diumenge, 1 de juliol del 2012

Vacances

 Ja han arribat, ja sóc de vacances i aquest any he de dir que tinc una sensació estranya envers aquests mesos.

Normalment un parell de mesos abans de les vacances ja estic planejant, buscant llocs on anar i pensant què farem. Aquest any no és així... En Jordi va canviar de feina ara fa un parell de mesos i la incertesa sobre si tindria vacances o no no ha estat resolta fins fa uns dies.I tot i que li han dit que sí, que té vacances, no tenim massa clares les dates.

Aquesta incertesa ha fet que els nostres plans d'anar a Menorca s'hagin anat en orris. Ni hem pogut contractar i ara no em ve de gust fer-ho amb tan poc temps.

Aquestes vacances són una mica "delicades" per a mi i és que estic força amoïnada amb tot el tema de la feina. Intento no pensar-hi perquè no vull estar dos mesos massa agobiada pel tema però reconec que és una tasca difícil quan es tracta de no saber si tindràs feina o no. Això fa patir vulguis o no!

Per altra banda, en Jordi estarà pocs dies amb nosaltres i així com l'any passat tenia jornada intensiva, aquest any continuarà arribant a casa a les 20h com sempre. Això fa que jo hagi de passar el dia intentant entretenir dos marrecs que tenen ganes de gresca constant i això esgota. Vaja que ja em conec de què va la cosa i els primers dies estarem genials (ara tinc ganes de nens) però d'aquí uns dies (ara potser sono a mala mare total) m'estaré preguntant per què les classes no duren tot l'any! I no tan sols perquè ells vagin a escola sinó perquè de vegades aguanto millor els 26 de la classe que no pas els meus dos petits que quan volen són tremendos.

Aquestes vacances tenen pinta de ser dures però mira, jo he decidit que vull tenir unes vacances entretingudes i he començat a pensar que podem fer plans així com de sobte. Aquest estiu em ve de gust que sigui com una aventura, que fem plans d'un dia per un altre, que fem coses divertides els quatre, que fem una cosa que mai fem... Improvisar!

I de moment ja em ronda la idea d'anar uns dies a Cadaqués. Fa un parell d'anys em vaig enamorar i per què no tornar-hi per viure aquest preciós indret uns dies? A veure, a veure com surt i com visc això de no tenir tot calculat.

7 comentaris:

cira ha dit...

A casa, la meva mare i el seu marit ja han decidit que agafaran una oferta d'ultímissima hora allà on sigui, tipus "anar a l'aeroport a veure quin vol surt"...ja sé que amb nanos tant petits no és tant fàcil, però m'ha semblat una idea molt xula!!

onavis ha dit...

T'entenc bastant quan et referiexes que per una banda tens ganes de nens, però que per l'altra, la perspectiva d'estar tot el dia amb ells sino hi ha plans és molt esgotadora.

Sempre pots agafar una oferta d'última hora com diu l'Anna o anar planificant petites sortides d'un dia. Segur que hi ha molt per fer!

Mirashka ha dit...

Home, Cadaqués és preciós. Si vols et passo les dades d'una fonda a Selva de Mar, un poblet que hi ha a la vora. I ja saps que la piscina de Papiol està oberta! ;)

Mamaaaaine ha dit...

Nosaltres vam estar l'any passat als Vilars Rurals de Sant Hilari Sacalm i ens ho vam passar molt bé. La petita es va enamorar de la font de l'entrada i ens passàvem hores mirant i remirant la font. També tenen animalons però era massa petita per fer-los cas. Ja ens explicaràs com t'ho montes, je je

Esther ha dit...

Anna sí que és cert que amb nens potser estem més limitats però també penso que de vegades els límits ens els marquem molt més nosaltres mateixos. Total, ells no posen pegues je je je! :-)

Onavis segur que sí que trobem mil coses!

Mirashka merci però si podem anirem al mateix Cadaqués. Estoy de antojito :-P Això de la piscina del Papiol no et pensis que no ho tinc en ment. Passa que se'm fa una muntanya quan penso en anar jo sola amb els dos...

Mamaine m'han parlat molt bé dels vilars Rurals aquests :-) Es veu que els nens ho passen teta. Ja us aniré explicant ja.

conxi ha dit...

A mi em passa que al començament de vacances tinc moltes ganes de fer coses i intento fer-les totes de cop i després poc a poc ja em vaig relaxant i deixant fer...I tens raó: no treus res preocupant-te per la feina. No pots fer-hi res, has de confiar en la teva sort! I normalment en tens, oi que sí? Petonets!

Esther ha dit...

Més que sort és que al final sempre acabo traient coses positives d'allà on vaig (menys quan vaig estar a Cubelles que va ser una tortura!). A veure aquest any... :-) Positiva, positiva... He de ser positiva!