dimarts, 30 d’octubre del 2012

Festes tradicionals

 Demà és la castanyada i jo que voleu que us digui, l'espero amb candeletes. Serà que en el fons sóc una nostàlgica però m'encanten les festes tradicionals i sempre gaudeixo totes i cada una d'elles.

A mi la veritat és que em dóna molt igual la connotació que tingui la festa. M'és igual si és religiosa o si no ho és perquè jo tant per Nadal com per la Castanyada passant per Sant Jordi o Carnestoltes, m'ho passo bomba!

He de dir que crec que ser mestre ajuda a que aquestes festes siguin més màgiques i és que a cada festa es respira il·lusió i gresca per tots els racons. Quan s'acosta una data senyalada dona goig passar pels passadissos i veure'ls guarnits. Sempre em fa gràcia veure la decoració feta pels nens perquè és molt autèntica. Tens des de la fulla feta amb tota la dedicació del món a aquella que té quatre gargots i prou però a totes i cadascuna li trobes la gràcia.

Demà a l'escola és un dia especial, hi ha trobada de padrins i fillos, ballaruca i castanyes per tothom. És un dia molt divertit i aquests dies jo els gaudeixo al màxim perquè veig els nens disfrutar i perquè sortim de l'aula i donem més pas al tu a tu.

Per altra banda hi ha la il·lusió dels petits de la casa. En Biel no és massa conscient d'aquestes coses però l'Andreu sí i fa molta gràcia veure'l content perquè ha fet fulles de tardor o perquè ha preparat massa per panellets a l'escola. Fan una cosa diferent i això li encanta!

El cert és que m'agradaria poder viure totes aquestes festes més amb els meus nens a nivell d'escola perquè quan hi ha una festa tot sovint hi falto. He de celebrar-la amb els nens de la meva escola i per això sempre intento compensar després així que aquest any hem convidat uns amiguets a fer panellets a casa i després soparem tots plegats. Oi que sona fantàstic?

Ah i fent una petita confessió... Us diré que aquest any m'he entregat una mica a Halloween (tot i que jo sóc de castanyada forever, eh?) i en Jordi i jo ens anirem a sopar amb uns amics a un restaurant on hi haurà ambientació de terror. Tinc unes ganes...

7 comentaris:

cira ha dit...

Jo vaig fer uns panallets boníssims!! I ara tinc ganes de comprar una carbassa i buidar-la, crec que l'Ariadna pot flipar! És preciosa la castanyada, per mi una de les meves festes prefes ;)

Espero que ho passeu molt bé!

Mamaaaaine ha dit...

Nosaltres vam fer panellets diumenge. Demà la petita anirà vestida de castanyera a la llar d'infants. I a la nit fem un sopar amb els amics. La petita canta i balla la cançó de la Castanyera a tothora. Per això avui quan la caixera d'un supermercat m'ha ofert caramels del tuco o trato molt barats,pel que es veu, l'he mirat amb cara d'alien

onavis ha dit...

Bona castanyada!!!

Aquest any la petita no farà panellets a l'escola, però sí que hi va la castanyera.
És bonic, i tant!

Mirashka ha dit...

veus a mi aquesta festa és la que menys em tira... no m'agraden els panellets, les castanyes me les menjo i els boniatos si que m'agraden, però en puc fer a casa...

Esther ha dit...

anna això de la carbassa m'ho has d'explicar amb detall!

Mamaaine és que això del Halloween s'està posant molt de moda. Quan jo era petita gairebé no se sabia ni que existia i ara...

onavis bona castanyada per vosaltres tb!

Mirashka quan t'hagis menjat un moniato dels meus me lo cuentas :-P



cira ha dit...

Compra una carbassa rodoneta, es treu el barret del damunt i es buida la part de les pipes, en principi amb això ja n'hi ha prou...després es dibuixen els ulls i la boca i es talla. Per damunt (el barret tallat prèviament) s'hi posa una espelma i queda molt bonic!

(Jo al final no ho he fet, que avui tenim gent a dinar i ja era massa!)

Com s'ha fet tota la vida, s'ha d'agafar tot el que és bonic de les tradicions que corrent pel món, no? ;)

Esther ha dit...

I tant! Una mica d'aquí, una mica d'allà... Doncs provaré perquè jo creia que s'havia de buidar sencera i veia molta feina, però si només traient la part de les pipes ja val és més senzill del que sembla. Gràcies!