Aquesta tarda un alumne m'ha dedicat aquesta preciosa frase i he de dir que encara estic que em costa passar per les portes de l'ample que m'he quedat.
Els dimarts els mestres de cicle superior portem a terme uns tallers on hi ha barrejats alumnes de cinquè i de sisè. A mi m'ha tocat el taller de dibuix tècnic i la veritat és que no m'agrada gens. A mi el dibuix sempre se m'ha donat molt malament i per tant no m'agrada i com no m'agrada doncs encara se'm dona pitjor perquè no he intentat mai millorar. Vaja que és una mena d'espiral de la que no surto...
Bé, tot i no agradar-me el taller que m'ha tocat he intentat fer-lo força distret. He buscat dibuixos que creia divertits i he intentat presentar-los d'una manera agradable. He de dir que posar musiqueta de fons també ajuda, eh?
Avui ha acabat la quarta sessió de tallers i per tant el grup que he tingut aquestes quatre setmanes ja passarà a un altre taller la setmana vinent.
Cap nen s'ha acomiadat. De fet no cal perquè són alumnes que veig pràcticament a totes hores sigui a la classe, al pati... Però un se m'ha acostat (un dels més belluguets) i m'ha plantat un: "adèu Esther, has sigut una bona profe".
En aquell moment no he pogut evitar fer-li un somriure d'orella a orella i dir-li que ell quan s'esforça també és un gran alumne.
Potser és un gest de pedanteria per la meva part però crec que moments així són els que han de quedar gravats en la ment per treure'ls de tant i recordar que estàs fent una feina important.
7 comentaris:
Quina ilu, no?
Estem tan acostumats a que ens diguin quan fem malament la nostra feina, que quan ens diuen que la fem bé ens sorprèn i tot!
Felicitats i a dormir ben orgullosa!
Es genial quan t'elogien la feina! enhorabona!!!!
I tant que sí. Als mestres cada cop se us valora menys i és una pena. No crec que hi hagi millor recompensa que saber que deixes una empremta en els teus alumnes.
Felicitats
Ja pots anar ben ampla ja! Quina super profe :-)
Onavis tens tota la raó del món. No estem pas acostumats a que ens reconeguin les coses bones i és una llàstima.
Sí Mireia, amb la babilla caient jeje!
Euphorbia per sort encara tenim recompenses com aquestes que ho valen tot!
MamaM gràcies jeje!
No m'estranya que t'aixequés el somriure. Cosa molt avui en dia dir les coses bones de les persones, sembla que la gent només sàpiga recriminar "el dolent"...
Petons súper-profe!! :)
El comentari segur que t'ha motivat per una temporada! (a falta d'un coaching...). És cert això que diu l'Onavis, hauríem de remarcar més les coses bones: quins macarrons més bons! Quin jersei més bonic! Quina bona energia que després avui! etc, ens ho callem sempre!
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada