dijous, 24 de gener de 2013

Va de veins...

Avui necessito desfogar-me sobre un tema que em té angoixada i em porta força mal de caps des de fa ja uns mesos. El post d'avui és per parlar dels veïns que tenim just a sota de casa i que em porten pel camí de l'amargura.

Tot va començar ja fa gairebé un any quan vam celebrar un aniversari de l'Andreu a casa (a les 17h de la tarda, eh?) i els veïns de sota van pujar a queixar-se perquè els nens convidats feien massa soroll. Els nens convidats a la festa corrien a munt i avall i segons ells feien massa xivarri "un piso no es un parque y los niños pueden estar sentados jugando en el sofá y sin hacer tanto escándalo" diuen. Sóc jo o és impossible que sis nens d'entre dos i quatre anys estiguin tan tranquil·lets jugant quiets en un sofà?

A partir d'aquell moment ens hem trobat que sense dir-nos res a nosaltres han trucat als propietaris del pis a queixar-se perquè segons ells fem tant soroll que ni els deixem dormir. Avui ja la gota ha vessat el vas i és que la propietària del pis m'ha trucat per dir-me que a la reunió de veïns d'aquesta nit tenen pensat exposar el tema del soroll. M'he quedat morta!

De veritat que no puc entendre res. És cert que els meus fills no són una bassa d'oli, jo no nego que poden fer soroll però carai, són nens! Els hi tinc prohibit jugar a pilota per casa, no els deixo entrar ni la moto ni el patinet, quan corren els renyo... Què més puc fer? Lligar-los?

Aquest matí en assabentar-me de la reunió he baixat a parlar amb la dona perquè primer de tot som persones però res, no he tret aigua clara. Jo hi ha coses que no entenc! Diu que els nens arrosseguen mobles! Com han d'arrossegar mobles uns nens de dos i quatre anys?

A casa nosaltres estem ben poc. El dia que més aviat arribem són les 18h de la tarda i a les 20h els nens ja estan a la banyera per seguidament sopar i dormir. No hi ha dia que arribin desperts més enllà de les 21:30h i això com a tard. De veritat no els deixem dormir?

I no només això no... M'ha dit que la veïna de davant del meu replà també pensava el mateix. Amb aquesta veïna no és que tingui massa confiança però no m'he quedat amb les ganes de parlar així que he anat i he preguntat. Ella diu que en cap moment ha dit res i que no entén de què es queixen si mai no hi som, que els nens són nens i que s'ha d'entendre que quiets no poden estar. Tampoc no ha entès res.

Porto mig matí plorant... No sé si la grip també em fa estar més tova però de veritat que em sento molt malament. Aquesta nit serem el centre de la conversa i a mi això m'afecta. Què som? Delinqüents?

En Jordi serà el que baixarà, penso que és important que hi vagi perquè ens pugui defensar. Porto tot el dia fent voltes i voltes al tema i no aconsegueixo entendre què els hem fet. No entenc res!

4 comentaris:

anna ha dit...

Ja ens explicaràs com va, però feu molt bé d'anar-hi. Segur que el problema és que estan sonats...cap veí els hi farà cas, ja ho veuràs.
De tota manera, t'entenc. Jo aquestes coses les porto fatal...pateixo moltíssim.

Laura Muñoz ha dit...

tranquila dona !!! estic segura que la reunió anirà molt millor del que et penses i la resta del veïns seran comprensius. No veus que ja van intentar fotre't un veï en contra? i no ho van aconsseguir??? es que té tota la pinta de que els veïns d'abaix son toca ous amb tots... així que tranquila. El teu marit que exposi les coses tal i com són !!! Ja explicaràs com ha anat !!!! SORT !!!!

onavis ha dit...

Ostres, pel que dius sembla que no hi toquen gaire. No té sentit el que diuen.
Segur que tot anirà bé!

Esther ha dit...

Gràcies pels ànims noies. Els vostres pronòstics han estat del tot encertats! Tots els veïns es van posar del costat del Jordi dient que els nens són nens i que s'ha de tenir una mica de paciència.

Ah i sí, estan pirats perquè van començar dient que la situació era insostenible i que vivien en un infern per acabar dient que és que els sorolls només eren alguns caps de setmana puntuals.

En fin...