Ja fa quatre mesos que va néixer el meu "coqui" (no sé per què però li dic així a en Biel) i he de dir que m'ha passat el temps volant. Suposo que el fet que vagi a "remolc" del seu germà té molt a veure amb això ja que els seus horaris i moments sempre estan supeditats a les exigències o necessitats de l'Andreu.Als quatre mesos en Biel és un nen rialler al que li agraden les pessigolles. Ja ha començat a agafar joguines i acostar-se-les a la boca per després aixafar-les amb aquestes genivetes que té. És un bebè molt dolç al que sempre li venen de gust els bracets sigui l'hora que sigui. Li agrada el contacte i quan l'acarones posa una cara de satisfacció que és difícil imaginar si no la veus. També és molt "xerrarire"! Passa moltes estones fent sorollets intentant cridant l'atenció... Vaja que ja comença a mostrar mica a mica el seu caràcter i després d'aquests mesos crec que ens comencem a conèixer ja bastant.
El Biel em té boja de contenta i és que com sempre dic és la peça que em faltava per tenir una família completa (vaja, el que jo considero família completa) i me l'estimo amb bogeria. Em fa riure, plorar, entregar-me i sentir allò tan especial que sentim les mares quan tenim el nostre bebè en braços.
He de dir que, de vegades, em sento una mica culpable perquè sóc conscient que durant l'embaràs no li vaig donar tota l'atenció que es mereixia i és que en molt moments vaig tenir sentiments molt contradictoris. Per sort ara tinc tota la vida per compensar-lo.
Feliç cumplemes Biel!
6 comentaris:
Felicitats! A disfrutar-lo al màxim!
Sobre lo que dius del segon embaràs, he sentit a moltes mares dir el mateix que tú. Durant el primer embaràs ens cuidem molt i ho preparem tot fins a l'extrem (potser massa!), i al segon no deu haver tant de temps per tot això. Però a canvi, els bebes tenen un germanet més gran des del moment en que neixen i això deu ser un regal molt gran per ells!
Gràcies onavis.
La veritat que sí que el segon embaràs és molt diferent del primer. Jo pensava que era un tòpic però per a mi no ho va ser en absolut.
Quan vaig quedar embarassada a l'Andreu li faltava ben poc per fer 2 anys i clar, un nen de 2 anys et demana per a tot. A més el meu fill no és que sigui precisament tranquil.
Durant l'embaràs el Biel va ser "l'altre" molts mesos pq l'Andreu tenia gelos i ens van recomanar no dir el nom del bebè massa perquè no es posés pitjor. L'habitació de l'Andreu estava preparada al cinquè mes d'embaràs. La del Biel... Bé, encara li he de penjar un quadre i unes cortines noves jeje! Vaja q no és el mateix :-)
El que sí que és exactament el mateix és l'amor incondicional que els hi tens una vegada neixen però l'embaràs...
Ni m'imagino un tercer! Jaja!
Moltes felicitats!!!!! ara ja sabeu, a per la nena... ;)
Un petonàs!
Que cachonda Mireia :-P
Moltes felicitats per els primers quatre mesos!!!!
I si és cert que el segon embaraç no li dediques tant de temps, ni quan neix, ni quan..... és el que té ser el segon.
Però jo crec que la part positiva de ser el segon és que pot ser més mimat i consentit, perquè saps que el temps passa volant i el consenteixes més!
Tens tota la raó del món Lourdes. Almenys jo amb el segon m'estic permetent llicències que amb l'Andreu ni de broma...
Alguna cosa havia de tenir ser "l'altre" i anar a remolc jeje!
Publica un comentari a l'entrada