Fa un any i alguns mesos que vaig crear el foro Mamis de Barcelona en un moment de la meva vida en que vaig necessitar conèixer gent amb qui compartir un moment tan especial com era l'embaràs.
La idea va sorgir d'una proposta d'en Jordi que veient que passava hores i hores enganxada a un foro de Enfemenino em va proposar crear un foro propi i va funcionar. En poc temps hi érem allà la majoria de noies que "xerràvem" cada dia a l'altre foro.
Durant aquest any i pico hem estat compartint el nostre dia a dia. L'embaràs, el part, la cura dels nostres bebès i moltes coses més que han anat fent que forméssim una gran família però ja se sabia que tot no dura per sempre i aquesta gran família s'ha anat desmembrant.
La tornada a la feina i el fet de compatibilitzar això amb el ser mare ha fet que moltes noies hagin deixat d'entrar. D'altres han optat per fer una ullada de tant en tant però sense escriure gens (això mai ho entendré), d'altres entren només en dates senyalades. Amb moltes simplement no hi ha res en comú i això ha provocat distanciament i amb d'altres s'ha deixat de tenir l'amistat que es tenia per diferències de caràcters o opinions.
Quan vaig crear el foro ja imaginava que algun dia acabaria perquè molta gent s'uneix en un moment puntual de la seva vida en que coincideixen en situacions per després separar-se i continuar per algun cantó. Tot i així em fa llàstima veure com abans hi havia moltes respostes per dia (de vegades havies de passar hores per seguir el fil de les converses) i ara n'hi ha de ben poques. Jo mateixa ja no em sento com abans quan hi entro i es que, sentint molt el que escriuré, a vegades només escriu gent de la que m'importa ben poc ja la seva vida.
No tot és negatiu però i he tret coses positives d'haver creat el foro com és que vaig passar un embaràs acompanyada (si no hagués estat pel foro m'hagués mort d'avorriment), he conegut molta gent diferent i, evidentment, he tret d'allà unes amistats que crec que poden tenir futur.
4 comentaris:
Nada se pierde, todo se transforma... et sona? Bon dia!
Si em sona i tens raó però fa peneta :-)
Si fa peneta perquè es van compartir moments molt macos, però és cert que tot té un final, si no es cuida.
Potser allò que ens va unir ja no hi és, o potser la gent continua amb la seva vida, però crec que en el seu moment ens va servir de gran ajuda a totes i això s'ha d'agrair.
Molts petonets i gràcies!
Ains... q tiempos aquellos... :-)
Publica un comentari a l'entrada