El recetario mágico

Qui em llegeix últimament sap que he fet un canvi d'hàbits alimentaris força radical del que estic molt orgullosa. Una vegada fets aquests canvis en la meva alimentació només em queda traslladar-los a la família però no és tasca senzilla ja que el meu marit i el meu fill gran se'm resisteixen. De tota manera amb l'Andreu no em puc enfadar massa ja que és un nen que menja gairebé de tot i d'una manera molt sana, el marit ja és una altra cosa... Bé, que marxo del tema!

Doncs l'altre dia pensava que a l'Andreu li agrada molt ajudar-me a cuinar però sempre que cuinem junts és per preparar dolços o pizzes i jo vull que m'ajudi a cuinar altres coses així que buscant i buscant per Sant internet vaig trobar-me amb la pàgina web de "El recetario mágico".

Ha de confessar que em vaig enamorar! És una web en la que es parla molt de la importància de la bona alimentació i es donen receptes per fer amb els menuts de la casa. Hi ha plats que són una meravella i tant em va agradar que vaig decidir que el petit xef de la casa havia de tenir un exemplar del llibre.

Cal dir que l'autora del llibre, la Desiree escriu d'una manera molt dolça i propera i a més té el detall de signar els llibres que es demanen des de la web. Nosaltres vam tenir un petit problema amb l'última pàgina de compra i no sabíem si el podria dedicar al petit. Quan li vaig escriure un mail per explicar-li què havia passat, va parlar amb l'agència de transports per a que li retornessin el llibre i poder signar-lo. Dóna gust comprar així!

I bé, ara que tinc el llibre a les mans puc dir que és genial! Des dels personatges que ens ensenyen a fer les receptes fins les il·lustracions fetes amb un gust extraordinari. Hi ha consells sobre com preparar menjars i informació sobre molts aliments del nostre dia a dia, curiositats sobre alguns plats i mil coses més que interessarien a qualsevol. I les receptes... les receptes enamoren perquè qui no es menjaria un pingüino berenjeno o un búho lenteja?

Res, que estem encantats i ben preparats per convertir-nos en uns grans xefs de la cuina màgica.

Divendres musical: Todo se transforma

Avui acabo el curs escolar 2012-2013 i començo les vacances. El treball d'aquests mesos es transforma en descans, els nervis en energia... hi ha tantes i tantes transformacions... Espero que els que han estat els meus alumnes també sàpiguen transformar tot el que hem fet junts aquest any i ho converteixin en allò que més els serveixi.

Ara sí, bon estiu!

Acabant P4

Doncs sí, l'Andreu ha acabat P4 així que el tenim ben cofoi perquè l'any vinent serà de P5 i això vol dir que serà del curs dels més grans de la comunitat de petits.

No fa ni dos dies que entrava a P3 i ja el tenim acabant P4. El cert és que aquest curs m'ha passat volant (suposo que també es deu a que he treballat a jornada completa) i l'hem viscut d'una manera més tranquil·la. No és que P3 fos un estrès però quan entres nou en un lloc no acabes de dominar i ara doncs mira, ja som una mica "veterans" i això és un grau.

Continuem molt contents amb la nostra elecció i l'Andreu va a escola molt feliç. El més destacable per mi de P4 ha estat que el petit es troba immers en l'aprenentatge de la correspondència so-grafia i ara tot sovint seu amb una llibreta i un bolígraf per poder escriure. L'altre dia fins i tot volia fer un conte!

Aquest matí ha tocat fer la reunió de rigor amb la mestra i el cert és que continuem tenint de tots els colors. L'Andreu és un nen dels que se'n diu "que tira". A nivell d'aprenentatges és molt bo però la mestra continua insistint en que seria encara millor si no es dediqués a fer de policia amb els seus companys. Vaja, que continua massa pendent del que fan els altres i això el fa despistar...

Per altra banda tenim un altre problema i és que necessita controlar-ho tot. És un nen que sap perfectament en quin dia es troba i què toca fer així que si els plans canvien s'enfada i costa que entengui per què no es fa. Aquest problema el tenim també a casa però ja ens hem posat mans a l'obra i esperem que amb una mica d'improvisació les coses canviïn perquè és una cosa que el fa patir.

A banda d'això, l'Andreu continua sent un nen sociable i amb moltes inquietuds. Li agrada molt participar i és molt feliç fent activitats a classe amb els seus companys i amb els diferents mestres. És una petita espongeta i tot i que el seu traç no sempre és del tot proporcionat penso que ho està fent molt i molt bé. Que voleu que us digui... Jo estic molt orgullosa!

Addicta a les hamburgueses vegetals

Ho confesso, va costar que entressin a la meva vida però ara són bàsiques a la meva dieta. Des que vaig dir "hola tofu" que se m'han obert un munt de possibilitats alimentàries i el descobriment per excel·lència pel moment són les burguers vegetals.

Hi ha de tota classe! De carbassó, d'albergínia, jardineres, escalivades, amb bolets, d'espinacs i formatge... N'hi ha tantes per provar que gairebé cada setmana en faig un descobriment.

Ara ja tinc fins i tot la meva botiga de confiança per anar a buscar-les i em sorprèn la quantitat de gent que entra a comprar-hi. Sincerament, tot aquest tipus d'alimentació la relacionava molt amb gent vegetariana i amb altres costums però d'això res, cada vegada hi ha més gent que s'apunta al menjar d'aquest tipus i suposo que això es deu a la preocupació per una dieta sana.

També confesso que estic bastant més "toca nassos" des que em cuido i ara moltes vegades fins i tot m'enfado quan veig que gent propera menja d'una manera molt poc saludable. Si us dic jo que aquesta dieta m'està canviant la vida!

PD: Porto ja perduts cinc quilos i sis-cents grams. Visca!

Divendres musical: Try

Aquesta és la cançó que últimament tinc ficada al cap i no puc deixar de cantar mentalment. La vaig escoltar fa temps i no en vaig fer massa cas però els meus alumnes la demanen tot sovint quan a plàstica els deixo posar música de fons i mira, li he agafat el "gustillo".

La Pink té d'altres cançons que m'agraden però crec que aquesta és una de les millors que té. A banda d'això, trobo que el vídeo està molt ben aconseguit perquè no et deixa pas indiferent... A mi em provoca una sensació estranya que està entre el patiment i l'emoció.

Si us animeu a veure'l ja em direu que us provoca. Bon cap de setmana!

 

La recompensa...

Avui em permeto ser una mica... vanidosa? Però és que aquesta és la recompensa més gran que té la meva feina!

I el cert és que jo també me l'estimo.