàstima que ens estem convertint en una espècie en perill d'extinció :-(

Moltes petons wapa!

Mirashka ha dit...

Noies,

evidentment sinceritat per davant de tot. Jo he viscut el fet de saber que parlaven malament de mi a les meves esquenes i es horroros, així que m'estimo més que em diguin les coses.

A mi em costa més dir-les però n'estic aprenent. Ara m'estic plantejant com fer-ho amb una amiga que, espero que sense adornar-se'n m'està fent mal. Fins ara no sabia si dir res, però la situació ha arribat a un punt que o li dic o revento. Ja us explicaré!

Petons!!!

Esther ha dit...

Mirashka sort amb la teva amiga. Segur que passi el que passi hi sortiu guanyant si en parleu.

Petonetes!