Quan em va tocar anar a treballar a Llavaneres el món em va caure a sobre. La combinació per arribar a l'escola és d'allò més complicada i per tornar massa estona... Vaig entrar a l'escola desitjant que aquella substitució fos curta. Ara les coses han canviat molt!
Em trobo molt bé a l'escola, els nens són molt macos, els companys i les companyes també (si més no la majoria) i em trobo molt molt a gust. Bé, hi ha cosetes com a tot arreu però són cosetes molt puntuals que no interfereixen massa en el meu dia a dia i que no arriben massa enllà.
Al final pels matins em porta en Jordi (és un sant) i per les tardes faig volta i tot i que és una pallissa ho porto força bé. Vaja, estic contenta. És molt pitjor treballar al costat de casa i estar a disgust.
Ara fa unes setmanes em van plantejar la possibilitat de quedar-me amb la part de reducció que té la mestra que substitueixo i arrel d'aquesta proposta vaig començar a rumiar i rumiar...
Agafar la reducció implica cobrar poc (treballaria només un terç) però hi ha tantes coses positives al voltant d'aquest terç que crec que compensa. És allò de "la pasta o la vida" (frase macarra donde las haya).
Fent el terç tindria festa els dilluns així que podria dur i recollir els nens. A més tindria tot el dia per fer coses que ara faig a corre cuita. Els altres dies treballaria només unes hores també així que portaria els nens cada dia i alguns dies fins i tot tindria temps per fer les pràctiques del cotxe pel matí. Temps! Tindria temps!
M'he informat i m'han assegurat (de fet hi ha molta gent que ho té així) que tinc dret a una convalidació amb l'atur així que això faria que pugés una mica el sou. No cobraria com fins ara però bé, sempre ens podem estar d'algunes coses... Perdo atur però no vull ser pesimista i pensar que després el necessitaré de manera urgent.
No sé, en Jordi m'anima molt, veu que és una cosa molt positiva. Un dia em va dir que el temps que pugui passar amb els meus fills no té preu i té raó.
Si tot va bé (està el tema pendent d'algunes cosetes) el 2 de novembre començo a treballar amb reducció!
8 comentaris:
Ostres que bé!
Vaja, jo no m'ho hauria pensat dos cops.
El temps és el que més s'ha de valorar, sempre i quan el sou ens permeti viure dignament (tot i les renuncies a coses que s'hagin de fer).
I ara que som mares, el temps el valorem més que mai.
Felicitats!
Ja saps el que en penso: que per fí tindràs "vida" i podràs anar mes relaxada i disfrutar dels nens. Al final el que semblava un desastre ha acabat sent una sort!
Tu ho has dit Esther: TEMPS!
Si podeu viure amb menys diners, aprofita l'ocasió.
Me n'alegro que ara estiguis tan contenta en aquesta escola.
No hi ha dubte que guanyaràs en qualitat de vida.
Que vagi molt bé el canvi.
El meu home està amb reducció de jornada (també és mestre). Se'ns dubte la millor opció...ni ho dubtis. Ara té mitja jornada, però amb un terç també ho va fer i ho va completar amb l'atur. Felicitats per la decisió!
Sí noies, crec que el temps amb els nens no té preu i ara mateix ens ho podem permetre. Més justos¿? Potser sí però si hem de deixar de fer algunes coses doncs les deixarem de fer i ja està. L'important es gaudir els uns dels altres que això passa volant i d'aquí dos dies els tinc fets uns homes.
TEMPS, temps per passar amb els teus fills i disfrutar, gaudir, educar i criar-los TU.
Si econòmicament es pot, endevant! Hi guanyareu tots molt.
Me'n alegro que estiguis contenta amb el que fa un parell de mesos et va semblar un calvari :)
Molt bé Esther! després de tot plegat la jugada t'ha sortit rodona sense voler!
Així ho tens tot i ho gaudeixes tot! me n'alego molt!
Publica un comentari a l'entrada