Doncs ja he tornat...

Sí, sí, dimarts passat ja vaig tornar a la feina i no ha estat pas tan traumàtic com pensava que podria ser.

He de dir que el primer dia vaig patir molt pel Biel perquè es quedava a l'escola bressol tan peque pobret, tan indefens que no s'havia quedat mai amb ningú que no fos jo, tan madrero... I resulta que el tio es va quedar content i feliç com si portés des que va néixer allà així que el segon dia aquest neguit ja havia desaparegut totalment.

Pel que fa a la destinació doncs vaig tenir molta sort perquè vaig anar a petar a una escola aquí al costat, a Cardedeu! I a més a un tir de pedra en baixar del tren així que perfecte. Tothom m'ha tractat molt bé els dies que he estat allà i m'ho han posat fàcil així que aquesta part també ha estat positiva (no sempre trobes gent amable).

He comprovat que no he perdut la pràctica jeje! Encara sé pegar bronques amb la mateixa energia de sempre (bé, i altres coses també, eh¿?) i em continua fascinant la meva feina.

Vaja que la majoria de coses han estat positives!

La part negativa? que divendres va acabar la substitució i demà em toca patir de nou per saber on m'envien però és que això pel que veig va per llarg i encara gràcies si tenim feina!

Bueno i per descomptat l'esgotament. Aquesta setmana he notat moltíssim el fet d'anar a munt i avall. Vaig molt més cansada i tinc unes ganes de dormir que no són normals però em temo que aquí tampoc hi ha massa cosa a fer així que ens encomanarem a Santa Jalea i a córrer.