Facebook

Fa poc que he descobert el facebook. El facebook és una mena de red social que serveix bàsicament per a fer de tafaner.

Al facebook es posen les dades personals i com per art de màgia comença a aparèixer gent que has conegut en diferents moments de la teva vida. Jo he trobat gent que havia anat amb mi a l'institut, a EGB... La veritat és que és una bona eïna de comunicació tot i que, com tot, té els seus peròs...

Com he dit abans he trobat gent d'EGB, de l'institut, gent amb qui he treballat i el cert és que amb alguns retrobaments m'he posat molt contenta perquè m'ha fet gràcia saber de la vida de persones amb les que he compartit moments macos de la meva vida. Hi ha d'altres retrobaments que no entenc... No sé, hi ha gent que durant anys m'ha vist pel carrer i m'ha girat la cara i ara de sobte m'envia peticions d'amistat. Primer saluda, no?

L'altre dia mateix m'afegeix una noia que havia anat amb mi a escola i quan li pregunto: què és de la teva vida? es limita a dir: la meva vida bé. La meva vida bé? això és tot? si no t'interessa explicar-me res ni penses que a mi em pugui interesar per què m'afegeixes?

Al facebook hi ha uns quants personajillos que em fan molta gràcia. Hi ha un, per exemple, que s'ha dedicat a enviar indirectes a un grup de persones fent-se de diferents grups. Tipus: "odio la gente que va de..." A mi això em fa molta risa! Tanta que he tret aquesta persona del meu facebook. No estic per tonteries i menys quan penso que és precissament aquesta persona la que no ha estat massa clara com per anar anar tildant els altres de falsos.

També tinc la típica "amistat" que es dedica a escriure toooot el que li passa durant el dia per tal d'assegurar-se que la resta de persones la llegim. Estic segura que de la mateixa manera aquesta persona tracta d'assaventar-se de tot el que fem els altres però bé, de moment no em molesta així que si així és feliç la deixarem...

Em fa molta gràcia també tot aquest tema de "tal" ha respondido una pregunta sobre ti o te mando un beso o te tiro una bola de nieve... el que més m'ha enganxat però fins ara ha estat el "secuestrador en serie". Això de poder torturar algú donant-li una patada al cul o fent que mengi "guindillas" m'agrada.

El millor del facebook sens dubte és que et permet mantenir contacte amb persones que t'agradaria tenir més a prop o veure més sovint. Poder compartir fotos o estones de comentaris divertits amb els amics i retrobar-te amb gent que tot i haver passat anys continua valent la pena.

I diumenge...

Va anar de "xinito" i va celebrar el seu aniversari amb tots els seus amiguets.

Que bé ho vam passar! Tot i que la celebració la vam disfrutar més els papis que l'Andreu...

El primer carnestoltes de l'Andreu

Avui han fet la rua a la llar d'infants de l'Andreu. Tots els nens anaven disfressats de pintors i estaven moníssims! A ell però la disfressa no li ha entusiasmat i és que això que li pintin la cara i li posin barrets no ho porta massa bé així que ha obert la rua plorant i espantat en veure tanta gent a les portes esperant.

Cal dir que jo sí que ho he gaudit i fins i tot m'he emocionat quan l'han tret tot disfressadet assegut al seu cotxet i mirant amb aquella carona de no saber què fer... en aquell moment m'he hagut d'aguantar alguna llagrimeta. Encara no sé a que venia tanta emoció però m'ha vingut així i he hagut de fer exercicis de contenció!

Quan ha passat una estoneta el meu petit ja s'ha animat i ha fet el bitxo com sempre, ha rigut, ens ha fet riure... Aaaaiii qui m'ho anava a dir que jo tindria algun dia un petit Dalí!

¡Porque yo lo valgo!

Fa unes setmanes que passo per una mena de "bajón" d'autoestima. No sé, he tingut uns dies força crítics en que no m'agradava com em quedava la roba ni el cabell ni la meva pròpia cara! Són baixons d'aquests en que tot et sembla malament i per molt que et miris no treus res de positiu.

Altres vegades que he passat per aquesta mena de baixons he optat per tallar-me el cabell o renovar vestuari però aquesta vegada ha estat diferent. El que realment m'ha vingut de gust és cuidar-me i mimar-me una mica a mi mateixa.

Ja sé que sóc pesada amb el tema Andreu però és que és ben cert que des que ha nascut que no trobo temps per a mi. Fins i tot he d'esperar a la nit en Jordi per poder-me dutxar! però no tota la culpa li tirarem a ell pobret perquè haver d'anar a treballar a la quinta punyeta també fa que perdi part del meu temps de "auto-mimo".

Bé, al que anava... que he decidit mimar-me i des de fa una setmana que vaig a fer UVA. Ara ja començo a tenir una mica de coloret (jo morena no crec que em posi mai a la vida) i estic força contenta. Almenys no em veig tantes ulleres ni faig tanta mala cara que fins ara em veia moooolt "paliducha" i més des que m'he posat el cabell més fosc.

També m'he apuntat a fer Bioplate que és una plataforma vibratoria en la que et puges i vas fent posturetes. No sé si serà cert però diuen que tonifica molt els músculs i a més ajuda a drenar líquids i millorar la circulació. Ja us explicaré perquè començo dimecres.

Potser són tonteries però des que tinc em ment fer aquestes dues cosetes que ja estic millor. No em veig esplèndida però sí que estic una mica més animada i contenta amb mi mateixa.

Necessitava cuidar-me!

Felicitats Andreu

Moltes felicitats Andreu! Avui fas un any i ja t'estàs fent un nen ben gran.

La mama no pot descriure amb paraules el que sent cada vegada que veu que ets un nen tan maco, tan sa, tan simpàtic, intel·ligent, trempat... sempre dic que si t'hagués demanat a mida no hagués pogut demanar-te tan perfecte i genial.

Des que has arribat a la vida dels papis que tot és més maco i emocionant. També ens fas patir molt quan et poses malalt, quan no dorms, quan estàs inquiet... però això forma part de ser pare i ho entendràs si algun vegada ets pare quan et facis gran.

És molt difícil escriure tot el que signifiques per a nosaltres perquè és tant, tant i tant que totes les paraules queden curtes per poder expressar com se t'arriba a estimar. T'has convertit en el primer per a nosaltres, ets l'eix central, la major alegria de les nostres vides i la coseta més especial.

Ara que fas un any no puc deixar de pensar en el dia en que vas venir a aquest món. Eres tan petit, tan indefens i tan delicat que no volia pas tocar-te massa no sigués que t'arribés a trencar. Recordo perfectament el teu primer plor, la teva mirada perduda quan et van posar al meu pit, el fart de plorar que es va fer el teu pare quan et van posar als seus braços... va ser tot tan maco i emocionant que m'agradaria que quedés a la meva memòria per sempre gravat.

Bé, no vull escriure gaire més perquè començaré a plorar i és ben difícil això d'escriure si no veus les tecles ni la pantalla que tens davant.

Només dir-te que t'estimo com mai he estimat i que moltes moltes felicitats!

El meu nen es fa gran

Queden tan sols dos dies per a que l'Andreu faci un anyet i el cert és que tinc una barreja de sentiments molt forta.

Per una banda estic molt contenta. He tingut la gran sort de tenir un fill sa i això m'omple d'alegria cada dia. El veig créixer dia a dia sent espavilat, trempat, simpàtic, graciós i cada dia més carinyós. És un nen que desprèn alegria i que contagia la seva felicitat a aquells que l'envoltem. Sempre té un somriure dolç dibuixat al seu rostre i això és un regal que no té preu.

A mida que va creixent va traient també el seu caràcter. Crec que molta part de la seva personalitat me la deu a mi ja que en moltes actituds veig el meu viu reflex. És nerviós i espavilat però també cabut i obstinat. Té caràcter si senyor i ja se li veu força marcat.

A més de tot això és guapíssim. Clar que què he de dir jo? Per a mi és el nen més maco de tot el món!

En aquest any l'Andreu m'ha ensenyat què és l'amor incondicional. Què és estimar sense esperar res a canvi, com es pot estimar algú cada dia més i més fins al punt de veure'l i plorar d'emoció i moltes i moltes coses més.

És per tots aquests motius que una part del meu cor està contenta i feliç però hi ha una altra part que enyora aquell bebè indefens que s'adormia sobre el meu pit, que es refugiava en els meus braços i que em mirava totalment embadalit.

Trobo a faltar el meu bebè... perquè ara l'Andreu ja no és un bebè sinó un nen petit.

Fa ja un any

I a dos dies de conèixer el meu petit gran amor deia això al foro de mamis:

"Es q ayer por la noche no pude entrar, me encontraba muy mal. El dolor de espalda se me empezó a ir hacia la pierna al más puro estilo ciática y no podía sentarme. Estuve como dos horas dando vueltas por casa con Jordi enganchado detrás haciéndome masajes. Que mal lo pasé!!!! Esta noche para coger la postura pues bueno, un número, parecía contorsionista pero al final entre cojines pues lo conseguí y he dormido más o menos bien. A las 5 me he despertado con una pedazo de contracción de narices pero no he vuelto a tener otra así que ya veis, aquí sigo..."

Fa un any...

Començava el dia dient això al foro de mamis:

"Q tal¿? Como veis sigo por aquí...eso sí, tengo un dolor en los bajos que no me aguanto. Ando medio espatarrada y de lado a lado...aiiii pupa. Supongo que mi cabezoncin cada vez se encaja más y por eso duele. Ahora falta que a parte de encajarse decida asomarse. Bueno, paciencia que, como me digo siempre, salir tiene que salir."

Faltaven 3 dies per conèixer l'Andreu...

Un actor que m'agrada

Fa uns dies que mentre sóc al tren miro les diferents pel·licules de "Piratas del Caribe". La veritat que m'ajuden a que el viatge se'm faci curt i per descomptat molt més amè.

Potser no són grans pel·licules però en elles surt en Johnny Deep i per a mi això ja és un motiu per veure-les.

Fa molts anys que m'agrada en Johnny Deep i ja no perquè sigui guapo o no (que ho és evidentment) sinó perquè té un toc irreverent i inconformista que m'agrada. S'allunya molt de l'estereotip de "niño bonito" de Hollywood i això li dóna un carisme que trobo realment encisador.

M'agrada veure totes les seves pel·lícules perquè sempre m'acaben agradant. És difícil que em decebi algun treball seu i sempre aconsegueix atrapar-me amb els seus personatges.

El capità Jack Sparrow és l'últim dels seus personatges que ha aconseguit robar-me el cor... atrevit, divertit, sarcàstic... tot un pirata (amb el sentit més ampli de la paraula). Un personatge al que acabes agafant carinyo i que, fins i tot, t'agradria que fos real.

O l'estimes o l'odies...

Potser m'he posat massa seriosa. Que ho disfruteu! O no...

54 dies

Són els que em queden per anar a treballar a Cubelles. 54 dies per acabar el curs i aspirar a una nova destinació. 54 dies per agafar el tren i aguantar mil i una incidències diàries a Renfe. 54 dies que espero que passin volant!