Padrins

Confesso que porto un parell de dies una mica trista amb tema mona i padrins. Em fa molta llàstima haver-me equivocat tant a l'hora de triar els padrins d'en Biel i encara que sé que no és culpa meva (que m'anava jo a imaginar), que el nen no es quedarà pas sense mona i un llarg etcètera de coses que m'haurien de servir per no estar trista, m'hi sento igualment.

Ara en Biel no se n'adona de les coses però arribarà un moment en que sí ho farà i per mi no serà plat de bon gust explicar que aquells padrins que un dia els pares van triar no hi són perquè no han volgut. Per altra banda, l'Andreu sí que entén ja les coses i comença a preguntar. Per sort, és un nen i no té pas problema a l'hora de dir-li al seu germà que compartirà els seus padrins amb ell. Que maco és!

A banda d'això que em deixa l'espina clavada he de dir que la tria del padrí de l'Andreu va ser totalment encertada. Podríem dir que es tracta d'una tradició familiar... El padrí del nen és el meu fillol i el pare del meu fillol és el meu padrí.

El meu padrí és el germà petit de la meva mare. Un tiet amb un caràcter força peculiar i amb el que sempre he tingut moltes discussions a l'hora d'enfrontar punts de vista. Som els dos de caràcter! però és un tiet que sempre s'ha preocupat per mi, sempre ha estat allà quan ha estat necessari i que avui dia continua igual al peu del canó amb mi i els nens si fa falta.

El seu fill és el meu fillol i és un noi (anava a dir nen però ja no ho és) encantador. Va a la seva perquè li toca per edat però no s'oblida mai de les dates importants, de fer-te saber de tant en tant que és allà. Ara fa molt bé el seu paper de padrí i tot i que l'Andreu el veu poc sap perfectament qui és i quan el veu es mostra feliç i encantat. I a mi m'agrada veure'ls junts i veure que el meu fillol s'ha fet tan gran i que ara cuida i mima el meu nen com jo he intentat fer sempre amb ell.

La setmana vinent anirem a buscar la mona (aquest any anirem una mica tard) i sé que l'Andreu ho agrairà. L'any passat va ser genial veure com se li il·luminava la carona al veure aquell pastís de xocolata que per a ell és gegant.

I per en Biel doncs el papis la compraran...