Mudança

D'aquí sis dies ens donen a en Jordi i a mi les claus de la que serà la nostra llar durant els propers anyets (o per sempre, qui sap...).

La veritat que no pensava que parlaria de mudança tan aviat. Sempre havia pensat que marxaríem del pis d'aquí uns anyets però les coses han anat així i estic molt contenta!

Amb en Jordi sempre havíem comentat que ens costaria trobar un pis que ens agradés tant com aquest però hem aconseguit trobar un que ens agrada tant o més! I no em fa gens de morrinya marxar perquè tinc ganes de trobar-me "a casa meva" i perquè lo meu amb el piset va ser un amor a primera vista.

Estem contents perquè tindrem molt més espai que on som ara i a més evitarem algunes situacions familiars que han resultat força incòmodes últimament...

Podria dir que em fa llàstima marxar perquè hem viscut moltes coses en Jordi i jo en aquest pis però seria mentir! Sí que hem viscut moltes coses (això no es pot negar) però tinc tantes esperances que on anirem ara en viurem tantes també que no sento cap tipus de nostàlgia ni llàstima ni remordiment.

Ara em tocarà fer maletes per endur-me tot el que tinc aquí i arribat aquest moment m'agradaria fer fora de la maleta alguns sentiments, algunes experiències i algunes situacions viscudes en aquest pis per no recordar mai més. Vull intentar seguir la màxima de "casa nueva vida nueva" i deixar enrere tot el que no em faci sentir feliç.

Quines ganes tinc de mudar-me!

I en el dia del pare...

Felicitats Jordi!!! Quants nens voldrien tenir la sort de tenir un pare com tu. L'Andreu t'adora :-)

I Felicitats iaia!

Por

Dijous vaig anar al ginecòleg i em va donar una notícia no massa bona. Tinc no sé què a la cicatriu de l'episiotomia i se m'ha de tornar a obrir per treure aquest no sé què...

Bé, no és que m'ho hagi de fer per força perquè de fet no és res dolent i ho podria tenir tota la vida però si no m'ho trec hauré de començar a fer-me a la idea de tenir sempre dolor i evidentment crec que sóc massa jove com per viure d'aquesta manera així que m'operaré.

Sé que hi ha una part positiva en tot això i és que ara ja sé perquè em fa mal sempre i sé que hi ha una solució però per ser sincera confesso que estic morta de por.

Només pensar en tornar a patir ni que sigui una mínima part del que vaig patir després de tenir l'Andreu m'entra una sensació a l'estómac molt difícil de definir. Només de pensar-ho ja em venen les llàgrimes als ulls... no puc evitar recordar les hores de dolor i més dolor, el patiment, les llàgrimes... Sé que no serà el mateix però no puc evitar pensar en tot el que va ser.

No sé quan m'ho podran fer però ja pateixo i ja visc pensant en el moment. Sé que puc semblar exagerada o dramàtica però només sé jo el que vaig passar i en aquest difícil tràngol (per desgràcia) ningú no em pot ajudar.

Color rosa color negre

Hi ha dos colors que la gent utilitza per expressar com es sent en moments de la seva vida. Aquests color són el rosa i el negre.

Es diu que ho veus tot de color de rosa quan ets feliç, ho veus tot genial, et va tot bé, tens alegries, energies... Es diu que ho veus tot de color negre quan les coses no et van massa bé, quan tens penes, tristor...

Jo últimament veig les coses de color negre... porto des de novembre amb l'Andreu malalt cada setmana. Quan no és una -itis és una altra! De retruc les enganxo jo perquè sóc experta en enganxar-ho tot. Porto tres setmanes amb un encostipat força important, he passat faringitis, rinitis i gastroenteritis.

L'episiotomia encara em fa mal... si! fa més d'un any q vaig parir i encara continuo feta un cristo! Quan em ve la regla em fa mal, quan fa mal temps em fa mal... no és que em mori de dolor però no és gens agradable viure amb aquesta mena de mala sensació. Us ho puc ben assegurar!

La feina em té esgotada. No ben bé la feina sinó el anar amunt i avall. La gent em diu que quina sort treballar només tres dies. Ja! Li canvio a qualsevol anar els cinc dies però tenint la feina al costat.

La setmana passada en J i jo vam tenir una discusió amb una persona amb la qual les coses no han anat mai massa bé. Segons aquesta persona tot és producte d'un malentés o de la meva imaginació però jo no hi crec pas en això. Si hem arribat a aquest extrem ha estat per una serie de motius que ara no explicaré perquè ni ganes en tinc però que de ben segur no han estat cosa inventada per la meva part. No sé, és com si hi hagués l'intenció de demostrar que jo sóc mala persona i ja està.

Aquesta baralla ha provocat que pensem en un canvi de vida i bé, aquest fet em fa sentir una mica més alegre (si aquesta és la paraula adequada tenint en compte com em trobo aquests dies) però també em fa tenir moltes pors... he de renunciar a coses i bueno, no ho porto massa bé del tot.

Suposo que s'han juntat massa coses i he petat. Jo sempre procuro estar alegre, riure perquè penso que estar trist no ajuda massa a empassar les coses ni a encarar la vida però aquest cop tot m'ha superat. Estic trista i no tinc ganes de riure... per sort, sé que se'm passarà.

Holidays

Sens dubte un dels millors moments de l'any és quan es fa vacances. Sobretot si tens la possibilitat de marxar a algun lloc i fugir una mica de la rutina... Aquest any en J i jo tenim aquesta possibilitat i estem molt contents.

Fa dos o tres anys vam anar a passar una setmana a Cantabria i vam quedar enamorats. En aquell moment vam decidir que cada any aniríem a algun lloc diferent. Tenim ganes d'anar al País Vasc, a Galícia... tenim ganes de veure moltes coses!

Aquest desig de veure coses no ha marxat però els viatges tan llargs han quedat una mica posposats amb l'arribada de l'Andreu. Una de les sortides pendents és a Formentera però hem decidit que potser val més la pena anar-hi quan l'Andreu sigui més grandet i pugui gaudir de les platges, l'aigua, la sorra...

Mmmm... m'estic anant del tema...

La qüestió és que aquest any no marxem massa lluny però he preparat les vacances amb mooolta ilusió i crec que aconseguirem passar-ho realment bé i desconnectar del dia a dia de la resta de l'any.

Pel juliol anirem tots tres a passar tota una setmana a una casa rural a Osca. La casa rural es diu El horno de casa arilla i la veritat que d'entrada la cosa pinta bé (dic d'entrada perquè mai no se sap). Estarem en una habitació amb bany i tindrem possibilitat d'utilitzar la cuina de la casa per a preparar menjars per l'Andreu. Just al costat de la casa tenim la piscina del poble on ens podrem refrescar (si el temps ho permet) i a més l'Andreu tindrà una zona amb columpis on passar-s'ho bé. Molt a prop tenim els Pirineus i el Parc Nacional d'Ordesa així que alguna excursió caurà.

A l'agost anem a una altra casa rural. Anem a la Masia els Arquells, un lloc que també pinta molt i molt rebé. En aquesta ocasió anem acompanyats per la L, el J i la petita L, per la M i les petites M i E i en V i per la N, l'O i en N. Aquesta setmana em fa especial il·lusió perquè crec que ho passarem bé tot i que passar una setmana sencera amb tanta gent també fa una mica de por. M'agradaria molt que també pogués venir l'E i en principi no pot ser però bueno, d'aquí allà falta molt així que ja veurem.

Com veieu tinc ja l'estiu pensat. Ara només falta que els plans surtin bé!