Crec que la setmana passada em vaig guanyar el títol a la mare rancia de la classe arrel d'una festa d'aniversari a la que l'Andreu no hi anirà. Us explico...
A meitats de setmana ens arriba a la motxilla de l'Andreu una invitació a un aniversari. Llegeixo i pel nom no conec el nen ni "d'oïdes". Això vol dir que l'Andreu no té massa relació amb ell a la classe així que parlo amb en Jordi i decidim que no va a l'aniversari.
Al dia següent vaig a buscar el nen al cole i em ve una mare (que no havia vist mai) i em pregunta si anirem a l'aniversari, responc amb un no i em contesta:
- Ah! Vosaltres tampoc!
Així tal qual i amb un tonillo que no m'agrada gens. Em giro i em trobo amb una altra mare (que sí conec) i em pregunta si aniré o no. Li dic que no i ella em diu que sí però m'ho diu amb cara de resignació per complir. No vull parlar més del compte així que agafo el nen i marxo.
Arribo a casa i penso que aquella tarda he guanyat el títol a la mare rancia almenys de la setmana però carai! Penso que a P3 els nens encara són molt petits com per muntar una festa d'aniversari. Vull dir que està clar que ells no la preparen sinó que som les mares les que ho fem i penso en l'aniversari de l'Andreu i en que jo només he convidat els quatre nens que coneix de sempre perquè penso que ja hi haurà temps de macro-festes infantils, de que ell mateix vingui i em demani que vagin a la seva festa fulanito i menganito.
A aquestes alçades... Cal convidar a tota la classe? Cal convidar nens que pràcticament no tenen relació amb el teu fill? Buf! A mi em sembla excessiu però vaja, potser és això, que sóc una rancia!
9 comentaris:
Doncs totes ràncies tu, perque a l'escola de les meves encara no es fa això de convidar tota la classe. A P4 o P5 es comença, però vamos jo ho tinc clar... dues classes! Nosaltres aquest any hem convidat als amics i de la classe doncs això, als amics, als que es troben sempre al parque, que ja són amics des de la llar. I l'any que ve, si fem festa amb la classe, ho farem amb dos o tres nens més amb els que es porten dies.
Jo no crec que siguis rància, senzillament no trobes que el teu fill hagi d'anar a una festa d'aniversari d'un nen que gairebé no coneix.
Molt d'acord amb tu!! A mi aquestes coses em fan molta mandra!! Perquè començar tan aviat, quan són tan petits i com tu dius hi ha nens als que gairebé ni coneixen?
Jo també penso que no cal.
Això ja arribarà!
No tenia ni idea que es convidava a la tota la classe sent tant petits.Jo tampoc li veig el sentit a començar aquestes formalitats tan d'hora, has fet molt ben fet de dir que no.
Noies és que jo vaig quedar parada quan vaig trobar la invitació. Si hagués estat d'un altre nen o una altra nena doncs ho hagués entès perquè l'Andreu ja ha fet amiguets al cole però és que aquest nen no sé qui és. Mira, imagino que a la mare li feia i·lusió...
Ara, el que em va sentar fatal va ser l'actitud de l'altra. Trobo que s'ha de respectar tothom i aquella frase que em va deixar anar i amb aquella cara. Buf, que desagradable!
MamaM sí, hi ha gent que convida tothom a la festa d'aniversari. Jo tampoc acabo de trobar-hi la gràcia...
Rància? jo diria que amb sentit comú... però hi ha adults que no en tenen d'això!
Quin sentit té convidar a tota la classe? sé que es fa, però quin sentit té? que el nen (no la mare!) convidi als seus amiguets doncs em sembla perfecte, de fet sempre havia estat així, però... convidar tota la classe? Què passa, que els pares han de "quedar bé" amb la resta? és que no ho entenc, de veirtat...
Potser és una tècnica per conèixer els pares dels nens? Potser volen fer noves amistats...Però jo també seria "rancia" com tu!
Jo crec que has fet molt ben fet! :) Si el nen no s'hi relaciona, quin sentit té anar-hi?
A més, a p3 encara són molt xics per fer una super festassa amb un fotimer de gent!
Veig que almenys no sóc l'única "rància". Això em consola! :-P
Publica un comentari a l'entrada