Revisió dels 8 mesos

Aquesta tarda hem fet la revisió dels 8 mesos i tot està molt bé. En Biel continua sent grandot tot i ser més petit que el seu germà a la seva mateixa edat (sí, no puc evitar comparar cartilles). Ara ja fa 73 cm i pesa 9 quilets 300 grams de res... Així tinc jo l'esquena!

La pediatra l'ha trobat molt bé i m'ha dit que ja apunta maneres perquè no estava quiet. Totes les seves energies estaven centrades en treure-li el fonendo i donar-se la volta com una croqueta una i altra vegada mentre es partia del riure. I vaja no cal que m'ho juri perquè portem un parell de setmanes que estem alucinats de com el tranquil de la casa s'està tornant un petit dimoniet (amb carinyo, eh¿?).

Des d'avui tenim noves pautes per menjar i crec que ens aniran bé perquè per les nits encara estàvem amb els cereals i aquest petit necessita teca! Ara ja passem a verdures amb carn o peix i sopetes amb pasta, arròs o sèmola també a la nit. Pot menjar tot tipus de verdura, de carn...Vaja que menys ous i fruits vermells ja pot menjar gairebé de tot el que mengen a aquestes edats.

I en aquest punt és quan em fascina veure les diferències entre pediatres o inclús els canvis en les "modes" alimentàries perquè recordo que amb l'Andreu tot era com molt a poc a poc i molt pautat i amb aquest és una mica a "venga, ale!". Recordo que el pobre Andreu no va saber què era un préssec ben bé fins els dos anys i amb aquest m'han dit que ja li puc donar... Vaja que això va a èpoques. Tot i que jo si he de triar una de les èpoques prefereixo aquesta i apa, que mengi de tot, clar que sí!

L'única mala notícia (entre cometes) és que el petit torna a estar amb laringitis i és que no sé si ho havia explicat però és propens i els seus refredats tindran tendència a anar per aquí. Avui ja té tractament, ara només falta que no ens agafi una febrada com la de fa algunes setmanes.

La sisena hora

L'altre dia llegia al diari una opinió d'una senyora que es veu que tenia molt clar qui som els culpables de l'eliminació de la sisena hora. Per aquesta dona era una qüestió d'interès per part dels mestres perquè segons ella som els únics que tenim possibilitat de conciliació laboral i familiar. M'agradaria que aquesta senyora veiés el meu dia a dia...

Bé, l'opinió venia darrera d'una llarga explicació del per què s'ha decidit treure la sisena hora i la veritat és que jo no entenc res de res.

Fa uns anys ens planten una hora més per a que es treballin i es reforcin coses tan importants com la llengua o les matemàtiques i ara resulta que no cal. Vaja, no cal si no pertanys a una escola on hi hagi molts nens en perill de fracàs escolar (això fa referencia més que res als CAEP). Això vol dir que si ets d'un barri normal on no hi ha massa problemes el teu fill no té perquè tenir cap mena de reforç "extra" per a les mates o per la lectura perquè si no és un nen amb una problemàtica considerable darrera doncs no té perquè fallar en cap assignatura. Si més no creuem tots els dits els pares de nens en situació de "normalitat" per a que no tinguin problemes perquè si els tenen l'any vinent ho tindran una mica més magre.

És molt cert que hi havia escoles que no havien fet un bon aprofitament de la sisena hora i de vegades la cosa quedava com una mica "anem a omplir" però això passava molt poc i cal dir que moltes vegades passava per manca de recursos.

A mi a nivell professional que hi hagi o no hi hagi sisena hora no m'afecta. Continuo tenint problemes per a la meva conciliació laboral familiar i treballaré les mateixes hores (distribuïdes de manera diferent però les mateixes). El que em fa llàstima de veritat és que cada vegada treballem en pitjors condicions i això qui ho paga? Els nens!

Els nens són els que acaben perdent perquè la qualitat de l'educació pública s'està veient afectada, perquè cada vegada hi ha menys mestres per a més nens, cada vegada hi ha menys probabilitats de reforços o desdoblaments i per tant cada vegada hi haurà més nens que no se'n sortiran.

A mi tot això em posa trista perquè crec en la meva feina i crec que tenim un sistema educatiu força bo aquí a Catalunya però cal invertir i està clar que la retirada de la sisena hora no és una bona inversió.

Pobre Andreu!

Ahir l'Andreu va patir una de les meves manies i el resultat és que el pobre porta el cap com un préssec per no dir altres coses que sonen més lletges.

M'explico... Una de les meves grans manies és el cabell curt pels homes. No suporto veure el que jo considero més cabell del compte en un home (cal dir que en les dones m'encanten les melenes). Em fa angunia veure un home amb el cabell tapant-li la nuca, les orelles i si se li ve a la cara ja és que no puc gairebé ni mirar! I no parlem de les barbes, perilles o els bigotis. Aaaah! Horror! Aquells pells allà arremolinats en un lloc que no toquen al voltant de la boca on pot caure menjar.

I si ajuntem les dues coses aleshores ja "me pido muerte". Un home amb el cabell llarg i barba per a mi és el menys eròtic que et puguis tirar a la cara!

Vaja que són manies d'una perquè segur que hi ha dones als que els hi encanta que el seu xicot porti barba, bigoti, melena o les dues coses però ves, a mi no i clar, no puc ni veure el meu marit amb els cabells una mica llargs i de retruc tampoc li puc veure a l'Andreu (amb en Biel encara no hi ha problema perquè té quatre pèls).

Bueno, anem al que va passar ahir... Em miro el nen i penso "quins cabells porta ja i ve estiu!" Així que tota xula agafo la màquina de pelar (és una cosa que passa sovint a casa meva perquè el meu marit gairebé sempre vol que li talli jo el cabell), li passo a l'Andreu i MERDA! (amb perdó) m'havia equivocat de número!

Cal dir que aquesta màquina és relativament nova i em porta pel camí de l'amargura amb la numeració. No hi ha manera que l'entengui. Digueu-me curta però no me'n surto de cap de les maneres i sempre acaba posant la mida en Jordi però ahir no, ahir vaig ser jo molt valenta i d'aquí el desastre.

El pobre Andreu duia mig cap com un préssec. Pelaaaaaaaaaaaaat! Allò que veus ja cap blanquet perquè has arribat una zona on mai dona el sol. Quin desastre! I com arregles això sense que el nen sembli un "cacerolo" doncs acabant de rapar tot. Mare meva, ni us explico com ha quedat.

Per sort el cabell creix i ara ja m'ho prenc d'una altra manera però ahir en veure'l em vaig sentir tan malament que fins i tot vaig plorar.

Així que per la propera no seré tan valenta i que el Jordi m'assessori amb els números i si el dia de demà el meu fill es deixa el cabell fins el cul i una barba fins els peus prometo que ho entendré!

Ja fa 8 mesos

Diumenge va fer 8 mesos que en Biel és amb nosaltres i la veritat és que només puc dir coses bones de tenir-lo.

Mmmm... Vale, també en podria dir alguna de dolenta com que continua tenint un dormir diguem que especial però mira, no em ve de gust pas pensar en coses negatives així que només explicaré lo meravellós que és el meu petit.

Des de fa unes setmanes aquí que en Biel ha començat a mostrar-se diferent. Fins ara pensàvem que seria el tranquil de la família (tret pel dormir) però ja comencem a veure que té el seu caràcter. Si li treus alguna de les seves joguines (sobretot per treure'l de la banyera) s'enfada molt i molt i crida i plora amb un geni que ens ha sorprès a tots. La veritat és que a mi em fa petar de riure quan veig que s'agafa aquests emprenyaments tot i que d'aquí uns mesos potser no em fa tanta gràcia.

Ara ja s'aguanta perfectament assegut i comença a mig gatejar-mig reptar. Està per menjar-se'l! Quan veu una cosa que l'interessa (com el pobre gos) no hi ha qui el pari, agafa la directa i cap allà que va a tota velocitat.

Quan veu el seu germà es peta del riure! I amb nosaltres sempre somriu, la veritat és que és molt dolç...

A banda d'això li encanta fer pedorretes, que li fem pessigolles i sobretot menjar galetes Maria!

Que gran es fa el meu nen.

Sentir-se inútil...

Hi ha ocasions a la vida en les que em sento inútil i avui és una d'aquestes ocasions.

Després d'haver tingut sort amb les dues últimes destinacions m'ha tocat la "xina". M'han destinat a Calella! En principi és per dues setmanes però em jugaria el que fos a que la llei de Murphy fa la seva aparició i se m'allarga (per sort no se'm pot allargar més enllà de juny).

Bé, la qüestió és que Calella està a dues hores de tren de Granollers perquè clar, he d'anar fins a Barna i després anar cap a la costa així que amb en Jordi ja hem intentat treure un plan B que no sé si anirà bé o no però que és el que sortiria millor. Li direm a alguna de les noies de la guarde dels petits si poden venir a les 8h per acabar d'enllestir els nens i dur-los a l'escola bressol i a les 8h el pobre Jordi em farà de taxista per 576544768754323576534634654 vegada a la seva vida i em durà. A la tornada però no em lliuraré de les dues hores però com és jornada intensiva m'ho prenc amb tota la filosofia del món.

I en veure tota aquesta logística és quan em sento INÚTIL (sí, m'hi sento en majúscules) per no tenir el carnet de conduir. Perquè fa anys vaig estar apuntada a l'autoescola i ho vaig deixar perquè no m'agradava, perquè creia que no em faria falta i perquè sempre m'ha fet por. Des que estic amb el Jordi que m'ho he plantejat ja varies vegades però per h o per b sempre ho acabo deixant i aquí estic, amb una destinació a les quintes bambes i amb la sensació de ser una completa inútil per no haver-me posat abans d'arribar a això.

Ara estic apuntada a l'autoescola des de febrer i la meva intenció és treure'm encara que sigui la teòrica per l'estiu perquè la meva feina cada vegada està pitjor i les destinacions poden ser tant a 5 minuts de casa com a 2 hores en tren com és ara el cas.

La qüestió és que avui em sento malament per no haver fet una cosa per por quan jo sóc una persona valenta (generalment) o per mandra (això de ser mandrós no porta res bo ja us ho dic).

La nova escola bressol

Com era d'esperar en Biel no ha entrat a la pública així que després de molt rumiar ens hem decidit per una escola bressol que ens queda relativament a prop (hi ha alguna que queda més a la vora encara però no té massa bona fama així que l'hem descartat) i que pel que he sentit és bona. Conec alguna mare que ha dut el seu fill allà i està contenta i això em fa tenir una mica més de confiança en el centre.

La directora a més també és directora d'altres centres educatius de Granollers i la gent hi parla força bé. A més és coneguda de la família del meu sogre i això doncs també és un punt a favor.

L'escola bressol és força maca i les noies que hi ha semblen amables així d'entrada...

La veritat és que estic una mica "rara" amb aquesta tria. Se'm fa molt estrany que en Biel no vagi a la mateixa escola bressol on sempre ha anat el seu germà i on hi va ara mateix. Se'm farà estrany deixar el nen a algú que no siguin les noies que ja conec des de fa tres cursos. No sé, suposo que quan una cosa t'agrada tant trobar una altra que t'agradi igual és molt difícil així que hauré d'aprendre a no fer comparacions tot i que és una tasca força difícil no fer-les.

Bueno, a veure que tal va tot plegat... Crec que necessitarem tots adaptació perquè el llistó està molt alt i l'obligació de canviar no ens ha agradat a cap.

De moment dilluns la matrícula.