Popurrí

Porto unes setmanes molt mogudetes per varies coses i pensava fer un post sobre moltes d'elles però ja sigui per mandra, per por a aprofundir massa o per que sé jo, ho he anat deixant.

Ara, acabat el dinar tinc ganes de deixar anar molta cosa i sempre que em passa això agafo el pc i començo a "vomitar" tot allò que em passa pel cap. Vaig!

Aquest nadal ha estat un nadal amb sentiments totalment oposats. L'alegria dels nens sempre és contagiosa, m'encanta com viuen aquestes festes i aquests dies de descans de la feina també m'han anat molt bé. Tot això ha estat la cara alegre del nadal però també hi ha una part trista, molt trista... Ha estat el primer nadal sense una de les iaies d'en Jordi, l'avi està trist per la pèrdua, els altres avis són ja molt grans i per nadal l'avi no es va ni llevar del llit, la meva iaia tampoc està passant bona època... I bé, que hem de fer, sabem que és llei de vida, que els avis no són eterns però no deixa de ser trist i aquest sentiment de tristor ha anat volant per l'ambient en tots i cadascun dels dinars o sopars.

Hem tingut també algun que altre mal de cap amb la meva salut. Fent una mamografia em van trobar un nòdul que volien acabar de mirar a través d'una eco i potser una punció. Avui he anat a l'eco i tot ha quedat en res. El nòdul ja no hi era, de fet no sabem ni si ha arribat a estar (ara diuen que potser era una ombra). Vaja que res de res però he estat uns dies força amoïnada la veritat.

Demà torno a la feina i el cert és que no em ve massa de gust i mira que normalment ho prenc amb molta filosofia però aquest curs m'està costant pair-lo... Crec que ara aniré a fer la meva última migdiada en dia laborable.

I per últim, molt molt bona notícia! En Jordi va fer una entrevista ara fa uns mesos per una feina que no va sortir ja que van agafar una altra persona. Coses de la vida que aquesta persona no ha funcionat i ell era el segon de la llista. Estem contents, molt contents! És un lloc que ell volia i que esperem que ens doni estabilitat.

Ara però perdem coses i és que jo ja m'havia molt ben acostumat. Arribava i era a casa i això és tot un luxe. I què dir dels nens? Ells estan molt contents quan el papa els porta i els recull de l'escola, això ara no podrà ser. De tota manera em vull quedar amb la part maca d'aquests mesos i és que penso que tot el temps que han estat junts ha nodrit molt la seva relació i això val molt.

Ara ve una setmana d'adaptacions doncs. El papa a la nova feina, la mama i l'Andreu tornem a l'escola i el petit torna a la llar. Tot torna a ser com era, s'acaba la màgia del nadal...