Un idiota a la nostra vida

Avui llegint el que li passa a la M amb el seu ex he començat a pensar que tots tenim un idiota a la nostra vida...

L'idiota és aquell ésser home o dona que es queda enquistat en una fase de la seva vida i és incapaç de superar-la. Per tant es dedica a "machacar" al que creu culpable d'aquest enquistament a base d'enviar missatges, fer trucades perdudes, trucar i penjar... Perquè a més l'idiota té temps per fer totes aquestes coses degut a la seva falta de vida pròpia.

Però dins dels idiotes podem distingir dues subespècies. L'idiota amb mala llet (esmentat anteriorment) i l'idiota plasta que no para d'intentar tenir contacte amb tu intentant tot tipus de treves absurdes.

La M està clar que té un idiota amb mala llet perquè no para de dir-li coses que sap que li faran mal encara que la meitat (per no dir totes) segurament seran mentides.

Jo, en canvi, tinc uns quants idiotes plastes. Sobretot hi ha una a destacar. Una ex amiga que es dedica a, de tant en tant, trucar-me i deixar-me al contestador cançons de Miguel Bosé o converses de fons d'ella mateixa amb una altra persona. Utilitzant la famosa tècnica del "faig veure que et truco sense voler". Quina és la finalitat? doncs no ho sé però força idiota, oi?

La N també en té un parell d'aquests que "como el que no quiere la cosa" li envien mails sense voler o de sobte li obren pel messenger.

Fa anys en J i jo vam patir l'acosament d'una idiota amb mala llet, la seva ex! No entrarè en detalls però es mereixia un premi a idiota de l'any.

Fins i tot en C havia tingut una idiota amb mala llet que per tal d'acosar-lo fins i tot va ser capaç de sortir amb un amic seu (sí, l'amic també deu n'hi do el grau d'idiotisme).

La S fa anys també va patir l'acosament d'un idiota penós que la trucava a hores intempestives per fer-se el martir.

Segurament si ens parem a pensar tots en tenim d'idiota (mmm... els idiotes també deuen tenir el seu propi idiota?) i la veritat és que és pesat però suposo que més pesat és per a ells no tenir vida propia o dedicar el poc temps que tenim a aquest món a molestar o fer-se notar davant d'algú.

Vull tenir dret a reivindicar...

Que els caps de setmana com l'anterior siguin més llargs. Vull tenir dret a reivindicar el poder agafar el rellotge i fer-lo aturar!

Vull reivindicar una altre sortida com aquesta perquè m'ho he passat genial!

I'm a Supergirl

I puc demostrar-ho...

Em llevo d'hora per anar a treballar, supero més de quatre hores de viatge per anar i tornar de la feina sense perdre el coneixement, a la feina endreço tot el que l'anterior mestra ha deixat fet un caos, aguanto els nens amb una somriure (val, de vegades m'emprenyo molt però normalment aguanto el "tirón"). Corregeixo, aguanto reunions de nivell, de cicle i d'equip directiu.

Arribo a casa i rento plats, poso i estenc rentadores, algun dia vaig a buscar l'Andreu a la guarde, preparo la seva motxilla pel dia següent, faig el meu dinar per l'endemà. Hi ha dies que banyo el nen, li poso el pijama (des de fa setmanes q això és pur esport de risc), li faig el sopar i li dono...

I la llista continua però potser seria ja passar-se :-P

A que només em falta el vestit de supergirl? doncs no dubteu que si em cabés potser me'l posava!

Una mica d'humor...

A veure que us sembla aquesta història:

Un matrimonio decide ir a pasar unas vacaciones en una playa del Caribe, en el mismo hotel donde pasaron la luna de miel 20 años atrás. Debido a problemas de trabajo la mujer no pudo viajar con su marido quedando en darle alcance unos días después. Cuando el hombre llegó y se alojó en el hotel vio que en la habitación había un pc con conexión a Internet. Entonces decidió enviar un e-mail a su mujer pero se equivocó en una letra y sin darse cuenta lo envió a otra dirección.

El e-mail lo recibe por error una viuda que acababa de llegar del funeral de su marido y que al revisar su correo electrónico se desmayó instantáneamente.

El hijo al entrar en la habitación encontró a su madre en el
suelo sin conocimiento a los pies del pc en cuya pantalla se podía leer:

Querida esposa: He llegado bien. Probablemente te sorprenda recibir noticias mías por esta vía pero ahora tienen pc's aquí y puedes enviarle mensajes a tus seres queridos. Acabo de llegar y he comprobado que todo está preparado para cuando llegues este próximo viernes. Tengo muchas ganas de verte y espero que tu viaje sea tan tranquilo y relajado como lo ha sido el mío.
PD: ¡No traigas mucha ropa, porque aquí hace un calor infernal!

Mandarines...

Avui he anat a comprar mandarines i mentre les agafava he somrigut pensant en com em vaig arribar a obsessionar per aquesta fruita durant l'embaràs.

Cada dia en menjava potser deu o dotze mandarines i és que era un autèntic vici. Encara recordo el dia que vaig obrir la nevera i per desgràcia meva no en quedaven! Em vaig posar a plorar i tot i en J corrent va haver d'anar a comprar. Pobre! Va venir tot amoïnat perquè no havia aconseguit les mandarines i en substitució m'havia dut taronges. Quines coses que té l'embaràs...

Recordo que durant l'embaràs tot tenia un gust diferent i quan menjaves una cosa que et venia de gust era realment un autèntic plaer.

El cert és que ara recordo gairebé totes les coses de l'embaràs amb tendresa i enyorança mentre que quan tenia la panxa la major part del temps eren queixes per la falta d'agilitat, el pes o la incertesa sobre l'estat de l'Andreu.

Suposo que amb l'embaràs passa com amb tot en la vida i és que quan realment valores les coses és quan ja no les tens.

Tornar a la feina

Avui ha estat el meu primer dia de feina després de més d'un any sense exercir i el cert és que em sento molt més Esther.

S'ha de dir que avui no m'ha tocat matinar i que només ha estat una presa de contacte perquè la cosa més dura començarà dimecres però no sé, em sento bé. He arribat a l'escola i en sentir els murmuris pels passadissos, les veus dels nens al pati i les veus de les mestres intentant fer-se escoltar no he pogut evitar deixar anar un somriure.

Aquest any serà un any dur a la feina...començo amb una tutoria (mai he estat tutora) ja començada i a sobre compartida perquè faig mitja jornada però tot i així estic animada. Tinc ganes de tornar a obrir un llibre de matemàtiques i explicar una lliçó, resoldre algun petit conflicte al pati i inclús d'aguantar el típic nen que no calla ni sota l'aigua i que has de manar callar un nombre indefinit de vegades al llarg del dia. Tinc ganes de tornar a ser mestre i estic contenta perquè això significa que la meva feina m'agrada i no tothom ho pot dir això.

Avui mentre estava a la reunió de nivell m'he tornat a reconèixer com a mestre, com a dona i com a persona que fa coses a banda de cuidar el seu fill. Adoro l'Andreu i no el canviaria per res del món, avui l'he trobat molt a faltar però ja cansava una mica ser només la seva mare. Necessitava tornar a ser jo i avui m'he sentit alliberada.

El balanç inicial és totalment positiu. Això sí, no deixaré aquest post massa amagat perquè d'aquí unes setmanes segurament l'hauré de tornar a llegir per a animar-me i es que, segurament, d'aquí unes setmanes escriuré per queixar-me, queixar-me i queixar-me...c'est la vie!