Avui he passat una d'aquelles tardes en que se m'ha esgotat tota la paciència que intento tenir dia rere dia amb els meus fills. Sóc molt conscient que als cinc i dos anys hi ha moltes coses que no s'entenen i que les baralles són molt normals entre germans però és que hi ha dies que faria les maletes i marxaria a la Xina per no tornar.
Aquesta tarda hem anat a la perruqueria a que tallessin el cabell als dos senyorets i ha estat HORRIBLE! Mentre eren ells els que eren atesos cap problema però innocent de mi he pensat que podia aprofitar per escalar-me el cabell i aquí ja ha començat la gresca.
Tinc un fill gran que ha après a deixar anar el "no" amb una facilitat increïble. A més tot és culpa del seu germà i de que sempre el renyem a ell, no l'estimem, volem més el petit... Vaja, el "niño drama". A tot això se li ha de sumar el que els nostres "no" li rellisquin i continua fent el que li rota.
I tinc un fill petit que no para en tot el dia i que a la mínima aprofita per fer la punyeta al seu germà i que, a més, imita tot el que pot al gran així que si aquest té una idea d'aquelles de bombers, ell va i la fa més grossa.
Així que aquest còctel tan perfecte havia d'esclatar en algun lloc i on havia de ser? En una perruqueria on em coneixen molt i on em puc morir de la vergonya directament per veure com els meus dos fills es tiren a terra a pegar-se davant de tothom.
Sí, són nens i és normal que s'avorreixin allà i comencin a fer coses que no toquen però prometo que he vist una classe de nen que no fa tot això. He vist nens que s'entretenen amb els cotxets que han portat les mares perquè juguin, que seuen a la falda de la mare pacients mentre somriuen i xerren, nens que no toquen tot allò que no es pot tocar... Jo vull uns nens com aquests! I tinc la sensació que si no els tinc és perquè estic fent les coses malament i això, això és el que porto pitjor!
Posdata: A sobre m'han fet una merda (amb perdó) de tall!
5 comentaris:
Totes ens trobem en situacions així, a mi també m'ha passat molt sovint de pensar que tots els nens són més ben educats i "quiets" que els meus!!
En fi, segur que demà ho veuràs diferent!I ànims amb el pentinat! (jo tampoc m'agrado mai recent sortida de la pelu)
Aquests nens que sempre seuen, que no molesten, que juguen sols a una botiga mentre la mare fa el que ha de fer, sempre els tenen els altres!! Jo crec que els lloguen per moments especials...:P
Ai noies, en situacions així em reconforta veure que també hi ha com els meus perquè us prometo que tinc la sensació que aquestes "animalades" només les fan ells!
Onavis avui ja em veig millor per sort :-)
Doncs a mi, des de fora, em resulta una situació la mar de divertida. ;)
Doncs t'asseguro que jo els hagués matat! jajaja!
Publica un comentari a l'entrada