Sóc mare i vull treballar! Per què m'ho posen tan dificil? Per què he triar entre la feina i veure el meu fill? Per què he de demanar una mitja jornada si vull veure com creix i cobrar menys?...
Tinc tantes preguntes! Des que vaig veure que no em deixen canviar de destinació per al proper any em pregunto una i una altra vegada perquè jo tinc menys dret que les altres persones a les quals sí deixen canviar de lloc?
Realment és cert que no es té en compte tot el que suposa compaginar la vida laboral amb la professional? realment és tan cert que les dones i mares ho tenim tot més difícil? Tan dura és la realitat?
Doncs penso lluitar fins al final pels meus drets. Sóc mare, sí! Però també dona i m'agrada treballar. Vull treballar!
2 comentaris:
La veritat és que no hi ha dret! quan veus les facilitats que hi ha a d'altres països és per pensar-se l'emigració. I en el teu cas, que depens de l'administració i t'haurien de donar totes les facilitats del món, encara és més vergonyós! I segur que hi ha una pobra noia de Cubelles que ha de treballar a Granollers...
Si, som dones, esposes, filles, mares i treballadores.
Som les que netegem la casa, les que posem rentadores, les que donem de menjar a fills y marits, les que s’aixequen per la nit quan un dels seus fills es posa malalt... som tantes coses que no les puc enumerar totes.
I tothom preten que siguem les perfectes mares, dones, esposes, dones de casa i treballadores en 24h que te el dia??? BAH!!! nomes ens queda marxar a un altre lloc com diu la mirashka.
Publica un comentari a l'entrada