Ja està, ja està fet... Allò que semblava tan llunyà ja ha passat i l'Andreu ha acabat el seu primer curs al "cole dels grans".
Miro enrere i em sembla ahir que patíem per si l'agafaven o no a l'escola que havíem triat i apa, aquí estem un any després parlant de tot el que ha fet i après el petit a l'escola.
Penso que arribat aquest moment cal valorar moltes coses del seu primer any però per sobretot he de dir que estic especialment contenta per com veig el nen a diari. Quan és hora d'anar a escola hi va la mar de content i feliç, mai no ha rondinat a l'hora d'entrar i sempre explica que s'ho passa d'allò més bé a l'escola quan surt. Vaja que és feliç allà i per a mi això ja ho és pràcticament tot!
Quan varem triar aquesta escola vam apostar per una educació no massa tradicional i en triar aquesta opció volíem bàsicament això, que el nen gaudís aprenent i crec que aquest objectiu està més que assolit. A mi a P3 no em calen idiomes, assignatures concretes (l'altre dia al parc una mare em deia que el seu fill a P3 té una notes desglossades per assignatures i em vaig quedar bocabadada)... Només em cal que el nen aprengui i estigui content mentre aprèn.
De moment (sempre dic de moment perquè mai no se sap) estem molt contents amb la tria perquè a més hem pogut participar tant en Jordi com jo de tot el seu procés d'aprenentatge d'aquest any. En Jordi va anar un dia a l'escola a explicar què fa a la seva feina, jo he participat a les tertúlies... I és una escola en la que els pares gaudim de llibertat per a participar tant com vulguem i això, què voleu que us digui? És un luxe!
A més, l'Andreu ha après moltes coses aquest any! Els seus gargots han començat a prendre forma i ja són persones o animals, ja sap escriure el seu nom, alguns nombres, sap moltes coses sobre el cos humà, les estacions... A mi em sorprèn a diari amb les petites grans coses que aprèn dia a dia. Quan em va començar a parlar de Joan Miró gairebé caic d'esquena! És com una esponja amb ganes d'absorbir tot aquell coneixement que se li passa pel davant.
I totes aquestes ganes de descobrir i de conèixer les dóna l'edat però també les dóna tenir una bona mestra que sap motivar els petits. Que té paciència i que els guia en un any que pot ser molt dur per a ells perquè implica molts canvis. Aquest any l'Andreu ha tingut la Txell, una mestra que pel meu gust ha sabut fer molt bé la seva feina. Una mestra a la que el nen estima molt i si això és així és perquè ella ho val.
I res, aquest any ha passat P3 i el curs que ve toca P4 i ja no serà dels petits de l'escola i això va molt ràpid... Tant que fins i tot de vegades fa vertigen!
9 comentaris:
L'any que ve em tocarà a mi fer balanç de P3! Merci pel premi! Pensava que ja t'havia contestat...Fa molta il·lu que pensin en tu!!
M'alegra llegir aquest balanç del curs. I siiii!!! a mi també em passa el temps que em vola!! :o
És un bon balanç!!
Té molt bona pinta l'escola del teu fill, tant pel que expliques ara com el que has anat explicant durant el curs.
Jo també penso que el que han de fer ara és jugar aprenent i, sobretot, ser feliços. Lo de les notes per assignatures em sembla massa!
A veure com li anirà a la meva filla l'any vinent!
Conxi segur que anirà tot molt bé :-))
Ester sip, sens dubte he de fer un bon balanç jeje!
Onavis a mi l'escola em va enamorar en quant la vaig conèixer una mica però no totes les escoles que funcionen d'aquesta manera tenen bons resultats. Pel que diuen aquesta sí... Que duri pels meus nens! Segur que a la teva nena li va molt bé, pel que expliques és ben trempada :-)
Ostres! que bé que l'escola sigui participativa i oberta als pares!
Com passa el temps! :)
Una abraçada!
Al poble on visc només hi ha una escola. A veure què faran. Què divertit que els pareu pugueu participar i què l'Andreu s'ho passi pipa!!!
Mireia sí, és una comunitat educativa i els pares estem allà ficats de cap a peus. Clar que això no sé si és tan bo pels mestres jaja!
Mamaine no hauràs de patir doncs per la tria :-)
Buff nena passa volant!!! estic molt d'acord en tot, res de xinès a P3, ara toca aprendre jugant!
un petonàs!
Què bé que estiguis contenta amb el cole i sobre tot que bé que ell hagi anat sempre feliç!
A Londres les guardes son de 0 a 5 anys, així que nosaltres no tindrem cap salt d'anar "al cole dels grans". Em fa molta gràcia que us ho sento dir a totes, hehe.
Publica un comentari a l'entrada