Informe de P4

Bé, doncs ja tenim el primer informe del curs del gran de la casa i ja he fet la reunió amb la mestra. El resum és bo tot i que sempre hi ha algun "però" (quina ràbia).

La nova mestra de l'Andreu ens el descriu com un nen molt eixerit i espavilat a l'escola. Es mostra participatiu, col·laborador i obedient i tot i que no és massa polit amb la feina, és treballador.

Li agrada molt participar a la rotllana i continua sent una mica "l'estrella" d'aquest moment. La mestra d'aquest any coincideix amb l'anterior quan ens diu que el seu llenguatge és molt ric i això fa que les converses que es tenen amb ell poden ser molt enriquidores (momento babilla per la mama).

A l'escola amb els companys té una relació molt bona i això també és producte del bon ambient que s'ha creat en aquella aula des de P3. Són uns nens que s'avenen molt, es respecten, s'estimen... En fi, una classe que dona gust.

Pel que fa a la relació amb els adults és una mica com a casa. No és un nen que estimi sinó que es deixa estimar. M'explico! Ell potser no vindrà al sofà i se't llençarà a sobre però sí que seurà al teu costat i s'anirà apropant i apropant fins que sigui gairebé inevitable que l'abracis. Li agrada que l'acaronin, que li facin petons... Però a ell li costa donar el primer pas.

Fins aquí doncs res destacable fins que ha arribat el PERÒ! I el però és que es veu que aquest any l'Andreu s'està convertint en un petit policia de la classe que diu a la mestra tot allò que ell considera que no fan bé els companys. Sí, el que vulgarment es coneix com a "xivato". I això no tindria importància si no fos perquè la mestra creu que està tan pendent del que fan els altres que li costa gaudir de tot allò que fa ell. Es fixa massa en el seu voltant i a més es compara i clar, això li crea un neguit.

El cert és que no tinc ni idea perquè fa això. Sí que he notat que quan anem a casa d'amics es comporta com un petit espia i ens ve a dir toooooot el que fan els altres nens però sincerament ho atribuïa a una xerrada que vam tenir amb ell en la que li vam demanar que davant de qualsevol comportament que no li agradés es guardés la mà a la butxaca i ens ho vingués a dir. L'objectiu era que no pegués i no pas que es convertís en agent de la Gestapo!

Bé, la mestra diu que aquest comportament es pot deure a les comparacions que fa a casa amb en Biel i que ara trasllada a l'escola amb els companys. És ben cert que l'Andreu encara té molts gelets del seu germà i aquest comportament és del tot habitual en ell. "Al Biel li heu dit guapo i a mi no, al Biel no l'heu renyat i a mi sí, al Biel li heu fet primer el petó..." Compara tot el que fem amb els dos fins el punt que de vegades la que es sent a prova sóc jo mateixa.

Ains, no sé si l'origen d'aquesta necessitat de comparar-se serà ben bé aquest però sí que està clar que intentarem posar-hi remeï com podrem. A veure com ens sortim d'aquesta!

Seven things about me

Yes, un premi i que ve de la mà de la Laura "La mamá de Leo y Max" . Gràcies Laura per pensar en mi, els premis sempre són ben rebuts perquè et fan saber que pensen en tu i això agrada.

L'estil del premi és molt semblant a d'altres que ja he rebut anteriorment així que no crec que us descobreixi res nou però per si de cas vaig a "estrujar" una mica les neurones per explicar-vos set coses sobre mi...

1-  Sóc extremadament endreçada. No suporto veure res fora del lloc així que el fet de tenir dos nens a casa és una autèntica prova de resistència per a mi.

2- Em torna boja el pa amb tomàquet. Em poden tocar qualsevol cosa de la meva dieta però el pa amb tomàquet ni de broma. Cada matí necessito la meva dosi o no sóc persona.

3- Em mossego les ungles i molt i ara quan veig que l'Andreu fa el mateix em fa una coseta...

4- Tinc una autèntica obsessió amb el meu cabell. Per altres coses sóc una deixada... M'oblido de posar-me cremes, mai em maquillo... però el cabell? Sempre impecable! Els millors xampús, les millors mascarilles, la pelu que no falti. Porque yo lo valgo jaja!

5- M'encanten els animals i si no tinc un zoo a casa és perquè el temps no m'ho permet. Ai quan els nens comencin a demanar mascotes... No podré dir que no a res.

6- Pels llibres i les pelis sóc de sang i fetge. Quants més morts millor! Em poden la intriga, l'acció, els assassinats... Amb els dramons i les romanticones no puc!

7- Em costa horrors adormir-me si el meu marit no hi és al llit. Espero que no ens separem mai perquè m'hauré de fer un nino amb la seva mida per abraçar-lo jeje!

Y esto es todo amigos. Ara tocaria passar-lo però no us vull donar cap obligació. Només dir-vos que per mi el premi és per totes i cadascuna de vosaltres... Per la Onavis, per la Conxi, l'anna, l'Ester, la MamaModerna, la Mireia, la Mirashka... Totes! I que si us animeu a fer-lo m'encantarà llegir-vos.

Petonarros!

La grip

Doncs sí, finalment el meu virus ha estat reconegut com la grip i quina grip!

Dimarts anava a la infermera i em deia que no tenia res, que cap a casa i que si empitjorava ja tornaria i mare meva si he empitjorat... Dimecres jo tota xula que sóc vaig anar a treballar i no sabeu com estava a la nit! Així que dijous anava al metge per ara sí, demanar la baixa.

I des d'aleshores hi ha hagut de tot. Febre, calfreds, mal d'ossos, de cap... Jo no recordo haver agafat mai una grip així de virulenta.

El pitjor de tot és que en Biel també va començar a tenir febre dijous i des d'ahir se'ns ha sumat l'Andreu. Pel que veig però a ells no els hi afecta tant com a mi i sort que en tenim perquè us asseguro que no recordo haver patit tant amb una grip en tota la meva vida.

Divendres musicals "Locked out of heaven"

Avui el divendres musical va dedicat al Bruno Mars. Aquest cantant el vaig descobrir per casualitat a la ràdio i em va recordar moltíssim en Michael Jackson així que em vaig posar a investigar i vaig descobrir una joia que m'acompanya la majoria dels matins al cotxe.

Els meus petits també s'han fet fans i quan anem tots junts li fan els cors. Som el Bruno-mòbil!

Va de veins...

Avui necessito desfogar-me sobre un tema que em té angoixada i em porta força mal de caps des de fa ja uns mesos. El post d'avui és per parlar dels veïns que tenim just a sota de casa i que em porten pel camí de l'amargura.

Tot va començar ja fa gairebé un any quan vam celebrar un aniversari de l'Andreu a casa (a les 17h de la tarda, eh?) i els veïns de sota van pujar a queixar-se perquè els nens convidats feien massa soroll. Els nens convidats a la festa corrien a munt i avall i segons ells feien massa xivarri "un piso no es un parque y los niños pueden estar sentados jugando en el sofá y sin hacer tanto escándalo" diuen. Sóc jo o és impossible que sis nens d'entre dos i quatre anys estiguin tan tranquil·lets jugant quiets en un sofà?

A partir d'aquell moment ens hem trobat que sense dir-nos res a nosaltres han trucat als propietaris del pis a queixar-se perquè segons ells fem tant soroll que ni els deixem dormir. Avui ja la gota ha vessat el vas i és que la propietària del pis m'ha trucat per dir-me que a la reunió de veïns d'aquesta nit tenen pensat exposar el tema del soroll. M'he quedat morta!

De veritat que no puc entendre res. És cert que els meus fills no són una bassa d'oli, jo no nego que poden fer soroll però carai, són nens! Els hi tinc prohibit jugar a pilota per casa, no els deixo entrar ni la moto ni el patinet, quan corren els renyo... Què més puc fer? Lligar-los?

Aquest matí en assabentar-me de la reunió he baixat a parlar amb la dona perquè primer de tot som persones però res, no he tret aigua clara. Jo hi ha coses que no entenc! Diu que els nens arrosseguen mobles! Com han d'arrossegar mobles uns nens de dos i quatre anys?

A casa nosaltres estem ben poc. El dia que més aviat arribem són les 18h de la tarda i a les 20h els nens ja estan a la banyera per seguidament sopar i dormir. No hi ha dia que arribin desperts més enllà de les 21:30h i això com a tard. De veritat no els deixem dormir?

I no només això no... M'ha dit que la veïna de davant del meu replà també pensava el mateix. Amb aquesta veïna no és que tingui massa confiança però no m'he quedat amb les ganes de parlar així que he anat i he preguntat. Ella diu que en cap moment ha dit res i que no entén de què es queixen si mai no hi som, que els nens són nens i que s'ha d'entendre que quiets no poden estar. Tampoc no ha entès res.

Porto mig matí plorant... No sé si la grip també em fa estar més tova però de veritat que em sento molt malament. Aquesta nit serem el centre de la conversa i a mi això m'afecta. Què som? Delinqüents?

En Jordi serà el que baixarà, penso que és important que hi vagi perquè ens pugui defensar. Porto tot el dia fent voltes i voltes al tema i no aconsegueixo entendre què els hem fet. No entenc res!

Virus

I aquesta vegada m'han tocat a mi... Ahir vaig passar tot el dia amb un fred horrorós, el fred es va convertir en mal per tot el cos i a la nit se li havia sumat la febre. Vaja, que estic estupenda!

Avui porto tot el dia sense febre però estic feta un nyap i sobretot molt i molt i molt avorrida i és que no serveixo per estar malalta.


Aquesta tarda aniré al metge perquè ara mateix a la feina no podem faltar ni un sol dia sense justificar-ho i encara rumio sobre què faré. Crec que no m'aniria pas malament passar un parell de dies a casa i recuperar-me del tot però per altra banda no deixo de pensar en tot el que he de fer a l'escola i en com ho trobaré tot quan arribi (les companyes ho fan genial, eh? però no és el mateix tenir-ho tot controlat una mateixa).

Per altra banda hi ha el tema dels calers i és que ara ens descompten una autèntica burrada quan faltem. A una companya li van treure 300 euros per estar una setmana de baixa. Sí, malalta i putejada!

Bé, parlo per parlar perquè ni tan sols sé si em voldran donar un parell de dies. Els metges tampoc ho tenen pas tan fàcil per donar-nos baixes...

Quina porqueria tot plegat! Estàs malalta i a sobre patint per coses que haurien de ser insignificants.