Fa mesos que somio amb anar a viure a una caseta. No demano gran cosa, no necessito una casa de dues o tres plantes amb un jardí de 500 metres i piscina. Només vull una caseta modesta amb un petit pati o jardí on els meus petits puguin córrer.
Fa algunes setmanes que penso que tard o d'hora voldré tornar a ser mare. M'agradaria tenir una altra criatura. Que el dia de demà la taula de Nadal es vegi plena, que hi hagi molta gent entrant i sortint de casa meva. Que allò sigui "Can Pixa".
Fa dies que penso en la meva destinació i en com m'agradaria que em tornés a tocar una reducció... Cobraré poc com ara però estic tan contenta de poder tenir més hores per a mi i pels nens...
I tot això podrà ser?
Miris on miris només hi ha males notícies. La gent va a l'atur per milers cada dia mentre els mateixos de sempre continuen omplint-se les butxaques. S'estan carregant un país que els nostres pares i avis van aixecar mica a mica gràcies a la bona feina, a les protestes, a la lluita... Ens estan deixant sense res i a mi particularment ja sense somnis d'un bon futur.
Qui marxa ara mateix a una casa gastant uns diners que potser d'aquí uns mesos fan falta?
Qui em garanteix poder viure amb una reducció si em continuen baixant el sou?
I, sobretot, tenint en compte com està tot... Val la pena dur un altre fill a aquest món? Si ja em miro els meus i m'esgarrifa veure el món que els envolta.
Cada dia és més complicat ser positiu...
7 comentaris:
No voldria fer una comentari superficial o falsament optimista. És cert que les coses no pinten bé. No sé quina és exactament la teva situació económica però puc dir-te quina és la meva opció. Jo, per part meva, dins dels límits raonables, intentaré que la situació económica no em condicioni els meus plans de vida. Si estigués en el teu cas, jo tindria un altre fill (o filla;). I la resta ja anirà sortint. Sobre la casa, sí que crec que ara no es pot fer una inversió...espera un parell d'anys perquè els preus baixaran molt i molt, encara. Comprar ara un casa és perdre diners, directament. En tot cas es pot anar de lloguer.
Anna la meva situació econòmica la descriuria ara mateix amb una frase: "tal i com estan les coses no ens podem pas queixar". Però a mi ja no em preocupa l'avui sinó el demà.
Mira, l'altre dia mateix van fer fora a 40 companys de la feina d'en Jordi. Jo em vaig assabentar que no tindré paga de Nadal... No sé, no tinc la sensació d'estabilitat que tenia fa un temps i això no em permet fer segons què.
La casa seria de lloguer. Jo ara visc de lloguer i la idea de la compra me la vaig treure del cap fa molt. Crec que ara mateix seria una bogeria però és que no pot ser ni de lloguer. En qualsevol mudança hi ha gastos i ara no sé si és correcte afrontar-los.
I tenir un altre fill... Només de pensar en els 350 euros (es diu aviat) d'escola bressol ja se'm posen els pèls de punta. Però ja no és només això, és que veig el país en decadència i començo a rumiar (potser massa sí, però no ho puc evitar) sobre el que els hi toca viure i buf! No sé pas si tinc ganes de que vingui un altre a viure aquesta merda de temps que ens ha tocat.
No sé, dec tenir un dia negatiu...
Jo crec que podrà ser!!!!!!!!!! Tinc una companya de feina que diu que la nostra actitud sovint ens condiciona al moment d'obtenir allò desitjat. (Aquesta noia estudia psicologia). Pot ser no serà ara, però serà l'any que ve o el mes que ve o qui sap ... A mi a vegades també em ve la por. Però no vull que em guanyi, ni que em condicioni. Ànims guapa!!!
Doncs, noia, si és de lloguer ho veig molt més possible. Nosaltres ara hem fet una mudança i no ens ha costat res (això sí, amb futgoneta de la família), al contrari, ens han tornat els diners de la fiança i ara tenim un raconet... Potser fins i tot trobes una caseta amb un lloguer més baix. Sobre els nens. Doncs mira, jo ara mateix no sé ni com ens ho fem. Hem estat tot l'any amb un sol sou (una mica més de 1000 euros) y un lloguer de 750. La prespectiva de l'any vinent és més o menys igual perquè jo ni em plantejo que pugui tornar a trobar feina (que ja es dir). No tenim cotxe ni res, això sí, però mira, hem mig decidit que si pot ser el meu home no agafi jornada complerta (per poder acabar la tesi que esta fent) i ni em plantejo renunciar a tenir un altre fill, això per mi sí que seria una tragedia. Vull dir, en resum, que pensem viure 4 només amb una mica més de 1000 euros...així que crec que potser si que pots tenir una altre fill, que tot és possible...(per exemple, quan el petit deixi de pagar guarderia i vagi a l'escola). Petons i ànims.
Mamaine merci pels ànims!
anna això que expliques té molt mèrit! Imagino que és qüestió de prioritats i tenir molt bon seny, no¿?
No ens estem de res, però potser no tenim gustos molt luxosos, ves a saber! jeje...tampoc ho deia per explicar la meva vida, sobretot per dir-te que amb pocs diners es pot fer molt.
anna si tens raó, eh¿? I moltes vegades em poso jo mateixa els inconvenients però mira, no sé, estic una mica "xof".
Publica un comentari a l'entrada