Avui a casa tots fem vaga. En Jordi no treballarà des de casa com ho fa sempre, els nens no aniran a escola i jo tampoc. Aquesta decisió ens suposa perdre diners però tot i així hem pensat que és la correcta.
Hi ha molta gent que ha perdut les esperances, això ho puc veure cada dia més i més clar durant els claustres en els que es fa un debat sobre la vaga. Hi ha molts companys que creuen que les vagues han perdut força, que els polítics ja fa massa que no escolten i no els hi ve d'aquí o que una vaga només significa que el Departament encara s'embutxaqui més calers dels que ja s'embutxaca.
El cert és que totes aquestes idees a mi també m'han rondat pel cap més d'una vegada però per una cosa o per una altra les acabo allunyant. No sé, a casa encara tenim esperances i volem pensar que tard o d'hora ens han d'escoltar.
A mi personalment em fa molta vergonya la situació en la que estem. Veure com hi ha nens que no tenen res per dur-se a la boca i els polítics que només s'ocupen dels bancs és una cosa que em remou per dins. Veure com es juga amb les famílies, amb les persones treballadores, amb els grans, amb tothom! em dispara totes les meves ganes de queixa i protesta.
Potser aquesta vaga no servirà de res però jo vull pensar que sí. Jo vull creure que la meva lluita servirà perquè els meus fills tinguin un país molt més digne del que estan tenint ara i si no ens volen escoltar doncs ja farem prou soroll perquè no puguin evitar fer-ho.
3 comentaris:
Tot el que tenim, la jornada laboral de 8 hores, les vacances pagades, etc,etc, ho hem aconseguit amb vagues i lluita. Ningú ens ha regalat res. No sé si aquesta vaga servirà, però el que segur que no serveix és no fer res.
Al País Basc els principals sindicats no han secundat la vaga, entre altres coses perquè fa 4 dies ja en van fer una. Però jo no he portat a la nena a l'escola. L'Ariadna i jo farem tota la vaga que poden fer una nena de 2 anys i mig i una mama sense feina ;)
Tant de bó serveixi per alguna cosa, Esther.
Nosaltres NO hem tancat la botiga aquest matí, tot i que aquesta tarda sí. Les coses no estan com per tancar, si no obro la porta no faig calaix i en canvi tinc les mateixes despeses que qualsevol dia que obro. Els autònoms som uns desgraciadets, ves... Ja sé que a un treballador també li desconten el sou, pagues extres i demés, però creu-me que tancar un sol dia em suposa molt (de fet treballem de diumenge a diumenge per subsistir)
A mi m'agradaria que aquesta vaga servís per alguna cosa, però tinc molt poquetes esperances, vivim en un país on només hi van bé els lladres i caradures. Oprimir al poble, que el poble va fent de més i de menys, perquè ells no en tenen prou, aquest és el sistema que tenim avui per avui. Una vergonya. Jo estic totalment desencisada, molt cremada de treballar (i encara contenta de que puc treballar) per mantenir aquesta colla de lladregots!
Uffff, paro que m'encenc!! ;)
anna aquesta és l'actitud! Molt bé :-)
Ester jo penso que sí que ha de servir o almenys ho vull creure. Poques coses ens queden ja a part de la lluita :-)
Publica un comentari a l'entrada