Ben aviat farà sis mesos que em vaig treure el carnet i confesso que estic cada dia més satisfeta per haver-ho aconseguit. És totalment cert que quan condueixes tens més llibertat, et sents més independent... És com una altra vida!
Però també és cert que sis mesos després encara peco de novata en moltes ocasions i en aquests moments pateixo i encara em sento frustrada.
Fa unes setmanes vam decidir que era hora que aprengués a aparcar al pàrquing (el deixava al carrer per no haver de fer tanta maniobra) i em vaig posar "a ello". Ufff! Quines suades que faig!
Entrar el cotxe allà és una odissea i el pobre Yaris ja mostra les marques de les meves "intentones". Abans d'ahir però vaig fer rècord amb una ratllada monumental i és que encara em poso molt nerviosa quan la gent espera darrera meu mentre jo em barallo amb el volant.
Avui he tornat a "patir" una pifia de les meves i el resultat ha estat que la tapa d'un dels retrovisors ha saltat pels aires. Això sí, jo molt digna, he baixat del cotxe i l'he tornat a posar. Quin desastre! I no sé si és que ja m'he quedat amb els nervis però apa, calada en un semàfor. I de veritat que quan em calo, em calo i per molt que intento tornar a arrencar no ho aconsegueixo fins que no ho he intentat mínim cinc vegades.
I aquests només són uns exemples perquè durant aquests sis mesos més d'una vegada he intentat arrencar en punt mort o en segona, m'he quedat aturada en una pujada sense ser capaç de pujar-la... M'han passat de tots els colors!
I parlo amb gent i tothom em diu que paciència, que no passa res, que tard o d'hora dominaré tot allò que ara em sembla impossible però a mi ara mateix em sembla que això de la "L" em durarà mil anys!
6 comentaris:
Jajajaja Esther!!! ho sento, però m'has fet riure :)
Ho dominaràs segur!! ara bé... ara que penso... hi ha gent que després de 30 anys de carnet encara haurien de portar la L, de totes maneres segur que no serà el teu cas, tot necessita un rodatge ;)
Doncs no les tinc totes, potser sí que sóc una d'aquestes... M'haurà de tatuar la L!
Penso que és normal!!
A mi em va passar molt durant el primer any, sobretot perquè no l'agafava gaire sovint.
D'aquí molt poc tot això ja serà història!!
No dona, els primers mesos has de passar per tot allò que no t'ensenyen a l'autoescola! En res millor que l'Alonso!
Hahahaaha! Jo anava molt tranquila amb la L perquè així tothom estava avisat que era un desastre amb rodes. I aparcar era tota una odissea, em posava tan nerviosa quan un cotxe m'esperava mentre jo aparcava, baixava del cotxe i li demanava que me l'aparqués!!! (he de dir que sempre ho feien molt amablement).
No pateixis, que això passa!
Onavis això espero perquè em sento fatal!
Mirashka mentre no em creixi el cap com ell... :-P
Mireia a mi l'orgull em pot i l'aparco jo peti qui peti però faig cada una...
Publica un comentari a l'entrada