dimecres, 5 de juny de 2013

El parc... ese extraño zoo!

Doncs sí, jo cada vegada estic més convençuda que els parcs infantils i els zoos tenen moltes coses en comú; sobretot la classe d'espècies estranyes que et pots trobar allà mateix assegudetes en un banc ben a prop teu. I començada la temporada estiuenca te'n fas un fart de veure criatures d'aquestes rares que no s'assemblen (per sort) gens a tu. Avui mateix he tingut l'ocasió de compartir banc amb una d'elles i he quedat alucinada.

Situació: jo sóc a un banc que hi ha just davant del sorral dels petits i arriba una mare amb la seva filla petita (uns dos anys). La nena es passa una bona estona jugant amb un mòbil fins que decideix anar al sorral amb les SEVES pales i el SEU cubell.

Just arriba i se li acosta una nena que li intenta prendre una de les pales. La mare d'aquesta nena s'acosta immediatament i molt tranquil·lament diu:

- Això no ho pots fer, les coses no es prenen. Has de demanar permís per jugar amb les pales de la nena.

La nena es mira la mare, mira l'altra nena i diu:

- Que em deixes una pala?

La nena que té les SEVES pales i el SEU cubell se la mira i diu:

- No.

S'aixeca i marxa amb la seva mare i què fa la mare? Es posa a riure i li diu a l'altre mare:

- Lo siento ¿eh? pero no se la deja. Es que aún no sabe compartir.

I apa, es queda més ample que llarga amb la nena asseguda al seu costat que ha passat de les pales i s'ha posat a jugar novament amb el mòbil.

Buf! I jo en aquests moments em pregunto què faig baixant al parc si sempre acabo emprenyada per una cosa o una altra. Em mossego la llengua i penso "no t'hi fiquis on no et demanen" però m'aixeco, canvio de banc i ofereixo a la nena que s'ha quedat sense pala un dels cotxets que portem sempre a sobre.

Que no sap compartir? Clar que no en sap i mai no pot aprendre si tu no l'ensenyes. Si és que de vegades com podem exigir segons què a alguns nens amb aquests pares al darrera! 

17 comentaris:

onavis ha dit...

Veure per creure!
En fi, els nens són un mirall dels pares i en aquest cas ja es veu que hi ha coses que aquesta nena mai aprendrà...

MamaModerna ha dit...

Jo m'he quedat encallada en la part de nena de 2 anys atontada amb un mòbil sense fer cas a la sorra ( joc estrella dels menuts)...

Esther ha dit...

Això mateix onavis, veure per creure! És que li hagués deixat anar unes quantes, eh?

MamaM sí, jo em vaig quedar alucinada. I a la mare li feia una gràcia tremenda...

cira ha dit...

Doncs en aquest cas discrepo! :P Jo crec que va actuar bé. La nena va demanar-li i l'altre tenia dret a dir la seva opinó (la nena). Després, quan hagués deixat de jugar jo, com a mare, hagués anat a donar-li la pala i el cubell a la nena que li demanava. Però si preguntes, has de saber que pots rebre un no, també els grans.
Nosaltres els grans també tenim coses i no les compartim, perquè els nens han de ser millors que nosaltres?

cira ha dit...

Per altra banda, jo també al parc al·lucino...a vegades ho passo malament i tot! Al món n'hi ha cada un!

Esther ha dit...

Jo penso que la mare hauria d'intentar almenys que la seva filla aprengués a compartir. La nena no es quedava sense pala perquè en tenia unes quantes més.

És cert que els adults no fem moltes coses que obliguem a fer els nens però és que jo penso que s'ha d'educar pensant en el que seria bo que féssim tots i ells de grans ja triaran. Penso que no han de pujar egoistes perquè els adults tot sovint ho siguem...

A mi em va semblar un comportament sumament incorrecte per part de la mare que ni va intentar que la filla compartís ni va donar cap pala a l'altra nena quan la seva filla passava de les pales perquè era molt més interessant jugar amb el mòbil.

Jo com tu m'hagués aixecat a donar una pala a la nena però després de parlar amb el meu fill i intentar fer-li entendre que les coses s'han de deixar. Que menys que intentar-ho!

Mirashka ha dit...

... el teu parc és raro eh? al nostre no es demana permís. Quan un duu una cosa al parc passa a ser de tots els nens que hi ha allà...

Cira jo crec que la nena evidentment estava en el seu dret de dir que no, però jo hagués fet que compartís, que aprengués a jugar amb l'altra nena.

cira ha dit...

Ok! Segueixo amb la meva argumentació, posant un exemple. Avui fa un sol fantàstic i has decidit que aniràs al parc de sota casa a llegir el diari tranquil·lament i quan estas enfrescat en la lectura, en alguna notícia que t'interessa especialment arriba un paio i et diu "eps! que puc seure al teu costat i llegir el diari amb tu?" o encara millor "eps! que em deixes el diari?" doncs jo li diria "mira, quan acabi te'l paso, vale? es que ara justament estic llegint això..." i no crec que fos egoista per fer-ho, crec que no passaria res. Ara, jo he vist escenes de nens que van, per exemple, amb la seva moto nova tots feliços (d'aquestes de nens que arrosseguen els peus) i ve un nen i diu "ei! que me la deixes?" i el nen diu "nanai" però ve la mare i li diu al seu fill "a! s'ha de compartir!" i fa baixar al nen de la seva moto nova per deixar-li a l'espavilat que l'ha demanat primer. No em sembla una situació massa justa, la veritat.

Primera cosa, si la nena tenia més d'una pala no hi ha discussió, una per ella i l'altre per l'altre nena, per descomptat. Ara, si només hi ha una pala i un cubell, el que jo li dic a l'Ariadna en un cas així. Li deixes jugar amb tu? i si diu que no li dic "ok, però quan et cansis de jugar li passes a ella que també en té ganes" i de moment em funciona. De fet, reconec que tinc sort amb i aquests temes perquè no ha donat mai massa problemes. És ara que és més gran que li té més carinyo a certes coses i comença a arrufar el nas.

Bé, de fet, jo crec que no estem tan allunyades noies! Segur que ens entendríem al parque ;)

cira ha dit...

Per cert, i ja acabo, si vinguéssiu als nostres parques sí que fliparieu! jeje...ahir, per exemple, hi havia només la canalla de les noies gitanes del barri i de les musulmanes i de les vsudamèricanes. Així que les maneres de relació amb els nens són "diferents", hi ha molts més crits, volen moltes més "bufes" de les que estem acostumats i, en contra partida, també hi ha moltes més abraçades i petons. Diguem que és un ambient més "passional"...

També tens la oportunitat de assistir a converses impagables, com la d'una mare sud-americana (amb un escot fins el melic) aconsellant-li a una musulmana (amb el cap tapat i tot el que toca) que si estava embarassada no era bo anar de negre, que duia mala sort...i l'altre es reia.

Esther ha dit...

cira crec que no m'has entès o jo no ho he sabut especificar. La nena no duia una sola pala, en tenia unes quantes de pales... Podrien haver jugat cadascuna amb 4 pales si volien :-P

Uff i que dieu de les mares que deixen els seus fills arrassar per tot el parc i ni se'ls miren? No puedo, no puedo!

cira ha dit...

Si és així, tal i com he dit més amunt, no hi ha discussió...si hi ha més pales una per la nena, és clar. Veus, jo ja sabia que en el fons estàvem d'acord!

Sol Solet ha dit...

Visca el debaaat!! Jo el que dic és que als parcs hi ha gent moooolt extranya i veus, desde fora, conductes i relacions familiars moooolt sorprenents. Hauríem de posar-nos d'acord i fer un dia totes un post de parcs sobre anècdotes, gent curiosa...que segur que riuríem i reflexionaríem una estona!

Esther ha dit...

Hi ha per fer una enciclopèdia! :-)

Mirashka ha dit...

Cira m'encantes!

Però el que tu fas amb l'Ariadna (d'acordi quan acabis de jugar li deixes que ell també la vol) també és compartir. Jo no dic que hagi de renunciar a jugar perquè ho faci l'altre, sino que puguin jugar-hi tots dos, junts o no.

Ah, jo el diari de vegades el desmunto... ;)

Boníssima la conversa!!! Per cert, un dia hem d eparlar dels noms que els sud-americans posen als seus fills... aquí tenim una Leydy Dayana...

cira ha dit...

Jeje...els noms, gran tema!No només les sudamericanes, les subsaharianes també són molt especials.. i aquí amb l'euskera hi ha un potipoti fantàstic! :) Jo un dia prometo fer una entrada!

ÀnimaAlada ha dit...

jajaja vaya tela!

Esther ha dit...

Leydy dayana, quin gran nom jajaja! Això dels noms és tot un món... I quan la gent no pensa en el cognom i fa rimes o frases estranyes?

Jo no puc posar noms però n'he vist alguns que tela!