Cada dia hi ha petites alegries i petites decepcions. Avui he parlat amb una molt recent però bona amiga sobre aquest tema i això ja m'ha fet rumiar tot el dia...
Per què tinc tantes decepcions sempre i no puc evitar-ho? En Jordi sempre em diu que sóc massa bona persona. Que jo dóno molt pels altres i espero que els altres donin molt per mi i bé, la vida no és així. Tothom va a la seva i tot sovint no tenen temps per pensar en com estás i fer-te un truc o simplement enviar un missatge. Doncs jo sí que el tinc!
Sóc d'aquelles persones que pensa que les relacions siguin de parella, familiars, d'amistad o, simplement, entre coneguts s'han de cuidar dia a dia. És com tenir un jardí ple de flors que si no es rega poc a poc es va pancint i arriba el dia en que surts a mirar-lo i allà on hi havia llum i color només queda una trista branca o una mala herba. Sóc d'aquelles persones que pensa en els altres, de les que li agrada fer favors, de les que es preocupa per una veina o per un gos del carrer...No sóc cap santa perquè defectes en tinc mil però si intento cuidar al màxim la gent del meu voltant tot i que no sempre em cuidin ells a mi.
A mi m'agrada ser així! M'agrada tenir cura dels altres, m'agrada pensar en la resta del món! Potser sí que és culpa meva tenir tant sovint decepcions...En Jordi té una filosofia i és no esperar mai res de ningú per això quan alguna persona té un detall es sorpren molt gratament. Podré ser així algun dia? Jo no ho crec pas però m'agrada aquesta filosofia...clar que, per una altra banda, a mi ja m'agrada ser com sóc tot i que de vegades el món que m'envolta m'ompli de decepcions.
2 comentaris:
Aix nena per un moment he cregut que parlaves de mi i del Sergi i del que sempre em diu ell.
En Sergi també es una persona que no espera res de ningú.
Jo et conec fa poquet, però he tingut la sort de rebre un missatge teu quan feia molts dies que no entrava al fòrum o quan estava parint o en altres moments i estic segura de que si a mi m’has tractat així a la gent que tens al teu voltant mes. De fet sé que hi ha gent a la que cuides mes del que t’han cuidat a tu!
Cadascú és com és i tu ja estàs bé així. Això si, suposo que amb el temps aniràs aprenent a encaixar millor aquestes decepcions i al final potser només seran sorpreses negatives en comptes de decepcions totals
Publica un comentari a l'entrada