dimecres, 12 d’octubre de 2011

Me estoy estresaaaaando!

Ja fa uns anyets que sóc mare. Bé, no masses però sí els suficients com per adonar-me que quan tens un fill necessitaries dies de 48 hores mínim! Però prometo que durant aquests anys mai havia tingut tanta sensació d'anar ofegada com ara.

I és que ara són dos i amb ritmes diferents! Un comença a caminar i a obrir armaris mentre l'altre em crida perquè segui a fer plastilina, un em crida (a grito pelao, eh?) perquè vol que li doni el biberó per anar a dormir mentre que l'altre m'està demanant el conte, a un li estic fent la papilla mentre a l'altre li preparo un bon tall de carn o algun plat més de mossegar clar i així un llarg etcètera de coses que, de vegades, em fan sentir que no arribo a tot.

A banda de les necessitats dels meus petits se li sumen les mil coses que faig durant el dia. Treballo a jornada completa donant el màxim als 26 monstruetes que m'han tocat, plego a les 16:30h però no arribo a casa fins les 18:30h gràcies a la fantàstica combinació entre Granollers i Mataró, arribo i em dedico als nens (la casa ja ni la nomeno però ja us podeu imaginar que no es pot descuidar), a les 21h marxo a fer pràctiques fins les 22h i, com em faltaven coses a fer, m'he fet membre de la comissió de decoració de l'escola de l'Andreu i quan són les trobades? A la nit evidentment!

I hi ha dies que em poso al llit i no tinc ganes ni de respirar. En aquell moment preguntaria al meu marit com li ha anat al dia però és que no sóc ni capaç. Només vull dormir, dormir i dormir i poder descansar.

Aquest any està sent durillo i tinc la sensació que encara queda molt per endavant...

12 comentaris:

Sol Solet ha dit...

Ànims Esther!! que tu pots amb tot!! a més ara tenim alguns ponts i et pots recuperar!! jejeje

anna ha dit...

Uau, quina jornada! Com diu S.Solet, sempre acabant arribant els dies de festa!

Esther ha dit...

Sí i quan arriben les festes ens posem malalts. Com avui que tenim en Biel amb gastroenteritis... Aiiii que difícil ser positiva avui!

noe ha dit...

ànims guapes que nosaltres podem amb aixo i molt més.

MamaModerna ha dit...

Ets una super woman! Ànims Esther

onavis ha dit...

Molts ànims!!

Segur que lo de les pràctiques de cotxe s'acabarà aviat!

conxi ha dit...

Ànims i cuida't molt o el que pugis!

Esther ha dit...

Gràcies noies!

Mirashka ha dit...

ànims mossa, a veure si arregles lo de la jornada i vas més descansada, que som superwomen, però potser tampoc tant!!!!

Euphorbia ha dit...

ai, noia, m'he cansat nomès de llegir-te, la veritat és que ha de ser difícil perquè tots dos estan en edats molt diferents i això de la feina tan lluny ha estat una marranada. Descansa tot el que puguis i molts ànims.

Sílvia ha dit...

Ostres, noia, déu n'hi do. Molts ànims, però, per sort, no hi ha res que duri per sempre. D'aquí un temps potser només tindràs un que et cridarà per jugar a plastilina perquè l'altre voldrà jugar amb els amiguets, i més endavant potser ja seran els dos que jugaran amb els amiguets. I llavors, potser recordaràs amb certa enyorança aquests moments i segur que et sentiràs genial pensant com arribaves a tot i més. I potser encara els diràs tu: juguem a plastilina? jajaja Ets una supermama!!

Esther ha dit...

Mireia cada vegada ho veig més clar això de la reducció...

Euphorbia és cansat sip. Hi ha dies que no sortiries del llit!

Sílvia segurament tens raó i després trobaré a faltar aquests moments però ara mateix...