dissabte, 30 d’abril del 2011

Les ulleres fins el cul!

Portem ja unes setmanes en que les nits són horribles! En Biel arrossega un refredat que se m'està fent etern. Aquest refredat evidentment ve acompanyat dels típics símptomes com tos, mocs i la falta de son per part dels pares.

Tant en Jordi com jo passem la nit amunt i avall perquè a la que es nota un moquet ja plora. A més no ens ho podem prendre amb calma perquè com l'Andreu i ell dormen junts hem d'arribar abans que el desperti. Les passejades cap a l'habitació doncs es converteixen en carreres (de vegades d'obstacles si hi ha el gos per allà) i jo estic esgotada.

Moltes nits acaba dormint amb nosaltres però aleshores tampoc dormo massa bé perquè o dona patades o m'estira dels cabells o tinc por d'aixafar-lo i acabo dormint qual contorsionista. Vaja que tampoc és una bona solució.

La veritat és que ara que hi penso portem sis mesos (gairebé set) en que haurem dormit... dues o tres nits com a molt seguides? En Biel pel dia és un angelet però per la nit es transforma en el monstre de l'anti-son i quin és el resultat? Que estic cansada i que m'arriben les ulleres fins el cul!

5 comentaris:

Buen ratito ha dit...

ànims guapa i que passi ràpid el refredat, la marieta per sort tot i tenir mocs dorm de tirada, sols s'ha despertat dues nit plorant per culpa dels refredats. Un peto molt fort, al noi que vull de gendre (amb permis de la mare, i vist i plau del menut)

onavis ha dit...

A veure si millora!!
Jo no vaig dormir quasi gens el primer any de vida de la petita. Ara sembla que la cosa va més bé!
Sort!

Mirashka ha dit...

No podeu traslladar el seu llitet a la vostra habitació? ho dic perque us estaviaríeu passejades i el risc de que desperti l'Andreu. Noia, paciència i et gastes la paga que no li donaràs en crema anti-ulleres i corrector! Ànims!!!!!

Sílvia ha dit...

T'entenc perfectament, això de no dormir bé a les nits és, sens dubte, el pitjor. Jo fa 9!! mesos que no dormo una nit seguida, els 8 del Martí i l'últim mes d'embaràs que tenia pipi cada hora. Les meves ulleres també són antològiques.

Esther ha dit...

Gràcies pels ànims noies! Només em queda esperar que un dia em sorprengui gratament i faci un canvi...

Mireia a la nostra habitació ni ens ho plantegem però m'has donat una idea amb lo dels diners de les pagues :-P

Res, que massa ben acostumada estava jo amb l'Andreu!