Ahir ens van donar el primer informe de P3 de l'Andreu. Caram, quina emoció! A l'escola bressol ja havia tingut informes però no sé, P3 sona molt més gros. Ja és a l'escola dels nens grans i aquestes "notes" son les primeres de moltes que vindran i que ens ajudaran a saber com és l'Andreu com a alumne.
A l'informe de l'Andreu la seva mestra ha fet un retrat de com és el nostre petit a casa també en gairebé tots els aspectes. L'ha descrit com un nen inquiet, extravertit i independent. Un nen força trempat per la seva edat que a l'escola es mostra totalment independent (dic a l'escola perquè aquí a casa amb el tema gelos últimament sembla que tinguem dos bebès). Ens diu la senyoreta que demana ajuda quan la necessita però això no sol ser sovint ja que realitza les tasques de manera molt autònoma.
La relació amb els companys és bona però no juga amb tots els nens, Té preferència pels belluguets com ell (ja podria buscar companyies que el relaxessin una mica...). La mestra diu que té pocs conflictes i si els té és capaç de solucionar-nos a través del diàleg (el que pagaria per veure'l per un foradet solucionant un conflicte).
És un nen dinàmic al que li agrada molt l'escola. Ara m'ompliré la boca dient que la mestra creu que a l'estiu vam fer molt bona feina perquè la seva adaptació ha estat molt bona i de seguida es va mostrar molt conscienciat del que anava a fer.
Li encanta la música i a les estones lliures demana a la mestra que posi cançons del Tonietti per poder ballar i cantar (crec que vam encertar de ple apuntant-lo a música).
És alegre i manté bona relació amb els companys i els adults.
Vaja, que tinc un encant de nen, oi? Doncs no! També hi ha part negativa i és que l'Andreu en moltes ocasions busca cridar l'atenció fent coses que estan fora de lloc. Li agrada ser el centre d'atenció i a vegades per aconseguir-ho utilitza recursos que no són prou apropiats i només entra en raó després de parlar varies vegades amb ell. El nen a la primera res de res!
I aquest és el resum de les primeres notes del meu petit. Estic contenta perquè veig que l'Andreu és feliç a l'escola, s'ha adaptat molt bé i segueix sent un nen ben trempat com sempre. El tema de la tossudesa ja és "harina de otro costal". Aquesta és la guerra que tenim declarada amb ell des que era un marrec que gairebé ni caminava.
Dilluns anem a parlar amb la mestra. A veure si ens explica més cosetes sobre com és el nostre nen a l'escola i a veure si ens dona un cop de mà amb la mala època que té a casa.
De moment però sembla que té un notable alt, oi? (deformació professional).
6 comentaris:
Força bé, oi?
El Jordi és ben diferent, a vegades trobo que es massa tranquil. Suposo que nosaltres tindrem les notes la setmana que bé, però ja me les imagino, realment fan un bon retrat del que ja veien els pares.
Jo també voldria poder-lo veure per un foradet.
Petons
Quina ilu això de rebre notes i sembla que tot va molt bé!
Tan de bo li passi una mica la tossuderia, però si és cosa de caràcter, no se no se
Euphorbia sí, força bé :-) La paraula "tranquil" no sortiria mai en una descripció del meu fill. És un terremoto! Em consola però que a l'informe diu que és capaç de concentrar-se molta estona per dur a terme una tasca. Almenys es concentra i sap parar de tant en tant!
MamaM síiii és molt emocionant. Es fan grans molt de pressa aquests marrecs :-) I sí, crec que l'Andreu és tan temperamental com la mama i la mama als 32 continua igual així que no sé si haurem d'avortar la missió de canviar-lo jeje!
Molt bé aquesta primera valoració de P3, genial que estigui feliç a l'escola, que sigui un nen trempat i alegre! Segur que ha de donar molta satisfacció i tranquil.litat saber que a l'escola hi va content! Enhorabaona! :-))
Oleeeeee aquest Andreu! és un nen molt aplicat! per això de cridar una mica la antenció penso que és normal, prova a veure què passa!
Cas la veritat és que sí. És meravellós veure que està tan feliç anant a escola :-)
Sol Solet això de cridar l'atenció és degut a la "gelositis" que de tant en tant entra en escena. Fins que no valori positivament el fet de tenir un germanet tindrem feina... Ains, que hi farem!
Publica un comentari a l'entrada