El dia de la mare

Demà és el dia de la mare i tot i ser una data imposada per la societat consumista en la que ens trobem immersos a mi em fa il·lusió.

Fa dos anys i dos mesos que vaig ser mare per primera vegada i dia rere dia penso que és el millor que m'ha passat.

L'Andreu em fa anar esgotada, potser hi ha dies que no em deixa dormir però és la personeta més important que hi ha a la meva vida. Puc estar hores mirant-lo, m'agrada com és... Recordo que quan estava embarassa pensava: com serà? Intentava posar-li cara i, evidentment, no ho aconseguia. Des del moment que el vaig tenir vaig saber per què mai l'havia pogut imaginar i és perquè la meva imaginació mai no hagués pogut crear un ésser tan perfecte com és ell.

Als seus dos anys l'Andreu és un nen inquiet i rialler. Tot sovint em fa enfadar (diuen que això es deu a que té el meu caràcter tossut i encaparrat) però tot i així res no fa que el pugui deixar d'estimar.

Per ell perdo nits, independència, moments de relax, ambicions personals... però tot i així el tenir-lo m'omple tant i tant que tot el que perdo queda en res comparat amb tot el que em dona dia a dia tenir-lo al meu costat.

Demà potser és un dia consumista però tant se val. A mi m'agrada ser mare i poder dir que celebro aquest dia senyalat.

Visca les mares i a totes les que ho són moltes i moltes felicitats!

Biel o Martina

Ja tenim el nom decidit tant si és nen com si és nena!

Una vegada més en Jordi m'ha donat una satisfacció i és que ell per a nena volia Xènia però finalment ha cedit. Ja ho va fer amb l'Andreu i la veritat és que estic encantada perquè no me l'imagino amb un altre nom.

A mi per a un nen m'agrada més Jan que Biel però tampoc ens posarem tan "inquisidors", no?

Ara només falta saber si és una nena o si és un altre petit bitxo com l'Andreu. A veure si hi ha sort el proper 3 de maig...

Intentant decidir...

Aquests dies tant en Jordi com jo intentem prendre una decisió sobre si fer o no l'amniocentesi.

Jo que sóc patidora de mena amb l'Andreu tenia molt clar al principi de l'embaràs que sí o sí me la faria però quan el metge em va dir que per ell tot anava bé, que no feia falta i que per estadística era més fàcil tenir un avortament que no pas un fill amb discapacitat em vaig fer enrere. Em va fer molta por perdre el bebè i tot i les meves menjades de cap vaig decidir no fer-la.

L'últim mes d'embaràs de l'Andreu però va ser una menjada de cap constant. Patia molt per si no venia bé, per si tenia alguna cosa, per si em sentiria culpable per no haver fet la prova i em sortia malament... Vaig patir molt així que vaig decidir de totes totes que si passava per un segon embaràs em faria la prova sense dubtar-lo.

Bé, aquí estic embarassada per segona vegada i tornant a dubtar... Hi ha moments en que en Jordi i jo tenim molt clar que l'hem de fer. Cap dels dos vol un fill amb disminució així que si veiessin alguna cosa a l'amnio el perdríem. Ara a més pensem en l'Andreu i en que no volem que un germà amb discapacitat afecti la seva vida perquè pensem que ara no només afectaria la nostra sinó també la d'ell. Vaja que arribats a aquest punt sembla que tenim clar que la fem però...

Després comencem a pensar que hi ha moltes coses que no surten a l'amnio i que si el risc de perdre un bebè sa supera les probabilitats de tenir-ne un malament fa por. En aquests moments ens fem enrere...

Ahir a la nit en Jordi em deia q podríem deixar la decisió en mans del metge al que he de trucar avui per saber la famosa probabilitat. Potser té raó que ell en sabrà més que nosaltres però una probabilitat és això, una probabilitat.

Quant més hi rumio més em costa prendre una decisió i el pitjor és que el temps passa i aquestes coses quant abans millor.

Petit o petita

Sigui el que sigui que vingui bé...

Estic predestinada...

A no poder anar a un concert de Miguel Bosé i és que sempre que ve de gira a Barcelona o estic prenyada o no puc anar per qualsevol motiu. El proper concert serà a Barcelona el dia 29 de setembre i, si tot va bé, per aquelles dates estarà a punt de néixer el meu segon fill així que una altra vegada em conformaré amb veure'l per la tele!

Si és que...

Canvi de metge

L'altre dia em vaig assabentar que el ginecòleg de la "família" ja té conveni amb la meva mútua així que intentaré que aquest nou embaràs el porti ell.

Aquest noi ha assistit el part de la meva cosina fa uns mesos i resulta maco que hagi estat ell qui hagi portat el seu fill al món quan va ser ell mateix la que la va ajudar a néixer fa 26 anys. Aquest noi visita la meva tieta, la meva mare, la meva àvia... però és que el seu pare que també era metge i també va assistir la meva àvia i germanes durant molts anys. A la meva àvia en concret la va ajudar a donar a llum a la meva mare i als meus tiets i, fins i tot, em va ajudar a mi a treure el cap per primera vegada i poder veure la llum per primera vegada en néixer.

Diuen que és un metge seriós, que potser no és massa "graciós" però diuen que té molt bones mans i que no deixa patir més del compte a cap dona que hagi de donar a llum.

A més atén en una bona clínica on hi ha UVI per neo-nats. També atén consultes breus per telèfon (el ginecòleg que tinc ara no ho fa).

El meu ginecòleg d'ara també m'agrada i em fa confiar però penso que si aconsegueixo que m'agafi a partir d'ara el metge de confiança de la meva família estaré més tranquil·la i relaxada inclús en el moment del part.

Demà la meva mare intentarà que m'agafi. Ja us explicaré què tal!