Avui he vist una foto al facebook que m'ha fet molta gràcia, tanta que he decidit penjar-la al meu blog i tot. Cada dia en trobo unes quantes d'imatges que comparteixo perquè per una cosa o una altra em fan el pes però aquesta m'ha arrencat un somriure i això ho agraeixo molt ja que últimament gairebé totes són reivindicatives (gràcies al meravellós moment que vivim clar).
Bé, al que anava... Aquesta m'ha fet pensar en totes les vegades que en Jordi juga "a lo bruto" amb els nens i jo estic allà dient: "prou", "para", "us fareu mal" i és que crec que les mares tenim un sentiment de sobreprotecció tan i tan gran que de vegades patim per coses força simplones.
Què us sembla?
5 comentaris:
jajaja quina gràcia!! fa una estona li he comentat al meu marit si havia vist aquesta foto tb al fbk !!
es ben cert... nosaltres ho patim mes... i sempre serà així fins q ells no puguin parir !!!
bon finde guapa*
És tan cert...però la versió del pare tampoc és molt realista! :P
Boníssim!!! Jo sempre em poso les mans al cap quan el meu home o mon apre li fan això a la petita!!
No n'hi ha per tant, però jo m'imagino mil possibilitats catastròfiques!!
anna oi que no? Jo estic convençuda que els llencen molt més lluny jaja!
onavis a mi em passa exactament igual. Ja me'ls imagino caient, donant-se al cap, amb un bony enorme i un llarg etcètera.
Laura és molt bona, oi?
jajajja ja veus!!!!
Publica un comentari a l'entrada