Des que em vaig casar que repartim el Nadal i toca un any a casa dels avis d'en Jordi i un altre a casa la meva àvia i no és que no m'agradi celebrar el Nadal amb la família paterna del meu marit però és que la iaia és la iaia!
I jo sé que a ella li encanta veure'ns a taula i prepara els galets gegants amb molt amor (potser això fa que el seu caldo de Nadal sigui el millor del món), li agrada veure que la seva família i ha crescut i el que més li agrada (m'ho ha xivat) és veure'm a mi amb els meus fills. Aiiii la iaia que pensava que això no ho veuria. "Nena que em moriré sense veure't casada i amb fills" em deia sempre... I ara que ho veu i ara que els pot gaudir sé que està feliç.
El Nadal amb la iaia és especial així que aquest any toca disfrutar! Ara a veure si aconsegueixo que l'Andreu reciti el poema que de ben segur li encantarà.
Petons a totes i Bon Nadal!
7 comentaris:
quina sort que els teus fills coneguin a la besàvia i ella a ells :-)).
Ara és la una del migdia i llegir de caldo i galets em fa venir una gana!!
Molt bones festes!!
Bon Nadal i que vagi molt bé a cala iaia.
Quina sort tenir avis encara, gaudeix-ne tot el que puguis.
Jo faré també sopa de galets, més que res perquè no se m'ha acudit un altra cosa, els que no tenim imaginació seguim amb més rigor les tradicions, què hi farem.
Petons
Sí Cas, els meus nens tenen totes les besàvies i besavis. És una sort! Bones festes per vosaltres també.
Euphorbia sí que en tinc de sort sí i que duri! A mi els galets m'encanten i crec que un Nadal sense galets no seria el mateix així que visca la manca d'imaginació :-P
Bon Nadal!! segur que gaudiu molt, tant la teva iaia de veure't a tu amb els teus fills, com tu de poder gaudir dels seus galets ;)
Una abraçada maca!!
Quina sort! Jo trobo molt a faltar els meus avis i em sap molt greu que no hagin conegut el Martí. La meva àvia va morir dos mesos abans de quedar-me embarassada. Ni tan sols li vaig poder dir.
Disfruta-ho. La teva iaia estarà molt contenta i els teus fills també
Ester els galets eren "tremendos" com sempre :-))
Sílvia imagino que per molt que sigui llei de vida hi ha coses que sempre et posen trista. A mi moltes vegades em diuen que vagi pensant ja en que un dia faltaran però m'hi resisteixo...
Segur que ho veu passar la mar de be. Per mi la meva iaia era molt especial i sempre la porto al meu cor.
bones festes guapa
Publica un comentari a l'entrada