Ganes de nena

Cada dia estic més i més convençuda que em quedaré tota la vida amb ganes de tenir una filla. Sé que davant d'aquesta afirmació hi ha mil respostes a la ment de tothom.

Algunes de les que més he sentit són: tens dos fills preciosos i has d'estar contenta, les nenes tenen una adolescència molt complicada, prova de tenir un altre fill que potser aquesta vegada encertes, potser tens una filla i de gran passa de tu, els teus fills ja et portaran nenes de gran...

Bé, podria estar-me hores dient possibles respostes que he escoltat una i una altra vegada i no, no es tracta de buscar consolació en res. Tinc dos fills meravellosos que està clar que no canviaria ni per una ni per mil nenes, ara mateix no tinc ganes de tornar a ser mare (bé, hi ha dies que sí però se'm passa ràpid la dèria) i podria respondre una per una a totes les múltiples qüestions que m'han plantejat.

No és això, és només que tinc un sentiment a dins i de tant en tant m'agrada expressar-lo. No sé, no busco cap tipus de consolació ni res per l'estil, només necessito treure cap a fora un desig que em neix des de dins i que de vegades em costa molt gestionar.

Sé que segurament hauré de viure tota la vida amb aquest sentiment i de vegades és dur i encara ho és més quan ningú t'entén...

I ja van 6!

El dia de Sant Valentí és un dia molt especial a casa i és que és l'aniversari del nostre "grandullón". Aquest any ja són sis els anys que fa que l'Andreu és amb nosaltres! Que gran es fa i quin vertigen que dona!

Taller de cupcakes

Dissabte vaig anar a un taller de cupcakes que va fer la mare d'un company de classe de l'Andreu. Últimament em tira molt això de fer tallers i provar de fer coses que en principi penso que no m'han de sortir bé i el cert és que li estic agafant el "gustillo".

A mi cuinar m'agrada molt, fer receptes dolces m'apassiona i si no fos perquè després m'ho menjo i se'm posa allà on mai voldria que se'm posés, en faria moltes més. 

Ara bé, una cosa és fer un pa de pessic i una altra molt diferent fer cupcakes perquè per aquests ja s'ha de tenir més gràcia. La decoració és molt important en un cupcake ja que ha d'entrar per la vista i el cert és que no em va sortir tan malament, oi?

Ara, us he de confessar que tot i lo mones que queden... prefereixo un bon pa de pessic que no embafa tant!

Taller de motas

Fa un parell de setmanes a la classe de dansa polinèsia vam estar fent motas. Les motas són un complement que portem a les mans a l'última coreografia que estem fent. El cert és que faci el que faci a dansa, m'ho passo bé!

He descobert que m'agrada molt tenir una estona per mi, que m'agrada molt aquest tipus de dansa, que fins i tot puc arribar a tenir més coordinació de la que creia, de que puc fer cosetes amb els peus i que... el pareo tampoc em queda pas tan malament.

He descobert que m'agrada veure que hi ha coses sobre mi mateixa que vaig descobrint i em van sorprenent.

L'Andreu i la lectoescriptura

Des de fa unes setmanes a aquí que l'Andreu mostra un especial interès per tot el que té a veure amb la lectoescriptura. Està descobrint que pot escriure paraules ell solet i que unint lletres també les pot llegir i això el té fascinat.

El cert és que és molt divertit viure amb ell tot aquest procés. No sé, estic acostumada a acompanyar a alumnes durant aquest gran descobriment però és la primera vegada que ho visc com a mare i estic molt il·lusionada.

Fa uns mesos l'Andreu tenia curiositat per descobrir els sons de les lletres però tampoc s'hi capficava massa. Ara però ha fet un tomb; un tomb que la seva mestra també ha volgut comentar-nos i que ha fet que ara estigui molt emocionat amb les lletres (està a la fase alfabètica ja!). Quasi tant com ho està amb els números! Perquè al petit li encanta jugar a sumes i restes i, fins i tot, ha començat a preguntar què són les multiplicacions.

Té moltes, moltes ganes d'aprendre i la veritat és que ho passem molt bé escrivint, intentant llegir, jugant a fer rimes, sumes i restes, fent "deures"... Està descobrint tot un món i a mi m'encanta acompanyar-lo en aquesta descoberta.

D'aquí poc segur que els contes me'ls podrà llegir ell a mi! 

Definitivament... l'anglès no és fàcil.

Fa unes setmanes explicava aquí que havíem decidit provar amb una mestra a casa pels nens. Bé, la mestra acaba les classes d'anglès la setmana que ve i ja no tornarà...

L'Andreu ha decidit que no vol saber res de l'idioma en qüestió i la veritat és que tampoc el volem collar ja que ens fa por que el dia de demà senti rebuig.

He de dir però que no ha estat només cosa del nen i és que durant aquest mes el que he vist no m'ha agradat. Potser el tipus de classe que fa aquesta noia va bé per nens més grans però per un nen de 5 anys no és el millor. Vaja, que encara que a l'Andreu li agradés no sé si arribaria a aprendre massa... Així que, de moment ens rendim.

La setmana que ve els peques tornen a niu a llegir contes i a jugar una estoneta que almenys els agrada i s'ho passen bé. Serà un dia més que la mama els pot anar a buscar i això també ens fa feliços a tots tres!

Si és que ja sé jo que l'anglès no és fàcil no...