dimarts, 29 de gener de 2013

Informe de P4

Bé, doncs ja tenim el primer informe del curs del gran de la casa i ja he fet la reunió amb la mestra. El resum és bo tot i que sempre hi ha algun "però" (quina ràbia).

La nova mestra de l'Andreu ens el descriu com un nen molt eixerit i espavilat a l'escola. Es mostra participatiu, col·laborador i obedient i tot i que no és massa polit amb la feina, és treballador.

Li agrada molt participar a la rotllana i continua sent una mica "l'estrella" d'aquest moment. La mestra d'aquest any coincideix amb l'anterior quan ens diu que el seu llenguatge és molt ric i això fa que les converses que es tenen amb ell poden ser molt enriquidores (momento babilla per la mama).

A l'escola amb els companys té una relació molt bona i això també és producte del bon ambient que s'ha creat en aquella aula des de P3. Són uns nens que s'avenen molt, es respecten, s'estimen... En fi, una classe que dona gust.

Pel que fa a la relació amb els adults és una mica com a casa. No és un nen que estimi sinó que es deixa estimar. M'explico! Ell potser no vindrà al sofà i se't llençarà a sobre però sí que seurà al teu costat i s'anirà apropant i apropant fins que sigui gairebé inevitable que l'abracis. Li agrada que l'acaronin, que li facin petons... Però a ell li costa donar el primer pas.

Fins aquí doncs res destacable fins que ha arribat el PERÒ! I el però és que es veu que aquest any l'Andreu s'està convertint en un petit policia de la classe que diu a la mestra tot allò que ell considera que no fan bé els companys. Sí, el que vulgarment es coneix com a "xivato". I això no tindria importància si no fos perquè la mestra creu que està tan pendent del que fan els altres que li costa gaudir de tot allò que fa ell. Es fixa massa en el seu voltant i a més es compara i clar, això li crea un neguit.

El cert és que no tinc ni idea perquè fa això. Sí que he notat que quan anem a casa d'amics es comporta com un petit espia i ens ve a dir toooooot el que fan els altres nens però sincerament ho atribuïa a una xerrada que vam tenir amb ell en la que li vam demanar que davant de qualsevol comportament que no li agradés es guardés la mà a la butxaca i ens ho vingués a dir. L'objectiu era que no pegués i no pas que es convertís en agent de la Gestapo!

Bé, la mestra diu que aquest comportament es pot deure a les comparacions que fa a casa amb en Biel i que ara trasllada a l'escola amb els companys. És ben cert que l'Andreu encara té molts gelets del seu germà i aquest comportament és del tot habitual en ell. "Al Biel li heu dit guapo i a mi no, al Biel no l'heu renyat i a mi sí, al Biel li heu fet primer el petó..." Compara tot el que fem amb els dos fins el punt que de vegades la que es sent a prova sóc jo mateixa.

Ains, no sé si l'origen d'aquesta necessitat de comparar-se serà ben bé aquest però sí que està clar que intentarem posar-hi remeï com podrem. A veure com ens sortim d'aquesta!

9 comentaris:

Mónica ha dit...

Molt bé tot Esther, lo de l'agent de la Gestapo pot ser una etapa. El Pau també ho fa això i ell no té germà amb qui comparar-se, en aquest cas tampoc ens han dit que sigui un problema a la classe...ell sol ja es dispersa amb qualsevol cosa.
Al final crec que el que importa, és que l'Andreu es troba a gust a l'escola, amb els companys i és treballador...el nen perfecte no existeix! (crec)

Esther ha dit...

Jo tampoc penso que existeixi el nen perfecte i si existeix, que avorrit! :-P Però sí que m'amoïna que no gaudeixi de l'escola com li toca perquè està massa pendent dels altres. El que no sé és si podem fer alguna cosa al respecte. Ains, anirem provant.

M'alegra llegir-te!

anna ha dit...

Bé doncs, ha aprovat o què? passa de curs? jeje...molt bé, jo crec que és com per estar contents! Això de anar a "xivarse" doncs no crec que sigui massa important, ja s'anirà adonant que es més interessant ser compinche dels nens que dels mestres! ;) però en tot cas, segur que hi ha receptes educatives per poder incidir de mentre. Ja ens explicaràs com actuareu, per si ens toca a nosaltres en un futur, que la meva apunta maneres :P

onavis ha dit...

Jo també penso que pots estar contenta!! I lo de xivar-se segur que és una fase.
A nosaltres ens toca la setmana vinent!

MamaModerna ha dit...

el balanç es molt positiu, si senyor, com dius no existeix el nen perfecte sino que aburrit que seria seria tot.

Esther ha dit...

anna jo crec que aprovat està jaja! El cert és que no sé què dir-te sobre què farem... De moment he parlat amb ell però clar, m'agradaria saber què li ha arribat. Ains, paciència!

onavis estem contents sí però els "però" mai agraden...

Esther ha dit...

MamaM i tant que seria avorrit. Quin pal ser mare d'un nen que no s'equivoqués mai. Per a què serviríem? :-)

conxi ha dit...

Coincideixo amb les altres: se'n surt bé el teu fill!! Nosaltres anem la setmana vinent i segur que també hi haurà algun "però". Petonets!

Esther ha dit...

Sí, chico listo :-)