Fent pa

A casa no som excessivament de pa. A l'hora de dinar o sopar poques vegades hi ha pa a taula i això es deu en part a que jo sempre em controlo amb el menjar i el pa millor de lluny. A l'hora d'esmorzar però a mi no em treu ningú el meu sandwich de pa amb tomàquet (és el meu xut d'adrenalina del matí) i per la tarda els nens tot sovint berenen entrepà.

L'altre dia tot xerrant amb la Mirashka va sortir el tema del pa fet a casa. Jo vaig estar tafanejant arrel de tenir la "chefo" i mira, m'havia encuriosit amb les receptes. Ella em va comentar que en feia de pa i em va deixar tastar un que estava molt i molt bo.

Dies després vaig comprar el meu primer preparat del LIDL que per ser realistes va ser un desastre. Vaig seguir les instruccions pam a pam però al posar-ho a la "chefo" el resultat no va ser el que esperava. El pa es va com fregir per sota, va quedar cru per dalt, al dia següent estava dur... Res, va anar a parar a les escombraries però no sóc de rendir-me fàcilment així que ahir vaig tornar a provar i tachan! Va sortir el meu pa!

Està molt i molt bo. En Jordi va menjar, els nens van menjar i jo n'he esmorzat aquest matí. Així que ara ja m'he enganxat a això del pa i a la que pugui intentaré anar provant altres receptes perquè ara el proper pas és fer tota la massa jo sense cap preparat d'enlloc. A veure què tal...

Ah i sense oblidar que en comptes de fer-ho amb la "chefo" ho he de fer al forn. Nyam nyam!