El mes passat va fer un any que em vaig quedar embarassada i en aquest temps han passat moltes i moltes coses. Una d'elles ha estat la d'adonar-me de que hi ha propers que són força estranys i estranys que et són molt i molt propers.
Quan en Jordi i jo vam decidir anar a buscar el petit vaig començar a buscar informació per internet i, per casualitat, vaig anar a petar a un foro de dones que o estàven embarassades o buscàven estar-ho. La curiositat i les ganes de compartir la meva situació em van dur a formar part d'aquell submón de dones que volen o esperen fills. Mica a mica vaig anar entrant més i més i vaig començar a intimar amb noies que, poc a poc, han passat a formar part de la meva vida.
Gràcies a aquestes noies el meu embaràs no ha estat tan dur com podria haver estat de no tenir-les a elles, he comentat dubtes, he plorat amb les seves penes, rigut amb les seves alegríes...Ara ja no només comparteixo històries sobre l'Andreu tb comparteixo el meu dia a dia. Cosa que no sempre puc fer amb persones que eren més properes i que el temps o circumstàncies s'han encarregat d'anar allunyant.
Estic molt contenta d'haver-les conegut a totes i a algunes en especial perquè m'aporten moltes coses que em fan sentir que tot i ser persones fins fa poc estranyes ara són properes i especials mentre que moltes de les que abans eren tan i tan properes ara per mi no són més que uns estranys.
7 comentaris:
Igualment... tot i que la Lila està molt trista perque avui no l'has agafada eh??? jejeje
Petonets guapi!
Per mi no deixa de ser una sensació estranya, quan vaig entrar per primera vegada al forum no em pensava que podria arribar a tenir tanta complicitat amb gent que fins aleshores no sabia res de mi.
Jo també estic molt contenta d'haver-vos conegut, sou la meva petita família!!
Petonets
Nena m'has emocionat!!!!!!!!
Doncs si, és extrany com a través d'un ordinador hem pogut establir aquesta amistat que crec que amb el temps serà més i més propera. I tot per una cosa en comú, tenir un fill.
Vosaltres heu estat més pendents del meu embaràs i de la meva filla que algunes de les que jo considerava amigues importants.
Petons!!!!!
Un cop vaig sentir dir que a la vida hi havia lligams de sang i lligams d'amor (o d'amistat, que no es mes que una altra forma d'amor) i que, tot i que es tendeix a valorar més els lligams de sang, a la vida el que realment compta són els lligams d'amor.
A mi també em sembla mentida la confiança que us he agafat. Per molts anys!
Molts petons!
Me has emocionado! yo que he sufrido tanto durante este embarazo, fuisteis un gran apoyo en su momento y ahora hay dias que, ya lo sabes, la rutina, el cansancio el dia a dia me puede pero pienso...venga va..entra en el foro y habla con las chicas ya verás que pronto te animas!
Hemos creado un grupo muy majo y parece mentira todo lo que podemos llegar a compartir..es más estamos compartiendo lo mejor de nuestra vida..el ver crecer a nuestros hijos.
Que maques que sou totes :-)
Publica un comentari a l'entrada