divendres, 14 d’octubre de 2011

A bona hora!

Avui és un d'aquells dies en els que penses: "a bona hora!" i és que a bona hora vaig anar jo a apuntar-me a l'autoescola.

Fa una estona he fet la meva sisena pràctica i ha estat horrible. Crec que no havia tingut mai en tota la meva vida tanta sensació de ser una inútil com avui. A mitja pràctica si hagués pogut m'hagués evaporat i hagués desaparegut del cotxe deixant aquell tio que no parava de renyar-me allà mateix plantat.

Tothom em diu que he de tenir paciència, que porto molt poc, que tothom acaba aprenent i sí, tot és cert. Segurament em falta paciència, sis classes no són masses i sí, fins i tot el més tonto del poble condueix però a mi això ara mateix no em consola.

Jo em pujo en aquella màquina diabòlica i em controla. No giro quan toca, confonc pedals, no els hi sé trobar el punt, si miro pels retrovisors no sé si els cotxes estan lluny o a prop i per a més inri avui tenia creuades la primera i la tercera marxa. Vaja que no ha estat el meu dia...

A mitja pràctica he mirat el rellotge i quan he vist que encara quedava mitja hora us prometo que m'han entrat ganes de plorar. Orgullosa que és una no ho he fet clar. No aniré pas a fer-li el numeret al profe (no mentre pugui aguantar) però en quant he arribat a casa he anat directa a l'habitació a plorar com una bleda.

Potser sóc massa exigent amb mi mateixa? Segurament! Però l'angoixa per sentir-me un "trasto" avui no me la treu ningú i de veritat que no havia sentit mai tanta frustració per no saber fer una cosa bé.

Avui odio les pràctiques!

8 comentaris:

MamaModerna ha dit...

És que a aquelles hores de la nit la concentració està sota mínims. No som super womans. Mica en mica guapa.
El Biel ja es troba millor?

Mirashka ha dit...

Vas per bon camí! les primeres són més o menys fàcils eprque el profe sembla que no però ho està control·lant tot. El problema be quan decideix que ja t'a de deixar més autonomia! aleshores arriben les pràctiques xungues! però tot passa i d'aqui a res tindras a la màquina diabòlica sota control, no t'amoïnis!

Ah, quan jo em vaig treure el carnet érem 6 o 7 noies les que ens l'estàvem treient, i en un moment o altre totes vem acabar plorant...

Mirashka ha dit...

ostres, escric fatal...

Euphorbia ha dit...

Ai, noia, com t'entenc. Això de les pràctiques és com una muntanya russa, fas alguna pràctica on surts mínimament contenta i després tens aquells dies que la pifies amb tot i com més t'equivoques, més nerviosa i com més nerviosa més t'equivoques.
Jo també vaig tenir molts dies d'aquests i un dia li vaig fotre quatre crits al profe però poc a poc cada cop vas controlant més, ja veuràs, el que no se sap és quan temps es necessita, jo vaig necessitar moltíssim i crec que he entrat en el rècord Guiness però tot depén d'un mateix.
Sobretot, quan t'equivoquis deixa de pensar en aquell error i pensa en el que has de fer després, no en el que has fet malament abans. La ment sempre cap al futur. Ja sé que és fàcil de dir i no tan de fer.

Be water my friend... jeje

Petons i ànims que tu pots.

anna ha dit...

Ai! Els meus records de l'autoescola són lamentables!! No et dic quants cops vaig pujar a examen perquè em fa vergonya, però vaja, estic bastant segura que ho faràs millor que jo...ànims que al final tothom o aconsegueix, pots estar-ne segura.

Sol Solet ha dit...

Totalment d'acord amb el que es diu per aquí! A les pràctiques un dia et veus super valenta que ja controles gas i embrague i el dia següent ets incapaç de girar el volant quant toca!! sí és una mica caòtic i desesperant però tu pensaque és com anar amb bici, ja agafaràs el compàs de tot plegat abans del que et penses!!
ÀNIMS!!!

onavis ha dit...

Tranquil.la, és molt normal que et sentis així!!

Com et diuen, això de les pràctiques té fases de tot i la de voler engegar-ho tot a la merda és una d'elles. Jo va haver un dia que vaig acabar dels nervis, i fins i tot vam discutir amb la profe! Pobres, ells també han de tenir paciència, suposo que no deu ser fàcil.

Ànims que d'aquí no res ho veuràs tot molt diferent ( i amb el carnet a les mans!)

Esther ha dit...

Gràcies a totes pels ànims tot i que estic bastant tocadeta. La veritat que si no fos per tots els calers que ja m'he deixat i perquè tinc un orgull i una cabezoneria inhumanes crec que ho engegava tot.

Potser teniu raó (segurament la teniu) i estic passant per un procés "natural" però no estic acostumada a sentir-me tan inútil. Hi ha coses que no se'm donen bé però arribar a l'extrem de sentir que més malament no es pot fer...

Bueno, moltes gràcies a totes pels vostres ànims i a veure que tal va dilluns.

MamaM en Biel està milloret tot i que aquesta nit ha fet una mica de febre. Estic de virus fins el monyo! Gràcies per preguntar :-)