Com a mestre no és correcte que parli d'alumnes preferits o d'alumnes que em fan com més gràcia que la resta però carai! He de reconèixer que dins la classe sí que hi ha alumnes als que els hi agafes més carinyo que a altres. A més en el meu cas, sempre acabo agafant més carinyet a aquells que em fan més la guitza o em donen més la tabarra. Imagino que es fan tant de notar que al final no te'ls treus ni del cap ni del cor.
Tot això bé a que llegint un post de la Núria he pensat en les relacions entre pares i fills, germans... I després de repassar la família he arribat com per casualitat a la meva feina. Vaja que he fet unes quantes associacions d'idees i no sé com he arribat a escriure aquest post pensant en un alumne meu que és força especial.
Recordo que a principi de curs ja em van dir que ho era però no m'imaginava que la cosa aniria per on va. La veritat és que és divertit tenir-lo a la classe amb aquella cara que posa quan no entén una cosa, amb les seves preguntes i amb les seves respostes fora de tot el previsible (ara aprendreu que si ets de Figueres i ets un home ets un Figuer i si ets una dona una Figa). I és curiós perquè no és dels millors ni molt menys (ja ho heu vist) i de vegades se'm fa fins i tot pesat però no hi ha dia que no es parli d'ell al menjador i això fa que al final se li agafi carinyo.
Però no només hi ha aquest d'especial, n'hi ha uns quants més. Un que no calla ni sota l'aigua, un altre que té el riure fluix... Vaja que tinc uns quants elementillos que fan que a les classes m'hagi de posar ben seriosa més d'un cop però curiosament són aquests elementillos els primers que em venen al cap quan penso en el meu grup.
Després hi ha qui te'ls estimes per la seva tendresa, amb els que notes certa complicitat. Saps que t'aprecien i tu els aprecies a ells encara que no seran mai capaços de posar-hi tant de "morro" com els altres.
Crec que és força difícil dir que a tots els hi tens la mateixa estima perquè no és així. El que sí que és cert és que intentes vetllar per tots i cadascun d'ells, que a l'hora d'amoïnar-te ho fas per igual, que intentes ser justa amb tots, que procures que se'n surtin de tot però carai, n'hi ha que et cauen millor.
Políticament incorrecte? Sí! Sinceritat? També!
9 comentaris:
Tens raó.
I sí, a cada curs hi ha el típic alumne del que tots els professors acabem parlant als passadissos, perquè d'una manera o altra es fa notar!
A mi també m'ha fet pensar el post de la Núria. Totalment d'acord, sempre hi ha alumnes en els que per A o per B els acabes agafant carinyo
Ja deu ser divertit ja, això de lidiar amb tota la colla, i a més que sempre n'hi ha d'haver algun (o varis) d'aquests bons, bons! jeje
deu ser xulo tenir tot un grup de nens i nenes de la mateixa edat però tots ben diferents. Ja m'ho penso que deu ser innevitable agafar més carinyo a uns que a uns altres, tot i que potser les preferències tb van canviant al llarg del curs, o no gaire? I per cert, una mica tard, però: felicitats pel carnet!!!!
Onavis que faríem sense aquests que ens donen tema... Res de res, oi? :-))
Mireia aquest post donarà per moltes rumiades. Jo encara hi faig voltes!
Ester sí, la veritat és que és divertit. Hi ha moments en que els "mataries" però després sempre t'acaba compensant la cosa.
Cas a mi normalment les preferències em duren tot el curs jeje! I Gràcies!!!
Doncs no pensava jo que al final els mestres li agafeu carinyo als nens que fan més la guitza, això m'ha sorprès.
És ben humà tenir preferències, jo ho veig una cosa natural.
M'acabo d'enterar!! Felicitats pel carnet!!
MamaM no sé si li passa a tothom però a mi sí que em passa. Imagino que és perquè els altres em passen més desapercebuts... No sé... Tot i que hi ha nens que són bonets i també m'encanten, eh¿? :-)
Conxi gràcies!
Publica un comentari a l'entrada