Aquesta és la cançó que últimament tinc ficada al cap i no puc deixar de cantar mentalment. La vaig escoltar fa temps i no en vaig fer massa cas però els meus alumnes la demanen tot sovint quan a plàstica els deixo posar música de fons i mira, li he agafat el "gustillo".
La Pink té d'altres cançons que m'agraden però crec que aquesta és una de les millors que té. A banda d'això, trobo que el vídeo està molt ben aconseguit perquè no et deixa pas indiferent... A mi em provoca una sensació estranya que està entre el patiment i l'emoció.
Si us animeu a veure'l ja em direu que us provoca. Bon cap de setmana!
6 comentaris:
El vídeo em fa angoixa, moviments de vall i missatge contradictori.
El vídeo... uffff... quina manera d'estimar-se, lluitar, intentar-ho,... ah!! i uffff... quins abdominals!! jajajaa
Ester, ell o ella¿? Jajaja! Estan els dos ben musculats :-)))
La Marina i jo cantem aqueta cançó al cotxeeeeee!!!
Ella també? a veure... que ho torno a mirar :p jijijij
Sol Solet s'enganxa, eh¿?
Ester que bona jaja!
Publica un comentari a l'entrada