divendres, 28 d’octubre de 2011

La reducció haurà d'esperar.

Semblava que la cosa ja estava clara. El dia 2 tornava la noia a la que li faig la substitució i jo començava la reducció (beneïda reducció). Doncs bé, les coses no estan tan clares...

Ara resulta que li han donat la baixa dues setmanes més perquè va tenir un atac d'ansietat. No sé, les "males llengües" ja em deien des de principi de curs que estaria tot un trimestre perquè a aquesta dona es veu que se li donen bé les baixes llargues.

Primer tenia mal en els genolls i per això li anaven a fer no sé què (m'ho va explicar però no em vaig quedat massa amb la cosa i total, no li van fer). Per aquest motiu la baixa no s'anava a allargar molt més enllà del 30 de setembre. Després havia d'estar molt malament per no tornar després del 15 d'octubre perquè ella té unes ganes boges de tornar (es nota, oi?). Després del 15 d'octubre va arribar la següent data que de totes totes era el 2 de novembre però carai, fa res i menys que li han trobat reuma (sense importància, eh?) i sense saber per què ara li donen els mateixos atacs d'ansietat que li donaven fa anys.

I jo ja he desistit de parlar amb ella perquè no serveix per a res. És la típica persona que parla molt però no diu res, no aconsegueixo mai treure-li l'aigua clara i està clar que no li ve massa de gust això de treballar.

Per una banda estic contenta perquè són més calerons a la butxaca i el lloc segur però carai! Ja m'havia fet jo la pel·lícula de la reducció.

De veritat que cada dia trobo més i més injust que gent així tingui una plaça fixa pel simple fet d'haver aprovat unes opos. Cal gent que tingui ganes de treballar i amb menys "cuento".

13 comentaris:

anna ha dit...

No entenc molt bé que hi té a veure que la dona aquesta torni a la feina amb que tu et donin la jornada reduida. Al meu home li van fer i ha vingut un substitut per fer l'altre meitat de jornada i llestos...potser no ho he entès bé...

Esther ha dit...

Potser no ho he explicat... Aquesta noia l'any passat va demanar una reducció de jornada. Ara mateix encara no l'ha demanat perquè no li interessa demanar-la mentre estigui de baixa.

Això vol dir que ella consta que treballa a jornada completa. Jo sóc la seva substituta així que la substitueixo a jornada completa.

Quan ella torni (en teoria perquè ja no sé què pensar) ella ja haurà demanat la mateixa reducció que tenia l'any passat i jo seré la que em quedaré amb la part que ella ha reduït.

Ella treballarà 2 terços i jo li completaré la jornada amb un terç.

Jo no sóc la que demana la reducció sinó la que li fa a ella.

anna ha dit...

Entesos! (doncs demana-la tu..o no pots?)

Esther ha dit...

No, jo estic nomenada per substituir-la. Si deixo el nomenament em fan fora de llista. I encara que pogués ara no li faria la mala jugada a l'escola... Amb una ja en tenen prou :-P

anna ha dit...

Ok! Jo en parlo per l'experiència del meu home, que també es substitut i s'ha demanat la jornada partida per poder estar amb la nena i així, mira, li dones feina a algú altre..però entenc que potser a Catalunya va diferent. Bé, potser més endavant ho aconsegueixes! Petons!

Esther ha dit...

En el meu cas la cosa està més complicada però bueno, imagino que tard o d'hora arribarà però la veritat és que m'havia fet il·lusions de cara a la setmana vinent :-(

Euphorbia ha dit...

Aquesta mena de coses són les que donen mala imatge a tot el funcionariat en general. Hi ha molts pencaires i que fan la feina bé però n'hi ha alguns que a la privada ja faria temps que serien al carrer.
A veure què li passa el proper cop que s'acosti la data de reincorporació...

Mirashka ha dit...

ostres... bueno mira, pensa en els diners, tot i que quina putada. Estic amb l'Euphorbia que aquestes coses són les que donen mala imatge i crec que amb el tema de les baixes ens hauríem de posar mes serios! A veure com acaba el tema, perque a tu t'està fent ballar el cap...

Un petó!

onavis ha dit...

Quina mala sort que t'hagi tocat lidiar amb aquest personatge, perquè entenc que aquesta incertesa és un mal de cap per tu.
A veure si tot es va aclarint!
Petons

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, més val gent amb ganes de treballar que gent que visqui del cuento, que la cosa no està ara per cuentos...

Sense anar més lluny, ahir em comentava un noi que és bomber que hauria d'estar de baixa per un problema que té al genoll, i (aquí ve el millor!!) d'entrada fins que no el visiti l'especialista no podria treballar, perquè arribi aquesta visita falten 11 mesos!!!! Increïble!! Ell va demanar l'alta voluntària, però la majoria "a viure del cuento", com aquesta que tu substitueixes...

En fi, mentre torna i no torna tu estàs contenta a l'escola, així que mira, la nòmina és més grossa mentrestant.

Esther ha dit...

Sí noies, el que pitjor porto és el ara sí i ara no. Si diu una data fixe que no la mogui tant que al final una para boja. De tota manera ja us dic, ara optaré per no parlar amb ella i s'ha acabat. Quan vulgui ja tornarà.

I sí, aquestes persones són les que donen mala imatge al funcionariat. Són persones que no tenen ganes de treballar però com tenen una plaça fixa doncs passen perquè no us penseu pas que aquesta és la primera baixa que agafa. Allà a l'escola ja té fama.

MamaModerna ha dit...

Deuuu ni doo quina companya que t'ha tocat i sobre tot pobres nens, espero que mai li toqui donar la classe de ètica ( encara es fa aquesta oi?), perquè poca cosa podria ensenyar...
Intenta parlar amb ella a veure si us podeu entendre.

Esther ha dit...

MamaM ara es fa educació per a la ciutadania o alternativa que té un nom com més "fashion"... Amb aquesta dona no es pot parlar. Parla molt però no diu res! Res, paciència!