El meu inici de curs

 Encara no he tingut temps per seure i fer una mica de balanç sobre el que ha estat el meu inici de curs. El cert és que porto dues setmanes treballant i ja noto que em falta temps. Ara ja estic totalment immersa en la rutina i això vol dir que he de dur moltes coses durant el dia... Sembla mentida però la feina surt per tot arreu i és que dur casa, feina i nens mai ha estat tasca fàcil. Ai com trobo a faltar la reducció de jornada!

Bé, el meu inici de curs ha estat una mica estrany la veritat. Em passejo per l'escola i encara em sento que hi sóc però no hi sóc. M'explico!

Sóc de les poques persones noves de l'escola (del meu cicle l'única) i m'he incorporat més tard que la resta de companys. Això fa que hagi de fer una veritable carrera de fons per a conèixer tot el que he de conèixer per almenys sentir-me una mica segura en tot el que faig. A més, hi ha el plus que la meva paral·lela es jubila la setmana que ve i això em convertirà en la persona antiga de cinquè. Quan ho penso no sé si riure o plorar...

El cert és que la gent de l'escola té molt bona disposició i m'he sentit ben acollida. Sempre que tinc dubtes intenten resoldre-me'ls i això fa sentir realment bé.  Per altra banda confesso que trobo a faltar una mica els companys del curs passat. En aquesta escola la gent és agradable però em resulta tot com massa seriós... Trobo a faltar fer petar la xerrada a l'hora del pati o riure amb qualsevol tonteria a l'hora del dinar. M'agraden els ambients distesos fora d'hores de feina i aquí això costa una mica.

Pel que fa al grup classe doncs mica a mica. Tinc alguns nens que Déu n'hi Do així que em toca estar una mica en guàrdia perquè no m'esvalotin la classe. En general però es veu un grup treballador i pel que veig, són bons nens.

Penso que aquest any tal i com estan les coses he tingut prou sort amb la destinació. Ara només em falta temps per acabar d'adaptar-me (els mestres també la necessitem) així que compto fins a deu i tot arribarà.