Ahir en Jordi, l'Andreu i jo vam quedar amb les noies, els seus marits i els seus nens. Com sempre ho vam passar molt bé però una pregunta em voltava pel cap mentre veia jugar els petits. On són els nostres bebès?
Fa dos dies totes anàvem amb el biberó o controlant les tomes de pit i ara totes amb cullera en mà i un bon taper per dinar, berenar i alguns ja, fins i tot, per sopar. Sèiem i xerràvem mentre ells dormien el cotxet o en els nostres bracets. Ara ja juguen a una punta del menjador solets!
Estan tan grans... La La ja camina soleta i, fins i tot, et fa ralet ralet! L'E fa palmetes tota contenta i la M s'aguanta dreta i fa algun q altre paset. La Li gateja que se les pela i busca mobles per posar-se de peu, L'I està molt gran i diu maaaa maaaa amb una gràcia que ens feia "tronchar". Fins i tot el petit N ja no vol estar estirat. Vol q l'aguantin de peu que és com un nen gran ha d'estar. I q dir del meu petit? q ja no vol parar. Es mou per aquí i per allà i ha après moltes cosetes q fan els nens grans.
On són els nostres bebès? si d'aquí res homenets i noietes seran. Quina tristesa i alhora quina alegria que tots els nens siguin i creixin tan sans.
Sempre penso que no vull tenir més fills. Ja prou malament ho vaig passar però si alguna vegada torno a caure sé el motiu pel qual serà i és ben fàcil la cosa... voldré tornar a tenir un bebè com el que he tingut i ara ja no tinc perquè s'ha fet gran.
7 comentaris:
Quant va nèixer la Laia tothom deia aprofita que creixen molt ràpid! i jo pensava que pesats que són, però si és petita, quina pressa té la gent perquè creixi, no serà per tant....
Quant al mes d'agost va néixer la meva nebodeta, la Laia tenia ja gairebé 10 mesos, i era jo la que li deia a ma germana: aprofita que creixen molt ràpid, i la pobre em deia, ufff tothom diu el mateix.
I si és veritat amb dos dies ja comencen a seure, gatejar i caminar, passen del biberó o el pit a la cullera i a voler menjar solets. Quant els vesteixes els mitjons ja sel's treuen ells..... i en dos dies ens estaran dient: que pesada que ets mama,no em donis tants petons!!!!!!!!
Res bonica haurem de repetir!
Bé, jo m'ho rumiaré lo de repetir jeje! però sí q és cert q tothom et diu q passa el temps volant i és així.
Ai nena d'aquí dos dies sense dormir esperant que arribin de la disco!
a mi em fa molta pena!!!! per una banda tinc ganes de que xerrin, de que caminin, de veure com van a la guarde, i per una altra trobo a faltar aquells bebés que només dormien i menjaven.
Ha passat realment volant!!!!
Si, jo ahir estaba alucinada amb els vostres fills... i avui que he anat a casa d'uns amics a veure les fotos de la boda... i on la Lila tenia 20 dies.. m'he adonat de el que ha crescut... aix jo sí que repetiré.. però ninguna em voleu acompanyar... ¿? snif
Aiii, aquesta entrada m'ha emocionat!!! Si és que tots ja són nens/es, ja no són bebès!!!
Emma, jo t'acopanyaré, però encara no sé quan. Ara quan neix el nen d'una amiga meva em fa molta enveja!!!
Emma es q tu vols repetir massa aviat jaja! Sou molt valents... jo requereixo de meditació i moooolt temps :-P De tota manera no et queixis q així tindràs més mans per ajudar-te amb els dos jeje!
Creixen molt i molt ràpid, per això hem d'aprofitar cada moment i cada etapa de la seva vida.
Encara que es cert que la cosa es desaccelera conforme van sent més grans no hem d'oblidar que totes les fases per les que vagin passant també les enyorarem així que cal fruir (toma verbo!) de cada moment.
Publica un comentari a l'entrada