L'altre dia ja va començar a fer intents tant a la guarderia com a casa però encara no estava massa "suelto" però avui ha estat genial! Ha passat d'anar a quatre grapes a caminar gairebé tota la tarda.
La veritat és que se'm cau la baba veient com el meu petit ja fa passets amb els braços aixecats per mantenir l'equilibri i el gran somriure que sempre llueix a la seva cara.
M'encanta el meu fill i crec que si l'hagués pogut demanar mai no hagués aconseguit que fos tan perfecte per a mi.
Sóc feliç!
7 comentaris:
Amor de madre eh.
Muy guapo y todo un logro que cada día le hace más autonomo.
M'ho vaig perdre :(
Mipe no es amor de madre es q el niño es wapisisisisisisimo y listisisisisisisimo y graciosisisisisisimo jajaja! :-P
Jordi aquest cap de setmana segur q t'omple de demostracions :-)
Si que és un moment especial quant comencen a caminar, perquè a més jo crec que és el moment en que ets més conscient que ja no és el nadó de fa dos dies i que passa a ser un nen gran.
I si és molt guapo!
I ara que serà el següent que aprendran a fer??
Ai Lourdes jo ara ja espero la tan ansiada etapa del: i per què¿? i per què¿? i per què¿? jaja!
Jajaja pero que gracioso es!!!
Me recuerda mucho a Dani, uno de mis sobris postizos,siempre riendose y muy simpático
Ya es todo un hombrecito, dentro de nada te viene con una novia!
ains aquest campió!!!! si es que no n'hi ha per menys, deus deixar un rastre de babes!!!!
Jordi tranquil ja veuras com hi haurà coses que seras el primer a veure o a saber!
Un petonàs familia!
Publica un comentari a l'entrada