Apego

Últimament m'estic adonant més que mai que "pateixo" apego exagerat amb el meu nen.

L'apego és molt important per al bon desenvolupament dels fills però en el meu cas ja comença a ser un problema per a mi. Me n'adono que no m'agrada estar separada del meu fill (fins aquí normal) però a més em costa horrors gaudir les estones que el tinc lluny físicament. És com si m'agafés un mal a la panxa que no em deixés fer coses gaudint-les com abans.

És curiós perquè la sensació de buit que tinc quan ell no hi és només la tinc en moments d'oci. A la feina el tinc present però no pateixo de la mateixa manera. Tampoc ens equivoquem, no sóc una d'aquestes mares que tenen el nen en braços toot el sant dia o que no poden suportar que els seus fills vagin amb altres persones que no siguin elles. Res més lluny de la realitat.

He arribat a la conclusió que el que em passa és que em sento culpable quan tinc la possibilitat de sortir sense ell i passar-m'ho bé. A la feina no tinc la sensació de buit perquè és una obligació i no estic de "jarana". Em sento malament quan contemplo la possibilitat de passar-ho bé sense ell. Serà que el meu subconscient encara viu en l'època en que les mares no deixaven mai els seus fills per sortir?

Tampoc ajuda el fet que em suposa un problema deixar-lo amb la gent que tinc més a prop però això ja és un altre tema...

La part positiva és que me n'adono i estic disposada a posar remei. No vull ser una d'aquestes mares que no saben passar un minut sense el seu fill, que una vegada són mares deixen de ser tota la resta de coses que eren abans, no vull "ofegar" el meu fill amb les meves coses absurdes així que a partir d'ara intentaré "separar-me" una mica més d'ell i alhora passar-m'ho bé.

Últim dia de l'any

Avui és l'últim dia de l'any 2008 i suposo que tocaria fer balanç però avui no puc... ho he intentat però el naixement de l'Andreu fa ombra a tota la resta de coses bones que han passat i oculta les no tan bones.

Acaba l'any i tinc tot el que puc demanar. Un nen preciós i sa, un marit que m'estimo i que m'estima molt, família, amics i molta gent al meu costat.

Aquest 2008 ha estat un any bo. Em conformo amb que el 2009 sigui igual :-)

Bon any per a tothom!

On són els nostres bebès?

Ahir en Jordi, l'Andreu i jo vam quedar amb les noies, els seus marits i els seus nens. Com sempre ho vam passar molt bé però una pregunta em voltava pel cap mentre veia jugar els petits. On són els nostres bebès?

Fa dos dies totes anàvem amb el biberó o controlant les tomes de pit i ara totes amb cullera en mà i un bon taper per dinar, berenar i alguns ja, fins i tot, per sopar. Sèiem i xerràvem mentre ells dormien el cotxet o en els nostres bracets. Ara ja juguen a una punta del menjador solets!

Estan tan grans... La La ja camina soleta i, fins i tot, et fa ralet ralet! L'E fa palmetes tota contenta i la M s'aguanta dreta i fa algun q altre paset. La Li gateja que se les pela i busca mobles per posar-se de peu, L'I està molt gran i diu maaaa maaaa amb una gràcia que ens feia "tronchar". Fins i tot el petit N ja no vol estar estirat. Vol q l'aguantin de peu que és com un nen gran ha d'estar. I q dir del meu petit? q ja no vol parar. Es mou per aquí i per allà i ha après moltes cosetes q fan els nens grans.

On són els nostres bebès? si d'aquí res homenets i noietes seran. Quina tristesa i alhora quina alegria que tots els nens siguin i creixin tan sans.

Sempre penso que no vull tenir més fills. Ja prou malament ho vaig passar però si alguna vegada torno a caure sé el motiu pel qual serà i és ben fàcil la cosa... voldré tornar a tenir un bebè com el que he tingut i ara ja no tinc perquè s'ha fet gran.

Nadal

Avui és Nadal. Avui toca dinar amb la família, posar-nos fins dalt de menjar i dolços i agafar un quilet mínim. Avui toca compartir taula amb gent que t'estimes o, per què no dir-ho, gent a la que no t'estimes tant però forma part de la família...

A mi el Nadal m'agrada més quan, com avui, vaig a dinar a casa de la meva àvia. Per a ella el Nadal és un dia especial ja que, tot sovint, hi van els seus tres fills i hi som (sempre que podem) la majoria dels seus nets. M'agrada veure-la somrient i feliç perquè ens hem reunit. Alguns guarden només la compostura per ella però això li és ben igual i a mi també! Ella somriu i això ja m'està bé.

M'agrada veure com treu el caldo, l'escudella i la carn d'olla i com ho serveix mentre pregunta una i altra vegada si no en volem més. Ai aquestes àvies que mai ens troben prou plens!

A més aquest any encara estarà més contenta perquè hi serà l'Andreu! Sé que els meus avis m'adoren però al meu nen més. Els hi veig la cara d'emoció quan el miren i això m'encanta! La veritat és que no s'esperaven arribar a conèixer fill meu i, per tant, el seu besnét.

A mi també m'agradarà més el Nadal aquest any. N'estic segura! M'agradarà veure l'Andreu a taula assegut al meu costadet. Fent totes les moneries que ha après, deleitant-nos amb el seu somriure, els seus posats i la seva manera de fer...

Avui no sé per què faig balanç de moltes coses i penso que aquest any ha anat prou bé. Potser he perdut gent pel camí, potser he viscut enfrontaments, moments no massa agradables i, fins i tot, moments de plors i angoixaments però avui m'he llevat tenint al costat en Jordi, a l'altra habitació el nostre bebé. Avui vaig a casa dels meus avis que encara els conservo i es troben prou bé. També hi serà me mare amb la que no coincideixo gairebé mai en res però a la que m'estimo molt i sé que ella a mi també. Tinc amics que m'estimen i amb qui puc compartir moltes coses així que crec que seria egoista demanar res més.

Bon Nadal a tothom!

Sinceritat? No, si us plau.

Cada vegada me n'adono més que la sinceritat no és una de les virtuts que més es valoren. Tothom s'omple la boca dient "a mi em pots dir sempre les coses a la cara" o "m'encanta la gent sincera" però no és cert.

Quan ets una persona sincera et trobes que molta gent et té per una mala persona. Les mateixes persones que t'adoraven et poden deixar d'estimar a l'instant i tot perquè els has dit el que per a tu és una gran veritat.

És una llàstima adonar-se dia a dia que a la majoria de la gent li agrada la hipocresia. A la majoria de la gent li agrada que li diguin que sí a tot de manera cega, que se li digui que ho fa tot bé i que mai no s'equivoca. A la majoria de la gent li agrada que li ocultin els pensaments negatius i si en algun moment se t'acut dir que no t'agrada com ha fet això o allò. Ai pobre de tu! perquè ets dolenta, ets una mala persona i no tens sentiments.

És cert que, en moltes ocasions, em falta diplomàcia. Jo no sé dir les coses per a que sonin bé perquè sóc persona emocional i tot sovint em deixo anar però aquí hi ha cap pecat? No és millor ser així que no pas de les que callen i et donen un sí amb un no amagat?

A mi m'agrada la sinceritat i de la mateixa manera que jo sóc sincera amb els altres m'agrada que els altres ho siguin amb mi. Com sabré que m'equivoco si mai no m'ho diu ningú? Com podré aprendre dels meus errors si penso que jo ho sé tot? Com puc resoldre malentesos si la gent els oculta?

Esperit Nadalenc

S'acosta el Nadal i aquest any sento que tinc més esperit nadalenc que mai.

No es que els anys anteriors hagi tingut res en contra d'aquestes festes però el consumisme, la gent omplint les tendes i empenyent per poder agafar les ofertes o comprar reis, tants dinars familiars (alguns per pur compromís) o el menjar-me el cap per saber què feia per reis m'havien impedit gaudir les festes al 100%. El cert és que totes aquestes coses no han desaparegut i continuen presents però aquest any les visc d'una manera molt diferent.

Per què? Perquè tinc el meu nen! Gràcies a ell tinc ganes que arribi la nit de Nadal per fer cagar el Tió. Gràcies a ell gaudeixo de passejar entre la gent perquè va somrient a tothom i aconsegueix tot sovint que li diguin cosetes, cosa que em fa sentir sumament orgullosa. Gràcies a ell no em fa mandra fer cua per comprar regals perquè mentre espero li parlo, el veig assajant els seus "no" amb el cap o li faig algun que altre petonet. Gràcies a ell el Nadal cada vegada serà més especial perquè vindran els reis, anirem a la cavalcada, anirem a dormir ben d'hora no sigui que arribin i encara ens trobin desperts...Tantes i tantes coses podrem fer! I es que gràcies a ell podré viure el Nadal a través dels ulls d'un nen, el meu nen!