L'Andreu és el germà gran i per tant li ha tocat la part més dura. Ell ja hi era quan va néixer en Biel i era el primer per tothom! El primer fill, primer net, primer nebot, primer, primer i primer de tot... És normal doncs que quan va veure que un petit ploraner arribava sentís que li treia una mica el lloc.
A dia d'avui encara estem amb els gelets que van a dies. Hi ha setmanes que l'Andreu es porta molt bé i dies en que sembla que hagi tornat a dos anys enrere.
Tot i així he de reconèixer que és un germà gran meravellós. Hi ha dies que petits detalls em fan veure com és la relació entre ells i puc dir que em sento molt orgullosa. L'Andreu gairebé sempre està allà quan al Biel li cau la pipa, sempre hi és per venir a donar-nos-la perquè li rentem per ell mateix tornar-li a posar. Sempre hi és per avisar-nos que plora o que creu que vol aigua.
Tots aquests detalls em fan estar molt satisfeta d'haver pres la decisió de donar-li un germanet. Reconec que hi ha dies en que la feina em sobrepassa o que veig que pateix i no és que me'n penedeixi d'haver tingut en Biel (això mai de la vida) però sí que penso que no calia córrer tant.
Però si hi ha alguna cosa que em fa saber que hem encertat és veure com s'estimen un a l'altre.
Ahir per desgràcia vam haver de tornar a l'hospital a urgències (en Biel continua amb la neumonia) i mentre jo era dins en Jordi va dur l'Andreu a dinar i al parc. Ell de cap manera va voler quedar-se amb els avis però ja que va voler venir vam pensar que el millor era que no veiés res. Tot i així en Jordi estava amoïnat i va entrar un moment a la sala on érem per veure com anava la cosa, l'Andreu anava amb ell. Quan van arribar jo tenia en braços en Biel, dormit i amb una mascareta posada i quan l'Andreu el va veure li va canviar la cara. Una vegada van marxar m'explicava el Jordi que li va dir que li havien entrat ganes de plorar.
Ja sé que no és res per alegrar-se. Per anar bé ni en Biel hauria d'haver dut la mascareta aquella posada ni l'Andreu ho hauria d'haver vist però que voleu que us digui? A mal fet he de dir que em vaig emocionar. Em va arribar al cor que l'Andreu patís en veure el seu germà així i m'agrada veure i comprovar una vegada i una altra com s'estimen.
8 comentaris:
Una de les millors coses que els hi podem ensenyar als nostres fills és a desenvolupar l'empatia i probablement tenir un germà petit ajuda molt en aquest tema. L'Andreu és molt maco, perquè també es podria compendre que tan petit no entenguès el que li passa al seu germà i estigués de mal humor perquè no estàs amb ell, però no..ja ho enten. Petons.
Per cert, espero que el Biel es millori aviat...nosaltres ahir també vam passar la tarda a l'hospital (no va ser res greu)...sembla que és època!
Aquests moments, per durs que siguin, valen tot l'or del món. Un petó bonica!
Anna a mi l'Andreu cada dia em sorprèn més amb la capacitat que té per entendre coses que penso que potser no entendrà. Tinc un nen gran ja :-)
Sí Mireia, valen molt tot i que passin en un lloc així.
Aquests moments deuen ser super intensos!
Jo també tinc por de saber que, amb un nou embaràs, li estic canviant la vida de l meva petita. També em pregunto si potser hagués pogut esperar més, per a que ella fos més gran i m'hi pogués haver dedicat més.
Però d'altra banda, també penso que donar-li un germanet és el millor regal que li puc fer. I llegint coses com les que ha escrit avui, ho corroboro.
Espero que es millori el Biel!
Com t'entenc!! tema dels gelos, a part, és maravellós veure com s'estimen entre ells, i com s'ajuden, i com comparteixen jocs,... No té preu :)
Espero que ens expliquis aviat que en Biel torna a ser el de sempre.
Una abraçada gran
Onavis tenir dos nens tan seguits (els meus es porten 2 anys i 8 mesos) dona molta molta feina però t'asseguro que quan els veus junts val tot la pena. És meravellós, ja ho veuràs :-)
Ester sí, és genial i tu tindràs encara més oportunitats per gaudir aquests moments, eh? :-P
Segur que aquests dies són especialment sensibles per tots. I sí que ha de ser emocionant veure com s'estimen i es preocupen per l'altre. Espero que en Biel es recuperi aviat. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada