Adaptacions

Per mi cada destinació és sinònim d'adaptació. A cada nomenament començo en una escola nova i això implica conèixer companys nous, adaptar-se a la manera de fer del centre, als espais, als nous alumnes, a la manera de treballar de gent que no coneixes i un llarg etcètera de coses.

La destinació per a aquest inici de curs ha estat força dolenta. Començo a pensar que tinc la mala sort instal·lada sobre el cap perquè gairebé tota la gent que conec es troba al costat de casa seva...

Al que anava! Aquesta destinació ha estat força dolenta pel que fa a transport. Quan vaig veure Sant Andreu de Llavaneres a la pantalla em volia morir, vaig agafar una plorera tremenda i em va durar el disgustet una bona estona. Per anar a Sant Andreu de Llavaneres tornava a estar amb les mateixes que per anar a Calella però pitjor! I per què pitjor? perquè està més a prop però el poble està a una distància considerable del tren i l'única manera d'arribar a l'escola és agafant un autobús que pel que diuen no funciona massa bé. Al meu cap només em feia voltes la idea que hauria d'agafar dos trens i un autobús. A quina hora es suposa que m'he de llevar per fer tot això? I a quina hora tornaré a casa?

Tot això em fa estar emprenyada (per variar) amb el Departament i amb el fet que se'ns consideri números i no es tingui en compte segons quines coses a l'hora de donar destinacions però vaja, això no és novetat.

Vaig passar la nit molt neguitosa però en Jordi em va dir que em portava i que ja ens ho faríem. Què faria jo sense ell?

I al dia següent em va dur a l'escola i una vegada allà rebo la notícia que en certa manera esperava. La baixa s'allargarà més de quinze dies! Ara hi ha qui diu que potser un mes i hi ha qui diu que potser un trimestre i no me n'alegro la veritat.

Entro a la sala de mestres i em trobo amb una noia que també és nova. Ja seiem juntes perquè això de ser novata i trobar-te amb una altra persona que també ho és ajuda. Tothom ens saluda i ens pregunta el nom, l'edat, a qui substituïm, d'on venim i quan explico la meva situació tothom es posa les mans al cap i ja tinc dues persones que s'ofereixen a dur-me almenys fins a Mataró. Ja tenim alguna cosa guanyada sobre el transport!

Ens adjudiquen les classes i tindré un cinquè. Què bé! M'encanten els nens d'aquesta edat tot i que estiguin en plena edat del pavo així que encantada de començar el curs com a tutora i amb uns nens d'aquesta edat. Arriba el meu "paralelo" (mai havia tingut un noi de paral·lel) i em diu que tinc la millor classe del món. Els nens són maquíssims i mai hi ha cap problema amb ells! Estic contenta.

Xerro amb gent, m'expliquen coses, ja veig un parell de persones que no em transmeten massa bon rotllo (d'aquestes sempre hi ha a tot arreu), veig la meva classe, faig la passejada oficial per l'escola... I ja no estic tan trista! Sembla que té bona pinta l'escola. Potser si s'allarga no està tan malament i el transport? Ja buscarem alguna solució, no?

Estem des d'ahir buscant solucions i per fi ha arribat una! En Jordi m'acostarà pel matí a Mataró (els autobusos no poden tenir pitjor horari), després agafarà l'autopista fins a Barcelona per anar a treballar i jo marxaré amb una companya cap a l'escola. Per la tarda tornaré a Mataró amb aquesta noia o amb una altra persona i esperaré a l'autobús, si arribem quan toca i tot va bé cap a les 18h ja estaré per Granollers.

La veritat és que preferiria poder estar a casa abans, no haver de dependre del Jordi per anar pels matins (insisteixo, és un tresor!) ni de cap company però de moment les coses van així i com no sóc persona d'enfonsar-me massa temps aquí estic contenta perquè l'escola és xula, la majoria de gent sembla maca i tinc ganes de veure els nens.

Ah i el 14 pujo a teòrica a veure si hi ha sort! Que això serà una bona motivació per treure'm el carnet.