Veig el final...

Veig el final de les vacances i ja porto dos dies amb mal de cap. Començo a posar-me nerviosa!

Encara no sé on aniré a petar aquest curs ni si podré arribar de manera ràpida i fàcil o no allà on m'enviïn i ja pateixo. Bé, aquest any és que no sé ni si tindré feina per setembre perquè entre retallades i que m'ha pujat el número tinc força incertesa.

Estic nerviosa també perquè l'Andreu comença al "cole de nens grans" i tot i que estic contenta perquè l'escola és la que volíem i crec que tenim sort doncs no deixo de pensar en com s'adaptarà, com li anirà... Buf, és que l'escola bressol no és el mateix que P3. P3 ja sona més seriós, oi?

En Biel també anirà a una escola bressol nova i tinc ganes de veure la seva mestra i veure que tot rutlla per poder estar tranquil·la al cent per cent.

I el remate és que aquest any en Jordi no podrà dur els nens a escola així que estic muntant un dispositiu de recerca d'una cangur i caram, què complicat! Tres persones de confiança m'han dit que no i m'estic tornant lela. Potser sóc massa exigent perquè no em conformo amb posar un anunci o trobar algú que en té penjat un però és que m'agradaria que la persona que vingui sigui de confiança, que m'agradi, que els nens estiguin contents i sembla molt fàcil però no ho és.

Vaja que tinc tantes coses al cap que tinc la sensació que en qualsevol moment farà "paf!" com un globus i l'únic que em queda és respirar fons i esperar perquè per molt que no m'agradi cap de les coses que espero venen de la meva mà i això és el que pitjor porto, que les coses no depenguin de mi!

Molló parc

Ahir vam anar al Molló Parc i de ben segur que repetirem!

Diumenge al vespre no teníem massa clar quina seria l'activitat a fer dilluns amb els petits així que vam recórrer a internet (què fèiem abans sense?) i vaig anar a petar per casualitat a la web sortirambnens (molt recomanable) on apareixia aquest parc que ni en Jordi ni jo coneixíem.

Vam decidir anar i la veritat és que ens ho vam passar molt bé. Vam veure molts animalons i vam poder gaudir del contacte amb la natura. L'Andreu (vale, els papes també) va donar de menjar a les cabretes, va tocar ovelles, va muntar en poni...


Fins i tot en Biel es va animar i va fer "carícies" a una cabreta molt trempada que hi havia per allà.


Vam dinar a la vora del riu i ho vam disfrutar com nans (més pel lloc que no pas pels entrepans que fan al bar d'allà que són cars i minis) . Llàstima que a última hora vam haver de córrer una mica perquè el cel s'estava posant ben negre!

El Molló Parc ha estat tota una descoberta ja que a nosaltres ja ens va això de poder passejar per la natura i a mi m'encanta poder veure "bitxos" je je! A més fa goig poder veure'ls visquen d'una manera força lliure, amb espai i ben cuidats. Vaja, res a veure amb el zoològic!

Contenta

Avui estic molt contenta. Aquest matí he rebut un whatsapp d'ella dient que anava a comprar la prova i em deia alguna cosa. La "cosa" que m'ha dit ha estat: "aaaaaaaaaaaaaah aaaaaaaaaaaaah aaaaaaaaaaaaaah" i com ja intuïa per on anava tot però no n'estava segura l'he trucat.

No he entès massa del que ha dit però no ha fet falta. Els crits i els plors d'emoció delataven el positiu i aleshores jo també m'he emocionat i les dues hem cridat i les dues hem plorat i les dues hem rigut.

Això sí que és una bona notícia perquè ho desitjava i perquè les ha passat ben magres però l'esforç sempre val la pena quan veus les dues ratlletes rosses allà plantades i descobreixes entre emoció, canguelis, riures i plors que estàs embarassada.

De vergonya!

Hi ha coses que a mi em fan vergonya i una d'elles és que hi hagi diaris que dediquin algunes de les seves pàgines a notícies tan absurdes com que la Leti i la infanta han sortit a fer un passeig. També considero superficial i totalment fora de lloc que es doni importància a si aquesta senyora surt en biquini o no surt en biquini i en molts programes hi hagi tota una colla de babaus comentant si està estupenda o no.

Em posa de mal humor que hi hagi revistes i diaris que dediquin fins i tot primeres planes a posar la típica foto de tota la família reial gaudint de les seves estupendes vacances o en el seu iot.

Potser és que tots aquests diaris, revistes i programes no s'han assabentat que som molts els que suem cada dia per tirar endavant de nosaltres mateixos i de les nostres famílies. Hi ha gent que no té feina, que no té calers per pagar el lloc on viuen, hi ha gent que perd les seves cases, les seves feines, la seva vida... I hem d'alegrar-nos perquè aquesta colla de mantinguts passen unes estupendes vacances gràcies als nostres calers? Que s'ho facin mirar!

Premi

La MamaModerna em va passar ja fa alguns dies un premi que va crear l'Erna i que consisteix a dir algunes cosetes sobre una mateixa. La veritat que aquests premis fan força gràcia perquè sempre li agrada a una que pensin en ella i perquè ajuda a conèixer més a la gent que llegeixes tot sovint, oi?

- Una cançó que t'emocioni i per què? Doncs tot i que no és del meu estil (si és que tinc un estil perquè m'agrada una mica d'aquí i d'allà) m'agrada molt "La vida es bella" cantada per la Noa. Quan vaig tenir l'Andreu la vaig descobrir i suposo que tot el tema "hormonetes" van ajudar a que m'emocionés molt però la veritat que encara m'agrada i em fa posar els pèls de punta.

- País on t'agradaria viure si poguessis i per què? M'encanta Catalunya així que crec que, per gust, no marxaria a cap altre lloc. Si fos per necessitat i pogués triar doncs suposo que acabaria anant a Costa Rica per no haver de sentir més al meu marit insistint amb el tema je je je!

- Com et descriuries en cinc adjectius? Extravertida, autoexigent, alegre, impacient i detallista.

- Alguna vegada algú et va explicar com seria el teu futur? Doncs sí. Durant la meva època a l'institut vaig acompanyar una noia a llegir-se les cartes i mentre l'esperava un home que hi havia a la botiga se'm va acostar, em va preguntar si em podia llegir la mà i li vaig dir que sí (jo amb tot el pitorreo del món, eh). Doncs m'ho va encertar tot! Fins i tot coses que encara em passen...

- Un objecte important per a tu i per què? No tinc massa apego a les coses materials però tinc un nino al que li tinc especial carinyo. Resulta que quan era petita un any per reis vaig demanar la Rosi dels Fraggle Rock, els reis no la van trobar i em van portar la Musi i ja veureu quina tonteria però sempre m'havia quedat amb les ganes de la Rosi. Doncs bé, no fa massa temps el meu marit em va aconseguir una Rosi i em va fer molta molta il·lusió així que per a mi aquell nino és especial.

- El teu perfum preferit. M'agrada molt la 212 de Carolina Herrera i la Lolita Lempicka (a Lolita le pica segons la meva àvia...).

- D'on creus que ve la sort? Doncs no tinc ni idea però estic convençuda que hi ha que neixen amb estrella i d'altres estrellats!

Passar el premi a aquestes alçades potser ja no, oi?

Ei noies!

Porto una setmana de vacances en un lloc on gairebé no hi ha cobertura ni xarxa (no estic massa lluny de casa no us penseu...) tot i així us he anat llegint quan i com he pogut! Això sí, el tema de deixar comentaris ja és una altra cosa. Ho he intentat i no sé per què en alguns blogs puc i en d'altres no així que aprofitant que ara sí que tinc xarxa he volgut escriure un post (creuaré els dits per què després el pugui publicar) amb comentaris per a totes.

Apa, allà vaig!

Onavis això de la simbologia de la Caputxeta a mi em va deixar impactada. No sé si el que va escriure el conte era molt pervertit o encara ho era més el que el va interpretar jaja! Lo dels cangurs està molt bé :-) Si a una li ve de gust fer coses no ens martiritzarem tampoc, no? Nosaltres ahir vam deixar l'Andreu amb la iaia i vam marxar de soparet passa que la cosa no va anar gaire bé i és que els gelos són molt dolents!

Ester jo tinc una relació igual a la que tu descrius amb una amiga i també ens veiem normalment per vacances. Ella viu a Toledo (va marxar quan teníem uns 11 anys) però sempre hem conservat l'amistat i fixa't que crec que aquesta amistat és tan especial precissament per això perquè ens aprofitem al màxim quan ens veiem. Aiii aquesta panxona que ens farà patir per saber el sexe! Je je je!

MamaModerna moltes felicitats per aquests 6 mesos i per aquesta denteta! Ains, ja ens passa ja a les mames que ens emocionem per tot el que fa referència a l'evolució dels nostres petits. En Biel ja té quatre i em fa una gràcia veure'l quan riu. Mmmmm... Crec que ja et vaig donar les gràcies pel premi però te les torno a donar GRÀCIES!

Erna la teva petita a fa quilòmetres, eeeh? Jaja! Això del germanet... Potser és massa d'hora, no? Quan l'Andreu tenia un any vaig jurar que mai més tindria cap altre fill i mira, ja tinc en Biel amb 10 mesets je je! Ara que tens tota la raó del món en que les que més sacrifiquem som nosaltres. Encara estem en un món molt masclista per moltes coses!

Sol Solet veig que la teva petita ja pot veure el bany des d'un altre angle i que ho gaudeix molt! Ains, que maco seria que mai perdessim aquesta manera de gaudir de les petites coses :-)

Núria jo segurament també m'hagués emprenyat molt amb el tema cova i a l'igual que tu després m'hagués sentit culpable. Si és que ens enfadem molt però després som unes bledes! Je je je! A la propera les nenes a casa i els papes a la cova :-P

Crec que no em deixo a ningú que hagi escrit post últimament! Petonarros noies!

PD: Això sí que és mono de blogs jaja!